Diego Arrabal ha deixat de banda la seva faceta de tertulià televisiu per centrar-se en la feina de paparazzo i un nou projecte que veurà la llum molt aviat. Estar ingressat amb coronavirus va fer que s’adonés que el més important és estar amb la família, el que intentarà fer més ara que deixarà de treballar a Telecinco els caps de setmana.
El seu pas per l’hospital va ser molt complicat, del que dona ara detalls en una entrevista a La Razón. El fotògraf reconeix que va passar molta por: “Per culpa del coronavirus vaig estar un any sense veure la meva mare… Però el pitjor va ser el meu ingrés. Vaig estar 10 dies amb febre alta sense que baixés. Vaig trucar la meva germana Inma, que és infermera, i em va acompanyar perquè em fessin una placa. Van veure que tenia pneumònia bilateral i van haver d’ingressar-me. La meva germana era la infermera que estava en la meva planta, aquella va ser la primera vegada que em va tractar”.
Els dies ingressat van ser un autèntic malson: “Ho recordo molt llunyà, com si fos un somni. Em van deixar en una habitació plena de gent, hi havia unes 20 persones més. A un se l’emportaven per entubar-lo, a un altre també se’l van endur no sé a on… Tres hores després de començar a estar allà, jo ja ni respirava. Cinc dies després van aconseguir que em baixés la febre perquè van creuar dos antibiòtics”.
Afortunadament, després de més de dues setmanes contagiat, va poder recuperar-se i actualment no té cap seqüela: “M’han fet les últimes proves i sembla que no m’ha quedat res”. Una experiència molt dura de la que espera haver après alguna cosa.
