Victoria Luengo és l’actriu de moda del moment, una intèrpret de llarga i premiada trajectòria que últimament encadena un èxit rere un altre. L’hem vist a sèries catalanes, espanyoles, pel·lícules aclamades… però també té un passat al teatre que li encanta reivindicar. Ara ho ha tornat a fer en una entrevista en la que no recorda els bons moments que ha passat a sobre d’un escenari, sinó un en concret summament fastigós. Es trobava de gira pels teatres catalans quan va experimentar una escena que després li ha quedat com a anècdota desagradable, la típica que comparteixes amb els amics entre riures. En aquell moment, però, recorda passar-ho “realment malament“.
La mallorquina ha explicat al pòdcast de La Ruina una experiència surrealista que va patir durant una gira teatral per Catalunya i que, encara avui, recorda amb autèntiques arcades. Aquesta història comença amb una innocent llauna de cervesa i acaba amb un moc verd, sòlid i d’origen humà a la boca de la intèrpret. Sí, tal com sona. Tot va passar durant una obra en què Vicky Luengo sortia a escena bevent d’una llauna de cervesa mentre un dels seus companys començava un monòleg adreçat al seu personatge. Per evitar que l’actriu hagués de beure alcohol a cada funció, van decidir omplir la llauna amb aigua. Un canvi aparentment inofensiu que, tanmateix, no va impedir que acabés vivint un dels moments més desagradables de la seva carrera.
Durant una de les funcions, en un poble de Catalunya que ja no recorda, va fer el glop de rigor i va notar una cosa estranya a la boca: “Hi havia alguna cosa dura… Hi notava un objecte sòlid“, ha engegat entre riures. La primera idea va ser empassar-s’ho, ja que no podia interrompre l’escena perquè el seu company continuava amb el monòleg i ella havia de mantenir el tipus davant del públic. Però hi havia un problema: “Vaig pensar que me l’empassaria, però no vaig ser capaç. No podia… vaig pensar que podia ser una panerola“.
Luengo ha recordat que intentava identificar què tenia a la boca amb la llengua, però no hi havia manera. Mentrestant, continuava en directe, amb una ganyota que el seu company no acabava d’entendre. Finalment, va decidir que no podia continuar amb aquell objecte dins la boca i que l’única solució era treure-se’l: “O el treia o me l’empassava“, ha resumit. Així que es va girar per evitar que el públic veiés què estava passant, va posar la mà i va escopir-hi el contingut. El que va trobar, la va deixar completament horroritzada: “Vaig veure un moc verd i sòlid que no era meu“.
Més endavant sabria que la llauna havia acabat a terra en algun moment i quan un dels tècnics del teatre la va veure, sense saber que formava part de l’escenografia, hi va escopir a dins. La situació encara va empitjorar quan l’actriu va intentar desfer-se d’aquella substància: “Creia que em posaria a vomitar, sobretot perquè després el moc no em sortia de la mà… Em feia molt de fàstic i tenia moltes arcades. Ho vaig passar molt malament“, ha confessat.
El seu company, que continuava sense entendre res, la mirava amb cara d’estranyesa, intentant esbrinar què li passava: “Era com una panerola gran”, ha descrit l’actriu, que ha explicat que es va aixecar, es va netejar la mà amb la faldilla i va acabar llençant a terra un altre tros que encara li quedava. “De veritat que era molt gran, fastigós. I ara ho explico mentre ric, però ho vaig passar molt malament“, ha reconegut.
Vicky Luengo va acabar sabent de qui era aquell moc?
Després de la funció, un tècnic del teatre es va acostar a l’actriu per demanar-li disculpes i confessar-li que havia estat ell qui havia escopit dins la llauna: “Va venir un tècnic del teatre i em va dir que ho sentia, però que havia estat ell. Vaig saber d’on venia i crec que això és pitjor”, ha acabat dient mentre els altres s’ofegaven del riure.
Una anècdota que Vicky Luengo no ha oblidat i que, pel que sembla, tampoc deixa indiferent ningú que l’escolta: “Sempre que explico l’anècdota als meus amics, la gent acaba vomitant”, ha assegurat. De fet, l’actriu ho té clar: “Crec que és el pitjor que m’ha passat mai dalt d’un escenari. Em va fer molt de fàstic”. Una història difícil de superar… i sobretot difícil d’ignorar mentre intentes continuar representant una obra amb tota la professionalitat del món.
