Glòria Serra és considerada una de les estrelles més potents de La Sexta gràcies a la seva veu, la manera de locutar i la feinada que fa a Equipo de investigación des de fa 15 anys. Sempre ha estat molt hermètica pel que fa a la seva vida privada, però aquesta mateixa setmana, ha concedit una entrevista a El Faro de la Cadena SER que ha servit per descobrir com eren els seus estius a Monistrol de Montserrat. Què ha explicat de la seva infància a Catalunya? Doncs la veritat és que ha compartit uns quants detalls al respecte.
Quan era petita, els seus avis vivien a Monistrol de Montserrat i allà va passar una llarga part dels seus estius. La seva infància la recorda com una època molt “dolça”, en la que la seva principal companyia eren precisament aquests familiars: “L’olor de caldo de la meva àvia al Nadal, les seves galtes vermelles i la bata fins al colze… tot, mentre deia que posessin l’estufa perquè venia la nena”.
No ha oblidat l’olor de la seva àvia, la que sempre relacionarà amb la seva “llar”: “Una olor càlida i dolç de l’aigua que venia de la muntanya de Montserrat, que és millor que qualsevol altra aigua. Aquella és l’olor del caldo de la meva àvia”.
Com dèiem, la periodista ha explicat que sempre passava les vacances d’estiu a Monistrol de Montserrat: “Anava a casa dels meus avis, sobretot a l’estiu, mentre els meus pares treballaven”. Recorda perfectament obrir la porta al matí, sortir “com un ocell” amb la resta de nens del poble i “perdre’s per la muntanya”. I què hi feia? “Explorar, buscar ametlles tendres, escorpions… tot el que trobàvem! I també teníem por a les casetes abandonades, on ens inventàvem què podia haver-hi a dins”.
Glòria Serra confessa quan va començar a pensar que podia ser periodista
El millor record que té de la seva infància és el dia que va descobrir que podia llegir: “Va ser un moment d’il·luminació i em vaig posar a llegir com una boja”. Tenia només 10 anys quan Glòria Serra va demanar que li compressin una màquina d’escriure i els pares van apuntar-la a mecanografia. Ara, li fa molta il·lusió que la seva filla li demanés una fa un mes: “Ella no sabia que jo en tinc una i tot el que va significar per a mi”.
En aquell primer moment, ella no ho sabia, però ja començava a despertar la vena periodística a dins seu: “Escrivia petits contes, narracions, històries…”. No tenia clar quina carrera universitària estudiar, ja que va plantejar-se fer Física i Química, Matemàtiques, Història de l’Art, Filologia…: “M’agradava tot i, per això, vaig creure que fer periodisme era una bona idea perquè sumava tot el que m’agradava”.
Ella va començar a la ràdio, com molts altres dels grans, on va descobrir que realment l’apassionava la comunicació. Molta gent la va conèixer a La noria, per això, el programa de Telecinco de Jordi González que va ajudar-la a “treure la supèrbia” i “a informar de manera clara i senzilla”.
Han passat molts anys des que comencés a treballar a Equipo de investigación i, vist en perspectiva, reconeix que mai no s’hauria imaginat que triomfés tant: “Era un programa caríssim en una cadena privada i en plena crisi econòmica, creia que no duraria. A més a més els divendres a la nit, que la gent està per altres coses. Afortunadament, vaig equivocar-me”.
També ha parlat sobre el seu estil, quan des de la direcció van demanar-li que fos “intensa” i “va funcionar”. El temps ha anat passant i ella continua triomfant, un èxit que confia que duri molt més.
