Dani Martín ha visitat el programa Lo de Évole en una entrevista que ha deixat moments molt destacats. El vocalista de El Canto del Loco s’ha sincerat com mai sobre alguns aspectes de la seva vida privada. La mort de la seva germana el va fer “madurar de cop”, però també ha estat molt crític sobre les seves addiccions i ha enviat un dard als creadors de contingut que se’n van a Andorra per a no pagar impostos.
Dani Martín se sincera com mai sobre la seva trajectòria personal i professional
Dani Martín no acostuma a deixar ningú indiferent. En la seva última entrevista amb Jordi Évole els espectadors han pogut veure la cara més vulnerable i crítica del cantant. El programa, gravat en un càmping, ha estat tota una capsa de sorpreses. Des dels seus inicis a El Canto del Loco han passat molts anys. “No sé si érem rockers o no, però ens ho passàvem molt bé, encara que hi hagués gent a qui els fotés el nostre triomf”. Aquesta espiral de fama i popularitat el va obligar a necessitar teràpia. “He estat el meu pitjor enemic, el crític més gran”, explica, alhora que confessa que sovint ha necessitat medicació.
La mort de la seva germana, un cop molt dur
El periodista ha tractat un dels temes més durs pel cantant, la mort de la seva germana quan tenia trenta-sis anys. Vulnerable com mai, Dani Martín ha revelat com es va assabentar de la notícia. “Jo maduro amb la mort de la meva germana, és un cop de puny terrorífic que de cop et col·loca en un rol absolutament desconegut que t’obliga a tirar endavant i cuidar els teus pares. Vaig deixar de ser el niñato per convertir-me en un home madur”.
Com es va assabentar de la notícia? “Va ser de forma inesperada, jo estava dormint i el telèfon estava al menjador. Vaig anar cap allà i tenia 75 trucades perdudes de la meva mare. Han passat quinze anys, m’he treballat i avui dia ho parlo amb calma, hem tornat a celebrar Nadal… Ara torno a parlar de Míriam, m’agrada molt parlar de la meva germana”.
Los bofetones que da la vida: la muerte inesperada de su hermana. #LoDeDaniMartín pic.twitter.com/9dRzHx5fA2
— Lo de Évole (@LoDeEvole) February 23, 2025
Les reflexions sobre el pes de la fama i la salut mental
La fama té dues cares: una molt bona i una altra que no ho és tant. Dani Martín sap que hi ha en cada cantó d’aquesta fama. “L’èxit és una droga molt perillosa, agrada molt que t’aplaudeixin. Si disminueixen els aplaudiments tendeixes a buscar la teva dosi en altres coses que et pugin aquest nivell”, ha revelat al periodista català.
També ha recordat el tuit que va publicar, sincerant-se sobre el moment delicat de salut mental que estava patint i “que el va enviar a una clínica psiquiàtrica”. “Només estava explicant que em sentia vulnerable i sensible, que tenia tendència a engreixar…”, confessa. “L’endemà tot eren clickbaits de ‘Dani Martín deixa la gira per problemes de salut mental'”. Explica que fins i tot Serrat li va trucar, preocupat per aquestes informacions. “Em va dir, ‘nen, has d’explicar menys'”.
Un dard sobre l’evasió d’impostos
Un dels grans encerts del programa de Jordi Évole és que aconsegueix que els seus convidats sentin que és una conversa amb amics i puguin parlar obertament de molts temes. En el moment de parlar de diners, el cantant d’Alcobendas ha fet una reflexió amb un dard molt directe. “Com portes això de pagar impostos?”, va voler saber el periodista, fent referència als alts beneficis que té per ser un artista reconegut. “Doncs, cal pagar-los. I ja està. La meva manera de ser patriota i d’estimar molt aquest país és portant tots els deures fets i que ningú pugui dir-me res”. Évole va mencionar els creadors de continguts i youtubers que se’n van a Andorra per evadir aquests impostos. “Aquests són els que després treuen les banderes més grans. Jo porto la meva bandera en el meu cor, però també quan cal pagar a Hisenda i quan cal pagar impostos”, confessa l’artista. “Que la gent pagui a Andorra, em toca els collons. Tots aquests youtubers i tal, em toquen els collons”, ha criticat.
Tot plegat, una entrevista que ha mostrat la cara més sincera del cantant, que ha repassat aspectes complicats de la seva vida, però també ha destacat quins són els moments més feliços de la seva vida. “Jo crec que viure els moments més feliços en el present és el millor. I aquest és un moment de més assossec, de més tranquil·litat. El Canto del Loco el veig com un botellón. Això ho veig com gaudir d’un bon menjar, de paladejar. Crec que estic en el millor moment de la meva vida. Encara que Serrat ens diria ‘sou molt joves encara’”, revela l’artista.
