José Luis Martínez-Almeida i Teresa Urquijo van casar-se fa ara sis mesos en un enllaç multitudinari que va reunir polítics i part de l’aristocràcia. L’alcalde de Madrid i la cosina segona de Felip de Borbó s’han mostrat molt feliços des de llavors i continuen insistint que no els afecten els 22 anys de diferència d’edat. Com va la convivència? Quins plans de futur tenen? Tot això i més és el que ha explicat el líder del PP en el pòdcast A solas con… de Vicky Martín Berrocal.
El primer que ha volgut deixar clar és que ara mateix se sent “molt feliç” perquè ha pogut casar-se quan tenia claríssim que això no passaria: “Gairebé havia descartat que pogués fer-ho. Ja he complert els 50 anys i creia que em costaria més perquè m’he casat gran i amb totes les manies que havia adquirit fins llavors. Deu ser mèrit d’ella que em resulti tan fàcil, ja que em sento molt còmode quan arribo a casa cada dia i la veig allà“.
Tot han estat paraules d’amor molt tendres cap a la seva dona, que acaba de fer els 28 anys: “Ho té tot per a mi. Teresa és la meva tranquil·litat, el meu refugi, la persona que em dona suport i que està amb mi”. Almeida sempre havia lamentat ser solter, però ara està més que enamorat: “Intento ser el millor marit possible per estar a la seva altura. M’he casat per a tota la vida, almenys aquesta és la meva intenció“.

José Luis Martínez-Almeida revela de què treballa la seva dona
Compaginar les seves agendes no és fàcil, per això, ja que ell té moltes reunions com a alcalde i ella també té una feina exigent. El polític ha explicat en aquesta entrevista que Teresa treballa com a analista d’inversió a Merlin Properties: “És ella qui porta els diners a casa. Té una feina exigent i viatja molt, però el temps que estem junts és de qualitat”. Tenint en compte el bon sou que té com a alcalde, sorprèn encara més que digui que ella cobra tant perquè deixa caure que podria cobrar encara més que ell.
Els agradaria ser pares i sembla que no trigaran a començar a intentar-ho: “No podem trigar gaire, perquè si no seré un pare-avi. Nosaltres posem de la nostra part i m’encantaria ser pare. M’hauria agradat ser pare abans, ja que ara per qüestions biològiques sé que em perdré moltes coses dels meus fills i que no viuré moltes coses que els meus pares van viure amb mi”.

Almeida ha estat molt sincer i transparent en aquesta conversa, cosa que ha permès que el coneguem més. Per exemple, ha confessat que el pitjor moment de la seva vida va arribar amb la mort dels seus pares: “La meva mare estava malalta, però la pèrdua del meu pare va ser molt sobtada”. Entre la informació que ha detallat, ha confessat que els va trobar molt a faltar a la boda i que està convençut que adorarien la seva dona.