Albert Rivera ha reaparegut en una entrevista molt curiosa en què el tema central ha estat, sorprenentment, la mort. L’expolític de Ciutadans s’ha sincerat sobre la pèrdua del pare, que va morir fa un parell d’anys, i a partir d’aquí ha acabat parlant sobre com s’imagina la seva pròpia mort i quin llegat vol deixar a la seva filla. L’escenari donava peu a aquesta conversa, però, ja que es tracta del pòdcast Prohibido morirse que presenta Rebeca Marín a Onda Cero.
L’antic dirigent del partit taronja ha donat detalls sobre el comiat del pare, que no va ser el típic que podem imaginar. L’home només tenia 71 anys i va ser una d’aquelles morts sobtades que deixen tota la família destrossada sense esperar-s’ho: “No vam fer una festa, però vaig voler convidar tota la gent propera a ell i vam dinar junts. El meu pare ho hauria volgut així, tots junts brindant i recordant-lo des de l’estima i la celebració de la vida”.
Van escollir un restaurant davant del mar, a prop de la platja on passava molt de temps el seu pare: “Vam brindar per ell i vam dinar a un lloc on sempre hi era… Ell sempre em deia que no perdéssim ni un minut amb ell, que celebréssim la vida. I aquest missatge que m’havia deixat, jo el tenia a dins del cor”, ha dit visiblement emocionat. El pare no volia drames, així que Albert Rivera ha optat per pensar en ell “cada dia de la seva vida“: “Cada matí tinc un minut per a ell, aquest és el llegat”.
Albert Rivera confessa com li agradaria que l’acomiadessin quan mori
L’expolític ha recordat el pare en aquesta entrevista, però també ha parlat sobre els seus desitjos futurs. Té clar, l’Albert, que li agradaria morir “sense dolor” com a tothom: “Si fa falta que et treguin el dolor, que te’l treguin. Jo no vull dolor”. A més a més, ha deixat anar un desig sobre aquests últims moments de vida: “M’agradaria poder acomiadar-me en pau. Poder fer balanç i dir que he viscut. Si pot ser amb molts anys, doncs millor que amb pocs. Però sí, haver pogut esprémer la vida i haver-la viscut a mossegades“.
No és habitual que els famosos parlin obertament sobre la mort, però ell ho ha fet obertament. De fet, també ha dit que li encantaria que el seu voltant celebrés un comiat maco quan ell mori: “El dia que no hi sigui, que la gent que m’estima de debò celebri el que ha viscut amb mi. Si s’emporten de mi algun aprenentatge o algun moment maco, doncs que se’l quedin. M’agradaria celebrar la vida en comptes de quedar-me atrapat en el dolor, aquest és el llegat que deixem”.
Albert Rivera es considera un “privilegiat” perquè ha pogut viure en llibertat i amb intensitat: “Jo soc molt rebel i tinc sort perquè puc treballar del que m’agrada i tinc gent al voltant. Crec que és molt bo ser agraït amb la vida”.
