Elionor ha tornat a Espanya per passar el Nadal amb la família, el que la Casa Reial ha aprofitat per posar-la al capdavant d’un acte oficial en solitari. Volen que es deixi veure i si és amb roba formal i interpretant el paper de princesa en públic, molt millor. Ara bé, encara hi ha moltes coses que no entenen i Pilar Eyre els ha volgut demostrar que han de millorar molt si realment volen que el poble tingui certa simpatia cap a l’hereva dels Borbons.
Ho fa en una columna de Lecturas molt crítica amb Elionor i els assessors de La Zarzuela: “Letícia va trucar a qui correspongui apressadament perquè organitzés una visita exprés a Elionor en la central espanyola de Creu Roja. Tot hauria d’haver sortit bé. Vam constatar amb alleugeriment que Elionor continua sent tan guapa com l’última vegada que la vam veure, que llueix uns cabells preciosos, que somriu amablement, té posats senyorials i sembla una noia amable i amb ganes de fer-ho bé”.
El comportament d’Elionor, inadequat si realment vol agradar els joves
La cronista reflexiona que tots aquests són aspectes que agraden a la gent gran, que volen veure-la en un ambient formal i educat. Quin és el problema? Que haurien d’adonar-se que ella ha d’intentar convèncer la gent jove i no la gent gran, que mai no la veurà regnar: “Han vist Elionor com una igual? No i mil vegades no. No hi ha cap adolescent que se senti identificat amb la princesa d’Astúries. A ningú no se li ha acudit que s’ha de rejovenir i feminitzar de manera urgent el seu cercle de confiança? És necessari que, per saludar-la, els joves hagin de posar-se en fila com si fos una recepció d’ambaixadors?”.
Pilar Eyre, d’igual manera que molts altres, creu que haurien de permetre-la ser més nena i comportar-se com una noia de la seva edat i la dels seus futurs i hipotètics súbdits: “Que Elionor dugui roba de la mare no fa més que separar-la de les noies de la seva edat. Déu meu, que té 17 anys i no 50!“. Una crítica que deixa clar que moltes coses han de canviar en les seves aparicions si realment volen intentar convèncer el jovent de les presumptes bondats de la monarquia.