Heidi Steinhardt i Anabel Alonso van donar la benvinguda al seu fill a finals del mes passat. La parella va decidir ampliar la família després de set anys de relació, una decisió que els ha canviat la vida. Des que el petit Ígor va néixer que ambdues omplen els seus Instagrams de fotografies amb ell. Es mostren completament enamorades de la maternitat, el que fa les delícies dels seus seguidors. El problema és que també estan rebent comentaris enverinats, amb crítiques homòfobes: “I jo em pregunto si el nen serà igual de feliç quan pregunti pel seu pare”. Aquest ha estat el missatge que ha fet esclatar Heidi, que ha compartit una reflexió en un post molt sincer.
“A propòsit de les agressions que rebem Anabel Alonso i jo a la xarxa, i sabent aquells que em coneixeu que no contesto mai aquest tipus de comentaris perquè no m’agrada perdre el temps, vull dir que la llibertat és el més proper a la felicitat. El més preuat que vam poder conquerir al llarg dels segles. El prejudici és el més proper a l’infern. I tot allò infernal no agrada a ningú, crec. El món està canviant i els intolerants aviat sereu minoria. Allò ideal seria estar a l’altura del canvi social, acompanyar-ho i estimular-ho. Tot el contrari a això, endarrereix. La maternitat i la paternitat no són patrimoni de l’heteronorma, no són patrimoni de la religió ni de la cultura, de la política ni dels costums, tampoc de la biologia. La mapaternitat és patrimoni d’amor. El nostre fill va arribar envoltat d’amor, d’alegria i llibertat i així el criarem”, escriu molt indignada.
I prossegueix amb un atac directe: “I a totes aquelles persones que, covardament, darrere d’una pantalla opinen i ens jutgen sobre la nostra societat per maternar o sobre la nostra condició de parella, us dic gràcies. Gràcies per mostrar l’aresta putrefacta de societat, perquè així podrem marcar el rumb del que encara s’ha de transformar perquè tots els nostres fills i filles, totes les generacions futures, puguin ser part d’una societat més justa, més equitativa i més amorosa en la qual els drets no estiguis esbiaixats per aquells que encara creuen que poden dir als altres com han de viure la seva vida. I gràcies per tots els comentaris infinits plens d’amor, que afortunadament van ser i són majoria. Aquesta publicació és un exemple d’algú que va fer un comentari desagradable a propòsit de la foto preciosa que va publicar la meva dona fa pocs dies. I després de meditar-ho, aquesta vegada no ho vaig voler deixar passar. A vegades és necessari prendre partit”.
Fartes de callar, continuen demanant una societat més tolerant.
