El 7 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Salut com a dret bàsic i universal, així com un reclam per fomentar l’accés a l’atenció sanitària de qualitat a totes les regions del món, especialment a les poblacions amb escassos recursos. Però aquest any també és una data especial en commemorar-se el 75è aniversari de la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que aquest 2023 se celebra sota el lema ’75 anys millorant la salut pública’.
75 anys al llarg dels quals l’ampli camp de la salut i la sanitat ha viscut fites especialment rellevants gràcies a l’evolució i la innovació experimentades en l’àmbit mèdic, farmacològic i investigador d’algunes de les malalties més greus. Entre elles, 7 patologies en què s’han viscut avenços que han marcat un abans i un després en la salut dels pacients que les pateixen.
TERÀPIES AVANÇADES CAR-T
Les teràpies CAR-T han canviat el paradigma en el pronòstic i l’esperança de vida per a determinats pacients amb diferents càncers hematològics, com ara el limfoma, la leucèmia i el mieloma. Són medicaments innovadors i disruptius que són capaços de destruir cèl·lules tumorals de forma selectiva.
Es basen en la modificació genètica de les cèl·lules T del pacient -un tipus de cèl·lula del sistema immunitari-, que s’extreuen mitjançant un procés d’afèresi i, posteriorment, es modifiquen de manera gairebé artesanal perquè, un cop infoses al cos del pacient, identifiquin i ataquin les cèl·lules canceroses.
Un procés complex, ja que cada tractament s’elabora de manera individualitzada per a cada pacient. Fa cinc anys es va posar en marxa el Pla Nacional d’Abordatge de Teràpies Avançades, que ha permès accedir-hi a centenars de pacients de tot el país. Espanya compta, de moment, amb autorització per a poques indicacions de tumors hematològics com per al limfoma B difús de cèl·lules grans per a pacients tan adults com nens.
L’administració d’aquesta teràpia als pacients ha suposat, en molts casos, una millora de la supervivència i, de vegades, suposen la curació dels pacients, encara que sigui un terme que es pronuncia amb cautela.
Actualment, teràpies CAR-T com axicabtagen ciloleucel han mostrat tan bons resultats com l’augment al gairebé 50% en la taxa de supervivència global a cinc anys en els pacients amb limfoma de cèl·lules B grans. Aquest gran avenç continua en investigació constant tant per a altres tumors hematològics com el limfoma en cèl·lules del mantell i el limfoma fol·licular – ja aprovats per l’Agència Europea de Medicament – com en altres patologies.
ELIMINAR L’HEPATITIS C
Des de la posada en marxa del ‘Pla Estratègic per a l’Abordatge de l’Hepatitis C’, a Espanya s’han tractat més de 161.000 pacients amb aquesta infecció, amb unes taxes de curació al voltant del 95%, fet que mostra l’esforç realitzat per transformar la vida d’aquests pacients i situar el país com una referència en aquest camp.
De fet, Espanya es podria convertir molt aviat al segon país del món a eliminar l’hepatitis C, després d’Islàndia. Aquesta fita ha estat possible gràcies a l’arribada dels nous antivirals d’acció directa que van permetre transformar l’abordatge d’aquesta infecció i va passar de ser una malaltia mortal a curada.
Una revolució que ha permès que l’hepatitis C –principal causa de càncer, cirrosi o de trasplantament hepàtic fa menys de 10 anys– sigui erradicada en pràcticament tots els pacients diagnosticats. A més, segons les darreres publicacions, aquest avenç ha permès un estalvi de 274 milions d’euros al Sistema Nacional de Salut des de l’any 2015 al 2019.
CÀNCER DE PULMÓ
El càncer de pulmó és responsable del nombre més gran de morts per càncer a Espanya ia nivell mundial. Durant les darreres dècades, s’ha observat un increment de la seva incidència i mortalitat, especialment en dones a causa del tabaquisme. El seu diagnòstic precoç és crucial, ja que en etapes més avançades és més complicat abordar-lo.
Gràcies a les tècniques endoscòpiques i d’imatge recents, el seu diagnòstic és cada vegada més precís. Tot i això, ha estat la incorporació d’anàlisi de seqüenciació massiva sobre el tumor i biòpsia líquida les que han permès optimitzar la informació pronòstica i predictiva sobre els diferents subgrups tumorals, a més de promocionar el desenvolupament de noves dianes terapèutiques eficaces. O també els nous models que milloren els resultats dels tractaments, com és el cas de la quimioimmunoteràpia abans d’una cirurgia en pacients amb càncer de pulmó en estats inicials i mitjans.
En línies generals, la imparable evolució dels tractaments permet millorar la vida d’aquests pacients, amb supervivències que ja superen els dos anys i en què el 30% viuen més de tres anys.
CÀNCER DE MAMA
El càncer de mama triple negatiu metastàtic (CMTNm) és el subtipus de càncer de mama més agressiu i representa al voltant del 12% de tots els carcinomes de mama, diagnosticat amb més freqüència en dones joves i premenopàusiques.
Fins fa molt poc, les pacients espanyoles no comptaven amb opcions terapèutiques més enllà de la quimioteràpia, però a finals del 2022 la sort va canviar per a elles en incloure’s Trodelvy dins de la cartera de serveis del SNS, el primer tractament que millora la supervivència lliure de progressió, la supervivència global en més del 70% i la qualitat de vida en comparació amb la quimioteràpia, convertint-se en un estàndard d’atenció per a la malaltia de segona línia.
VIH
Quaranta anys després dels primers casos detectats al món, el diagnòstic primerenc i l’eficàcia de l’avenç en la innovació del tractament antiretroviral han fet que el VIH passi de ser una malaltia mortal a una patologia crònica.
Però el camí no ha estat fàcil, ja que requereix un abordatge multidisciplinari per fer front a les necessitats actuals de les persones amb VIH. Recentment, un projecte d’essència espanyola ha fet un pas més enllà, ja que durant l’última la Conferència sobre Retrovirus i Infeccions Oportunistes s’han presentat els prometedors resultats d’un prototip de vacuna que aspira a curar el VIH.
Unes dades que demostren que la vacuna en combinació amb una molècula evita, retarda o conté el rebot viral en comparació d’un grup placebo durant fins a 24 setmanes en persones infectades pel virus.
RETROVIRALS
Durant aquests tres darrers anys després de l’inici de la pandèmia, hem observat la gran capacitat de resposta del camp científic per posar fi a aquesta situació. Com a resultat d’aquest gran treball, en temps rècord s’han aconseguit diferents vacunes, permetent la immunització global i marcant el principi de la fi.
Tot i això, l’arribada dels retrovirals també ha suposat un abans i després en l’abordatge dels pacients infectats per SARS-CoV-2 en evitar la progressió de la infecció, la derivació en problemes de salut més greus o les comorbiditats associades. En altres paraules, els retrovirals contra el SARS-CoV-2, com és el cas de remdesivir, es van tornar com un els punts clau en la reducció de la mortalitat, sent els pacients més vulnerables els més beneficiats.
Alzhéimer
L’Alzheimer, la forma més comuna de demència, afecta 800.000 espanyols des dels 45 anys, i els 65 anys són la mitjana del debut de l’edat. En els darrers estudis sobre aquesta temuda malaltia, per primera vegada s’ha observat 75 gens relacionats amb un risc més gran de desenvolupar la malaltia després d’analitzar el material genètic de 111.000 persones amb Alzheimer; d’ells, 42 no havien estat associats prèviament a la malaltia.
Unes troballes que apunten que la causa de l’Alzheimer és deguda a múltiples factors, amb evidència que hi ha una proteïna específica involucrada. A més, una altra investigació recent va demostrar que certs hàbits en l’estil de vida, com el tabaquisme o una alimentació indeguda, poden influir en el desenvolupament d’aquesta neurodegeneració, en què cal no oblidar que el factor genètic és el que proporciona més risc de patir-la.
