Abril de 2008. Després de més de dos anys de sequera, amb els embassaments de les conques internes a menys d’una quarta part de la seva capacitat i les restriccions d’aigua de boca a punt de ser aplicades en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) entra en pànic. El llavors conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, viatja fins al Monestir de Montserrat per a demanar a la Moreneta que “faci ploure”. La seva súplica (“Saps que soc agnòstic, però si pots fer-hi alguna cosa, fes-la”) és desatesa. Tan sols una setmana després comencen les gestions per a portar vaixells cisterna al port de Barcelona. Es contracten tres transports que aportaran prop de tres hectòmetres cúbics d’aigua.
En paral·lel, l’ACA demana al Govern que aprovi amb caràcter d’urgència el mini trasvassament de l’Ebre. S’inicien els treballs per a connectar les deficitàries conques internes que proveeixen a l’AMB amb la conca de l’Ebre mitjançant una gegantesca canonada de més de 60 quilòmetres entre Constantí (Tarragona) i Olèrdola (Barcelona). A més de les obres de construcció s’hauran d’expropiar per via d’urgència 760 finques d’una vintena de municipis. El pressupost ronda els dos-cents milions d’euros.
Uns dies després, mentre el primer vaixell cisterna arriba al port de Barcelona a la meitat d’una intensa tempesta, les pluges es generalitzen en tot el país i els embassaments comencen a omplir-se fins a recuperar els seus nivells mitjans. Tot es paralitza. Ha passat l’esglai.
Però hem après alguna cosa d’aquella situació? S’han realitzat les inversions necessàries per a adaptar-nos a la nova realitat climàtica? La resposta és no: no les suficients.
L’ACA va decidir apostar fort per la dessalinització, però va desestimar una altra alternativa que, d’haver-se començat a impulsar fa anys estaria ara a ple rendiment. Ens referim a l’aigua regenerada de depuradora. Els tècnics de l’ACA i de l’AMB coneixien des d’antany l’alt potencial d’aquest recurs per a pal·liar les situacions d’escassetat de les quals venien alertant els experts en canvi climàtic que assessoren la Generalitat. És més, al nostre país existeixen equipaments, com l’estació depuradora d’aigües residuals del Baix Llobregat, que fa anys que l’obtenen i ofereixen a les administracions. No obstant això, ningú va parar esment al seu alt valor, i el que és pitjor, si ho va fer va acabar rebutjant-lo per interessos polítics. Fins que ens hem quedat amb l’aigua dels embassaments a l’altura dels turmells. Ara sí, ara vingui, ara ja.
La consellera Jordà anunciava aquesta setmana que des de desembre de 2022 s’està aportant l’aigua regenerada que ofereix aquesta instal·lació al riu Llobregat, a l’altura de Molins de Rei, per a incorporar-la al seu cabal abans de captada de nou per a ser potabilitzada. “Aquesta mesura –declarava la consellera- demostra que s’estan aplicant les noves tecnologies i els nous coneixements”. Bé. Encara que la pregunta seria per què hem trigat tant de temps a adonar-nos de l’alt valor de l’aigua regenerada? Per què els nostres governants han reaccionat tan tard i només han recorregut a ella després de veure’s amb l’aigua embassada pels turmells?
Segons explica ara l’ACA en els pròxims sis anys es preveu duplicar el nombre d’instal·lacions d’aigua regenerada fins a arribar a produir entorn dels 120 hm³/any.
Amb això Catalunya, situada en una àrea del planeta assenyalada en vermell en tots els informes del canvi climàtic com altament vulnerable, un país que està sofrint períodes de sequera cada vegada més extrems i persistents, aconseguirà reutilitzar el 20% de l’aigua depurada. Actualment aquest percentatge és inferior al 10%.
La pregunta és com és possible que, amb tota la informació de la qual disposàvem, sabent que la pròxima sequera anava a ser pitjor que la del 2008 i que anava a arribar tant sí com no, estiguem encara desaprofitant el 90% de l’aigua que depurem? I encara més Com és possible que els plans de l’ACA permetin que dins de sis anys es continuï desaprofitant el 80%? Aquesta és tota l’aposta per “les noves tecnologies i els nous coneixements” a la qual es referia la consellera Jordà?
