Són les dones amb més èxit, potencial i fusta de lideratge de la política espanyola. Una generació que ja han complert els 40 anys i que tanquen el curs polític del 2023 en llocs de gran rellevància. Marquen les decisions de govern i l’agenda de l’any que comença.
Pilar Alegria, 46 anys. Ministra d’Educació, Formació Professional i Esports i portaveu del govern espanyol (PSOE). Saragossana, nascuda a La Zaida, es va diplomar en Magisteri i Educació Primària a la Universitat de Saragossa i té un màster en Estudis Avançats en Educació Social. Es va incorporar a l’executiu el 2021 com a ministra d’Educació per continuar la reforma iniciada per la seva predecessora, Isabel Celaá. El 2023 ha renovat la cartera al capdavant del ministeri d’Educació i Formació Professional, que aquesta legislatura s’amplia, a més, amb les competències d’Esports. Una responsabilitat que haurà de compaginar amb el seu recent nomenament com a portaveu del govern.
Alegria ho ha fet gairebé tot en política: va ser consellera d’Innovació, Recerca i Universitat al Govern d’Aragó; el 2018 va passar per la política local en guanyar les eleccions a l’alcaldia (no va poder governar per un pacte de la dreta); posteriorment, va exercir de portaveu del grup socialista a l’Ajuntament fins al febrer del 2020, quan va ser nomenada delegada del govern espanyol, càrrec que va ocupar fins al juliol del 2021, any en què va ser nomenada ministra.
Mònica García, 49 anys. Ministra de Sanitat (Més Madrid). Amb només vuit anys de trajectòria en política, aquesta metgessa anestesista nascuda a Madrid és la nova ministra de Sanitat del govern espanyol. El seu activisme a través de l’anomenada Marea Blanca com a portaveu de l’Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (AFEM) va fer que acabés en política amb Podem, i va ser diputada de la X legislatura de l’Assemblea de Madrid dins del grup parlamentari morat.
Quatre anys després, quan Íñigo Errejón i Manuela Carmena van impulsar Más Madrid, García va abandonar les files dels de Pablo Iglesias i es va integrar al seu projecte. Ha estat la portaveu de Más Madrid a l’Assemblea madrilenya, on ha exercit una tasca de gran oposició a les polítiques d’Isabel Díaz Ayuso, amb qui es va disputar la candidatura a la Presidència de la Comunitat de Madrid en les eleccions autonòmiques del maig del 2023. El 2022, va publicar el llibre Política sense anestèsia, on narra com va passar de la seva feina com a sanitària a l’àmbit polític.
Marga Prohens, 41 anys. Presidenta de les Balears (PP). Nascuda a Campos, Mallorca, Margarida Prohens és actualment la presidenta del Govern Balear i lidera el Partit Popular a les illes. Una dona que ha irromput amb força en la política, tant en la balear com a l’estatal, consolidant la seva presència durant gairebé una legislatura completa al Congrés dels Diputats. Un període en què va destacar com a portaveu del Partit Popular en assumptes d’Igualtat, com a un pilar fonamental en la dura oposició a les polítiques de la llavors ministra del ram, Irene Montero, de Podemos.
El seu ascens polític va assolir el seu punt culminant en les passades eleccions autonòmiques, en què va aconseguir arrabassar la presidència de les Illes a Francina Armengol, del PSOE, assegurant estratègicament el suport de Vox per a la seva investidura sense que entrés a l’executiu. Actualment, duu a terme una acció de govern centrada en la gestió, la moderació i la defensa de la llibertat individual. Amb una combinació única d’experiència, habilitats i compromís amb els seus principis, Margalida Prohens destaca com a líder política en ascens, exercint un paper crucial en la configuració del futur polític de les Illes Balears i deixant la seva empremta a l’escena nacional.
Isabel Rodríguez, 42 anys. Ministra d’Habitatge i Agenda Urbana (PSOE). Nascuda a Abenójar (Ciudad Real) i llicenciada en Dret per la Universitat de Castella-la Manxa, ha estat una dona amb una carrera meteòrica. El 2004 va ser nomenada senadora, amb tan sols 23 anys, cosa que la va convertir en la dona més jove de la història d’Espanya a ocupar aquest lloc.
Al llarg de la seva trajectòria professional, ha estat directora general de Joventut i portaveu de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, diputada al Congrés per la província de Ciudad Real i alcaldessa de Puertollano. El juliol del 2021, Pedro Sánchez la va nomenar ministra de Política Territorial i portaveu del govern i, després de les eleccions generals del 23-J del 2023, s’ha convertit en la nova ministra d’Habitatge i Agenda Urbana.
Isabel Díaz Ayuso, 45 anys. Presidenta de la Comunitat de Madrid (PP). Una periodista i experta en comunicació nascuda al barri de Chamberí (Madrid) que destaca en la política espanyola pel seu estil propi. Presidenta de la Comunitat de Madrid i del Partit Popular en aquesta regió, va començar la seva trajectòria política a Noves Generacions, afiliant-se al PP el 2003. El seu ascens va ser notori, i el 2011 va assumir el càrrec de diputada a l’Assemblea de Madrid. Durant el seu mandat, va destacar com a portaveu d’Economia i Ocupació, consolidant la seva reputació com a defensora de polítiques econòmiques liberals.
Després de les eleccions autonòmiques del 2019, Díaz Ayuso va ser nomenada presidenta de la Comunitat de Madrid, liderant un govern de coalició amb Ciutadans, període en què la seva gestió durant la pandèmia de Covid-19 va marcar un estil propi defensant polítiques d’obertura econòmica i qüestionant les restriccions. Ayuso ha revalidat posteriorment el càrrec en dues ocasions, l’última el 23 de juliol passat, rebent un històric 44,3% dels vots i la majoria absoluta per governar en solitari. La seva manera d’exercir la política i el govern de la Comunitat ha generat debats continus. Amb un estil directe i una visió clara, Isabel Díaz Ayuso continua desafiant l’statu quo amb els seus constants desafiaments al partit del govern espanyol.
Elma Sáinz, 48 anys. Ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (PSOE). Nascuda a Pamplona, és llicenciada en Dret i experta en assessoria fiscal per la Universitat de Navarra. Va iniciar la seva trajectòria professional el febrer del 1999 com a sòcia-directora de la Consultoria Jurídica Tributària IMEL. Dona molt activa en la política, ha estat parlamentària del Partit Socialista de Navarra i ha ocupat el càrrec de delegada del govern d’Espanya a Navarra del 2008 al 2012, convertint-se en la primera dona a accedir a aquest càrrec a la Comunitat Foral i la persona més jove a exercir-ho fins aquell moment. A més, ha estat directora de l’Institut Navarrès per a la Igualtat i Família i regidora a l’Ajuntament de Pamplona.
En les eleccions municipals del maig del 2019, va ser candidata del PSN a l’alcaldia. Durant la legislatura anterior va ocupar el càrrec de consellera d’Economia i Hisenda al govern de Navarra, guanyant-se la confiança del secretari d’Organització del PSOE i líder del PSN, Santos Cerdán. La seva contribució en l’àmbit empresarial també ha estat significativa, ocupant la Presidència de l’Associació de Treballadores Autònomes i Emprenedores de Navarra, així com un lloc de vocal en l’executiva del sindicat UGT. Destaca el seu compromís amb la igualtat de gènere. El 2006, Sáinz va cofundar l’associació Ahora ellas juntament amb altres companyes socialistes, amb el propòsit d’avançar en la igualtat real entre homes i dones.
María Guardiola Martín, 45 anys. Presidenta de la Junta dExtremadura (PP). És presidenta de la Junta d’Extremadura des del 17 de juliol del 2023 i del Partit Popular Extremeny des del 16 de juliol del 2022. Va néixer a Càceres i va estudiar al col·legi de Santa Cecília a la seva ciutat, llicenciant-se posteriorment en Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat d’Extremadura, obtenint el millor expedient de promoció. De 2011 a 2015, va ser secretària general d’Economia i Hisenda i secretària general de Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura.
Finalitzat aquest cicle, Guardiola es va incorporar a la política local com a regidora de l’Ajuntament de Càceres. El 2022 va ser elegida, per unanimitat, presidenta del Partit Popular d’Extremadura, formalitzant així la seva candidatura per governar la seva terra, objectiu que va aconseguir, tan sols un any més tard, després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023, convertint-se, així, a la primera dona presidenta de la regió.
Diana Morant, 43 anys. Ministra de Ciència, Innovació i Universitats (PSOE). És enginyera de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València i ministra de Ciència i Innovació des de l’any 2021. En aquesta legislatura repeteix cartera, que ara també suma Universitats. Morant va començar el seu camí el 2014, com a secretària general del Partit Socialista del País Valencià a Gandia, la seva ciutat natal.
També va ser responsable de Mancomunitats i municipalisme a la Diputació de València durant dos anys i el 2015 va ser elegida alcaldessa de Gandia fins que, el 2021, Pedro Sánchez li va trucar perquè fos ministra de Ciència i Innovació en substitució de l’astronauta Pedro Duque. Entre els seus èxits, haver gestionat el pressupost més gran de la història de la R+D i d’haver tirat endavant una reforma de la Llei de la Ciència sense vots en contra.
María Chivite: 45 anys. Presidenta del Govern de Navarra (PSOE). María Chivite Navascués és una sociòloga i política espanyola nascuda a Cintruénigo, Navarra. Actualment, és presidenta del govern de la comunitat foral, reelegida gràcies a l’abstenció de Bildu. Va començar en política afiliant-se a les Joventuts Socialistes el 1998. La seva primera responsabilitat com a càrrec públic va ser el 2003 com a regidora a l’Ajuntament de Cintruénigo i el 2007 va ser triada com a parlamentària foral, on va ser durant aquesta legislatura portaveu de la Comissió de Salut.
El 2011 va prendre possessió del seu càrrec com a senadora i el setembre del 2014 va ser nomenada portaveu del Grup Socialista del Senat, obtenint aquell any el premi “senadora revelació”. A la legislatura 2015-2019 va tornar al Parlament de Navarra encapçalant la llista del PSN-PSOE i liderant, a l’oposició, la tasca del Grup Parlamentari Socialista. L’agost del 2019 va ser nomenada presidenta de la Comunitat Foral de Navarra, càrrec que va exercir en la legislatura passada i que ha revalidat l’agost del 2023.
