La dificultat per accedir a serveis bàsics a l’entorn rural és, juntament amb l’envelliment de la població, un dels principals desafiaments creixents que arrossega l’Espanya buidada per a aquest 2024. Tot i que serveis com els del comerç, l’atenció mèdica o els serveis postals apunten a una reducció, segons vaticinen els experts, hi ha altres prestacions, com els serveis bancaris, que estan evolucionant positivament gràcies a una accessibilitat més gran.
Un estudi recent del medi rural del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals reflecteix com en l’última dècada han augmentat significativament les dificultats per accedir a botigues i supermercats (+32,3%), serveis postals (+30,96%) o rebre atenció mèdica (+18,63%). Mercedes Molina, coautora de l’informe i catedràtica emèrita en geografia humana a la Universitat Complutense de Madrid, explica que “la descapitalització humana progressiva, associada al comportament de polítiques públiques, tant estatals com autonòmiques, ha suposat un deteriorament dels serveis, tant públics com privats”.
Aquesta tendència, lluny de reduir-se, continuarà creixent, continuarà perllongant-se, encara que ja hi ha excepcions. Luis Camarero, catedràtic de Sociologia de la UNED i un altre dels participants en l’estudi assegura que “observarem una tendència de reducció progressiva o més dificultat d’accessibilitat a serveis bàsics”, tot i que destaca que la prestació de molts serveis, com el bancari està millorant. Així, considera que les mesures desplegades per la banca a l’entorn rural com els ofimòbils, els acords de cashback o la figura dels agents financers, entre d’altres, “han estat iniciatives positives que han permès reduir la bretxa financera i mitigar el tancament d’oficines”.
CaixaBank, amb la xarxa més extensa a Espanya, és una de les entitats que han fet més esforços a l’hora de desplegar mesures per mitigar els efectes de l’Espanya buidada. Així, durant el 2022 i el 2023 l’entitat ha ampliat la cobertura de la seva xarxa de serveis financers a un total de 484 nous municipis de zones rurals, on l’entitat no tenia presència fins aquell moment. La incorporació d’aquests nous punts de servei s’ha fet gràcies a l’arribada de les oficines mòbils i la instal·lació de caixers automàtics.
Així mateix, Abanca i IberCaja han aplicat, respectivament, diferents accions per disposar efectiu com el reforç de caixers automàtics a diverses poblacions gallegues o la implementació de dispositius cash-back en comerços de Terol.
La banca exemplifica bé els esforços per reduir la bretxa a tots els nivells al món rural, ja que entre el 2021 i el 2022 va disminuir el nombre de municipis sense cap punt d’accés presencial a serveis bancaris en 167, suposant el 2,1% dels municipis i un 0,13% de la població segons dades del Banc d’Espanya.
El professor de la Universitat de Saragossa expert en exclusió financera Emilio Martín explica que “si es compleixen els compromisos per a la inclusió financera a l’àmbit rural, l’objectiu és que tots els municipis tinguin almenys un punt d’accés d’un tipus o l’altre a serveis financers. En aquesta direcció, Martín assenyala que “queda molta feina per fer, però que podem ser optimistes” a afirmar que la bretxa financera al medi rural se seguirà reduint aquest 2024.
En qualsevol cas, els esforços realitzats des de l’àmbit privat s’han complementat també amb els del sector públic en altres àmbits, redoblant així els esforços per fer més accessibles els serveis essencials als entorns rurals. Així, a través dels ajuntaments, s’han dut a la pràctica diverses actuacions per apropar a la ciutadania la prestació de serveis bàsics com ara la figura d’un mediador que ajuda a gestionar des del pagament d’impostos a gestionar cites mèdiques, segons explica Luis Camarero.
L’accessibilitat als serveis essencials, precisament, és un aspecte que també es recull al recent estudi de la Comissió Europea ‘Are remote rural áreas in Europe remarkable? Challenges and opportunities’, que conclou que el transport, la velocitat d’internet i l’accés a serveis essencials són els principals reptes de les zones rurals a Europa. Així mateix, sosté que les zones rurals poden contribuir a donar noves oportunitats a entorns remots i a complir els objectius del Pacte Verd europeu.
En aquesta mateixa línia, tant Luis Camarero com Emilio Martín coincideixen a afirmar que els reptes a què s’enfronta la població rural són de llarg abast i requereixen que la població estigui disposada a viure-hi, cosa que requereix infraestructures i oportunitats laborals i vitals. Paral·lelament, Mercedes Molina aclareix que hi ha una creixent i gran bretxa rural, urbana i metropolitana, però que malgrat això “s’han fet actuacions puntuals significatives, que encara requereix un pla d’acció de conjunt pressupostat en temps, en accions i consensuat”.
