En aquest nou curs polític les emocions són clau per a l’èxit de les formacions polítiques, tal com demostren dos estudis realitzats per IO Recerca i Neurologyca, amb ajuda de Kopernica, per a analitzar les reaccions de la gent en veure fotos o escoltar la veu dels candidats en els comicis autonòmics del 4 de maig de 2021 en la Comunitat de Madrid i en les més recents eleccions al Parlament d’Andalusia aquest passat 19 de juny. Segons les conclusions dels estudis, es demostra que els candidats que provoquen un major nombre d’emocions positives en els ciutadans són aquells que finalment són elegits en les urnes.
Les conclusions de l’estudi, elaborat abans de les eleccions en la Comunitat de Madrid, proven que Isabel Díaz Ayuso, qui va guanyar les eleccions i és l’actual presidenta, té una emoció predominant de confiança amb valor de 97,4. Díaz Ayuso també obté la major eficàcia emocional amb un valor de 67,6 i un interès de 70,4.
Pablo Iglesias, candidat en les mateixes eleccions per Podemos-IU, va aconseguir únicament 10 escons. D’aquesta manera també es veu que les emocions més negatives estan relacionades amb el fracàs electoral, ja que l’emoció predominant que genera és de pessimisme i obté el valor més baix d’interès, amb un 56,4 i una eficàcia emocional de 59.
En les mateixes eleccions, es va observar a més un increment en l’emoció de la por associada a Rocío Monasterio, candidata per Vox i Pablo Iglesias. Tots dos van ocupar la quarta i cinquena posició respectivament sense obtenir més de 23 escons junts, enfront dels 65 del Partit Popular. Es va comprovar que l’exposició a aquests candidats va generar uns nivells d’angoixa i/o desconfiança associats a la presència d’un risc dins de l’espectre polític, provocant que possibles votants triïn altres opcions que els transmetin emocions més positives.
En el cas més recent, les eleccions d’Andalusia del passat 19 de juny, també es va demostrar que les emocions positives tenen una correlació directa amb els resultats. Les dades de l’estudi revelen que Juanma Moreno, candidat del PP que va guanyar les eleccions amb majoria absoluta, és el candidat que major confiança genera entre els andalusos.
Neutralitat
L’anàlisi també demostra que hi ha una major neutralitat emocional cap a els candidats de Ciutadans i el PSOE, Juan Marín i Juan Espadas, respectivament. Aquesta major neutralitat afecta negativament a la intenció de vot, ja que pot conduir a una major irrellevància política del candidat i del grup polític que representa. A Andalusia, Ciutadans no va aconseguir cap escó i el PSOE, 30, un número allunyat dels 58 escons que es va emportar el PP.
L’estudi també conclou que existeix un major increment de l’emoció de la por durant l’exposició de les candidates Macarena Olona (Vox) i Teresa Rodríguez (Adelante Andalusia) respecte a la resta de candidats. La major presència d’aquesta emoció pot resultar en menys vots per als partits i una major mobilització feia altres opcions. Això podria explicar els mals resultats de totes dues candidates i els seus partits, que sumats van obtenir 16 escons front els 58 del Partit Popular.
Tots dos estudis han estat duts a terme per Neurologyca i IO Recerca amb ajuda de Kopernica. Són dos informes de neurociència aplicada i enquesta amb una mostra de 351 individus majors de 18 anys residents a Madrid i 238 individus també majors d’edat residents a Andalusia, pertanyents al panell de IO Recerca, que permeten conèixer les preferències emocionals dels ciutadans sobre els candidats.
Per a això, s’ha utilitzat una innovadora tecnologia d’intel·ligència artificial que permet, a través de la seva xarxa neuronal, entendre el comportament i les emocions humanes a través de les respostes fisiològiques i cerebrals que susciten els candidats polítics als votants.
