L’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) 2022, publicat per Transparency International, revela escassos avanços contra la corrupció en un món cada vegada més violent i conclou que Espanya s’estanca en la prevenció i lluita contra aquesta xacra. Aquest IPC classifica a 180 països i territoris segons els seus nivells percebuts de corrupció en el sector públic, mesurat a través de dades obtingudes de 13 fonts expertes externes, en una escala de zero (molt corrupte) a 100 (molt transparent).
En concret Espanya no avança en els seus esforços de prevenció i lluita contra la corrupció, baixant de nou un punt respecte a l’any passat i obtenint una puntuació de 60/100. Amb aquesta qualificació, Espanya ocupa la posició 35/180 del rànquing global de l’IPC, juntament amb Botswana, Cap Verd i Saint Vincent i les Grenadines. Descendeix així un lloc respecte a l’IPC2021 i de tres respecte a l’IPC2020.
En definitiva, Espanya torna a baixar un punt per segon any consecutiu. D’altra banda, Espanya es manté en el lloc número 14/27 dels Estats membres de la Unió Europea, dos punts per sota de Portugal i Lituània (62/100) i només un punt per sobre de Letònia (59/100).
D’acord amb la metodologia de l’IPC, una diferència d’un punt d’un any a un altre no constitueix un descens estadísticament significatiu. No obstant això, una caiguda per segon any consecutiu, és un clar senyal de risc i perill de continuar descendint l’any següent. Això reflecteix que a Espanya continua latent un nivell de factors que incideix en el bon funcionament de les institucions democràtiques i eleven el risc de corrupció.
En relació amb les diferents fonts utilitzades Espanya s’ha vist principalment afectada pel seu descens en els paràmetres mesurats en el Global Risks Report 2022 del Fòrum Econòmic Mundial (WEF- GRR), segons el qual Espanya ha obtingut una pitjor puntuació el la dimensió referida a la categoria de pagaments irregulars en serveis públics, exportacions i importacions i decisions judicials en casos de corrupció.
En el seu conjunt, no obstant això, hi ha altres causes assenyalades en diverses fonts que no es poden defugir i que han afectat la valoració de conjunt que fa l’IPC. En aquest sentit, indica que Espanya segueix sense complir els estàndards que marca el Consell d’Europa sobre els consells generals de la judicatura, segueix retardada en la regulació adequada dels grups d’interès; incompatibilitats i prevenció de conflictes d’interès del personal al servei del sector públic, així com un retard notable en relació amb l’adopció d’un nou marc regulador de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Així mateix, seguim encara sense aprovar la llei de protecció de les persones que informin sobre infraccions i de lluita contra la corrupció.
D’altra banda, altres factors ressenyables són el mantenint del programa dels anomenats “visats daurats” així com la falta encara de creació del Registre central de Titulars Reals. A això cal afegir també que diversos dels compromisos assumits per les Administracions Públiques en el marc de l’IV Pla de Govern Obert encara no s’han complert.
Finalment, assenyala que un altre punt a destacar, és que -malgrat el que disposa el Codi de Conducta de les Corts Generals- més de la meitat dels parlamentaris no publiquen les seves agendes institucionals i les que es publiquen contenen informació absolutament desigual, així com la inexistència de transparència de les reunions que es mantenen amb grups de pressió. Tots aquests aspectes incideixen de manera palesa en la nostra capacitat per a continuar avançant en matèria anticorrupció.
Segons Silvina Bacigalupo, presidenta de Transparency International-España, “a pesar que l’any passat constatàvem l’existència d’una potent agenda legislativa per a la prevenció i lluita contra la corrupció que semblava augurar que el descens sofert en l’IPC 2021 es podria haver recuperat d’haver-se materialitzat de manera efectiva les reformes legals anunciades, avui constatem que les demores a tirar endavant les reformes legals necessàries han passat factura i es torna a descendir un punt. Per això avui, fem una crida al Parlament perquè no demori més a tirar endavant les lleis necessàries destinades a la prevenció de la corrupció i al reforç de la transparència i la rendició de comptes”.
En el mundo
L’IPC 2022 mostra que el 95% dels països ha avançat poc o res des de 2017. La mitjana mundial de l’IPC es manté per onzè any sense canvis amb un 43/100, i més de dos terços dels països ostenten un problema greu de corrupció, amb una puntuació inferior a 50/100.
Dinamarca (90/100) encapçala l’índex enguany, seguida de prop per Finlàndia i Nova Zelanda, totes dues amb 87 punts sobre cent. La solidesa de les institucions democràtiques i el respecte dels drets humans fan també d’aquests països alguns dels més pacífics del món, segons l’Índex de Pau Global.
Sudan del Sud (13/100), Síria (13/100) i Somàlia (12/100), tots ells immersos en conflictes prolongats, es mantenen, per part seva, en els últims llocs de l’IPC. Finalment, 26 països -entre ells Qatar (58), Guatemala (24) i el Regne Unit (73)- se situen enguany en mínims històrics.
“La corrupció ha fet del nostre món un lloc més perillós. Com els governs han fracassat col·lectivament a l’hora d’avançar contra ella, alimenten l’actual augment de la violència i els conflictes, i posen en perill a persones de tot el món. L’única sortida és que els Estats facin el treball dur, erradicant la corrupció a tots els nivells per a garantir que els governs treballin per a totes les persones, no sols per a unes poques elits”, va indicar Delia Ferreira Rubio, presidenta de Transparency International.
