La tasca de ser mare i pare avui dia és més difícil que mai. Un desafiament que requereix atenció i adaptació al canvi. De fet, es comença a parlar de la “síndrome del progenitor cremat”, com la nova “malaltia” dels països rics. Aquesta que posa de manifest l’enorme estrès que suposa per a la major part dels pares la criança dels seus fills.
Paradoxalment, malgrat tots els esforços realitzats pels pares d’aquesta generació, ens enfrontem a altes taxes de fracàs escolar, suïcidi entre joves, casos greus d’assetjament escolar, violència sexual en la infància, un augment alarmant de menors amb disfòria de gènere i un alarmant, etcètera. En què ens estem equivocant llavors? Com podem fer un gir a aquest inquietant sentiment de solitud no desitjada que està envaint la vida de nens i adolescents, però també la dels seus pares i la dels seus avis? I, potser, la de tots en realitat.
La resposta la podem trobar a ‘Criar amb salut mental’, el nou llibre de María Velasco Ghisleri, psiquiatra llicenciada en Medicina i Cirurgia i especialista en psicoteràpia, que, després de treballar durant més de setze anys com a psiquiatre infantojuvenil a l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, s’ha convertit en experta a tractar a joves del segle XXI.
‘Criar amb salut mental’ és un llibre que qüestiona el model de criança actual i que ofereix consells per a criar als fills de manera serena i feliç. En ell, la seva autora, la doctora Velasco, analitza en profunditat les dificultats i els reptes que enfronten els pares i les mares d’avui dia, així com les necessitats i els problemes dels nens i adolescents.
Realitat de la qual parla també en les seves publicacions de TikTok i Instagram i sobre la qual ens recorda que és important conèixer les nostres pròpies projeccions i expectatives en la criança, reconeixent-les per a establir un vincle segur amb els nostres fills. Encara que a vegades cometem errors i ens vegem desbordats, és crucial ser conscients de les nostres accions i diferenciar les necessitats dels nostres fills de les nostres pròpies.
El llibre, que es basa en l’evidència científica, l’experiència clínica i en l’amor incondicional que uneix a les famílies, vol, com explica en el seu pròleg Lucía Galán, més coneguda com a Lucía el meu pediatre, combatre -des de l’experiència- aquest “qualsevol pot donar consells de salut i de cures sobre els més petits i encara que la major part de les vegades es donen des de la millor de les intencions, a vegades, s’allunyen de la realitat mèdica, emocional i científica del que realment són els nens i els adolescents i de quins són les seves necessitats reals”. Una cosa en la qual la Dra. Velasco i la Dra. Galà porten ja gairebé dues dècades de professió acompanyant a les famílies; en els seus drames, però també en els seus assoliments.
És important comprendre que les necessitats dels nostres fills, com l’amor, la companyia, l’atenció i els límits, són invisibles però fonamentals. A vegades, podem negar, tergiversar o ignorar aquestes necessitats per motius personals i narcisistes, allunyant-nos del seu veritable benestar. Respectar l’espai i el temps dels nostres fills sense envair-los amb les nostres lluites ideològiques. Hem de permetre’ls oscil·lar, reflexionar i experimentar la seva infància i la seva adolescència, sense les pressions ni interpretacions adultes que tant els interfereixen i condicionen.
La societat ha de prendre consciència de la importància d’invertir en la salut mental, la prevenció i l’eliminació de dinàmiques violentes i inadaptades que afecten els joves i els menors. Aprendre a gestionar el sofriment des de la infància -impactada per un creixent ciberassetjament, per una violència escolar o per una incapacitat d’afrontar la frustració- i adaptar les exigències socials a les necessitats dels nens. Tot això, són aspectes essencials per al seu benestar.
Per tot això “aquest llibre que es convertirà en una guia imprescindible per a ajudar pares i mares a entendre millor als seus fills, a cuidar de la seva salut mental i a fomentar la seva felicitat. El que, sempre, busquen tots els pares” afirma la psiquiatra Marian Rojas.
