Accés, equitat i humanització són tres factors clau i que urgeix resoldre a Espanya per als pacients oncològics, sobretot quant als medicaments i teràpies disponibles, segons posen de manifest diferents especialistes.
Durant aquest mes de Conscienciació del Càncer de Mama és freqüent escoltar aquest trio de paraules -accés, equitat i humanització- no sols en boca dels pacients, els principals perjudicats; sinó també en la dels representants d’associacions, els especialistes i tots aquells professionals involucrats en el camp de l’Oncologia, els qui reclamen una major agilitat i celeritat perquè els afectats per alguna mena de carcinoma de mama tinguin majors facilitats a l’hora de rebre tractaments.
Un reclam especialment important per als pacients que sofreixen d’algun dels casos més complexos, difícils de tractar i en els quals, en moltes ocasions, a penes existeixen alternatives terapèutiques, com en els càncers de mama que han arribat a la metàstasi.
Si en països veïns, com és el cas d’Alemanya, el tràmit d’aprovació de medicaments ja autoritzats per l’Agència Europea del Medicament (EMA) es resol en tot just dos mesos -molt per sota dels 180 dies de topall estipulats a Europa-, l’accés als nous fàrmacs contra el càncer es dilata fins a fregar gairebé els dos anys a Espanya, superant els 500 dies.
Un fet que porta al fet que pacients, metges i moviment associatiu denunciïn de manera conjunta la lentitud del Ministeri de Sanitat per a finançar medicaments ja autoritzats a la UE. També els propis polítics, com la portaveu del PP en el Congrés, Bufona Gamarra, qui fa uns dies demanava al president del Govern, Pedro Sánchez, que s’acceleri el finançament pel SNS dels fàrmacs innovadors contra el càncer que ja estan aprovats per la Unió Europea, en línia amb el que sol·licitava hores abans la presidenta de l’Associació de Pacients de Càncer de Mama Metàstasic(ACMM), Pilar Fernández.
Per part seva, Mar Mateos, pacient i presidenta de l’Associació Les Triples, afirmava no fa molt que “el més urgent és que el govern aprovi la comercialització, distribució i administració dels medicaments ja autoritzats”; al que afegia també “aconseguir l’equitat territorial i hospitalària en relació amb l’accessibilitat de les pacients a tots els tractaments contra el càncer de mama triple negatiu i propiciar la col·laboració i integració entre centres assistencials, hospitals i centres de recerca”.
En la mateixa línia ho argumentava fa uns dies en el Congrés dels Diputats una coalició d’expertes durant la presentació del seu primer manifest per la visibilitat de les necessitats de les dones amb càncer de mama triple negatiu metàstasi, el subtipus més agressiu i difícil de tractar que existeix fins avui. Aquestes expertes assenyalen que “no són acceptables retards en la presa de decisions que paralitzin o dilatin l’accés a fàrmacs ja aprovats per l’Agència Europea del Medicament”, a més de que “després de portar anys demandant recerca, ara que aquesta ha arribat, assistim decebudes en veure com existeixen fàrmacs perquè puguem sobreviure, però els pacients oncològics d’Espanya no podem accedir a ells. En aquest moment és la nostra prioritat”.
Un altre dels problemes entorn de la innovació terapèutica és la inequidad, que no sols es produeix entre països. Per a les expertes, existeix una desena de necessitats bàsiques que urgeix satisfer, com eliminar les barreres burocràtiques interterritorials, ja que la celeritat ha d’anar acompanyada de coherència a nivell nacional, sense existir limitacions o disparitat entre diferents comunitats autònomes a l’hora d’accedir a teràpies innovadores, tal com succeeix en l’actualitat.
Per a aquestes pacients, a més, les seves necessitats no sols es vinculen al pla clínic, sinó també a l’àmbit social i emocional.
PROCESSOS ONCOLÒGICS
Precisament també durant la presentació d’aquest manifest, la psicooncòloga Marta de la Font, de l’Hospital Quirónsalud la Corunya i membre de la coalició, va parlar de inequidad entre comunitats extrapolada al pla psicològic.
“Hi ha molta manca de psicooncòlegs als hospitals públics espanyols, per no parlar de la inequitat entre una CC.AA. És molt important donar vida a les pacients i no sols és important abordar la salut física sinó també la salut mental”.
En aquest sentit, es va destacar la importància que tenen els psicòlegs com a part de l’equip multidisciplinari en l’acompanyament de tot el procés de la malaltia dels pacients, és a dir, no sols s’ha de limitar a l’etapa final del pacient, sinó que és fonamental que aquest se senti acompanyat des del moment del diagnòstic i durant tot el seguiment, amb especial recalcament en el moment de la realització de proves i aplicació dels tractaments.
“Hi ha moltes necessitats que es necessiten cobrir per a les pacients amb CMTNm: abordatge multidisciplinari, diagnòstic molecular, unitats oncològiques d’infermeria, cures pal·liatives, psico oncòlegs, però la primera de totes és tenir accés a fàrmacs que els permetin viure més temps i millor”, assenyalava la presidenta de la ACMM.
Els experts apunten a la necessitat d’abordar el càncer de mama, així com qualsevol problema de salut derivat, des de la humanització. I és que, segons les dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), a Espanya es diagnosticaran fins a 34.750 nous casos a tancament de 2022, per la qual cosa la unió entre pacients, associacions i professionals sanitaris per a millorar l’atenció i cura de les persones afectades per aquesta mena de tumors es torna més important que mai en un triple pla: clínic, social i emocional.
