Santiago Espot
El procés ho tapava tot
"No oblidem que tenim l’obligació de preguntar-nos si tots aquells que poden venir estaran a l’altura que requereix la situació d’emergència actual"
Sánchez ens dona ‘la Vuelta’
"La millor recepta per tenir una nació sotmesa és fer-li creure que la causa de la seva llibertat és una cosa secundària, i que les injustícies i la fam al món són la prioritat"
Catalunya, a salvar Palestina
"Mentre parlen dia sí i dia també de Gaza, pensen que ens oblidem de les nostres penúries diàries. Ens prenen per rucs"
Parla català!
"Quan acceptem que la pervivència de l’idioma no depèn de l’amabilitat, sinó del fet de sentir-nos amos a casa nostra, potser iniciarem el camí de la salvació"
Retrat d’en Jaume Collboni
"És així com s’arriba al poder a Catalunya: amb la grisor del buròcrata que ha fet carrera sense molestar a ningú"
Les noves generacions
"Les noves generacions que poden mantenir una certa fidelitat a la nació, o bé marxen a l’estranger, o bé viuen amb l’aigua al coll per pagar una miserable habitació"
Immigració sense integració
"De res servirà continuar amb l’espectacle dels cordons sanitaris al Parlament o allà on sigui. Al marge de ridícul, es demostra ineficaç per als seus promotors"
Frivolització política, sonats i curts de gambals
"No cal ser un perspicaç observador que veure que abans que el canvi climàtic, els fluxos migratoris o els reptes energètics, el primer que la humanitat ha de resoldre és com evitar que els sonats o els curts de gambals arribin al poder"
Cada vegada hi ha menys Catalunya
"El conflicte Catalunya-Espanya ha estat atropellat per la voràgine d’un món que genera una angoixa creixent en tots nosaltres"
Espanya ens té allà on li convé
"Una de les coses que millor saben veure els enemics són les nostres flaques. No ignoren que l’independentisme ha volgut ser en els darrers anys un moviment beatífic"
El «model» Barcelona
"Tenim unes elits econòmiques barcelonines i una casta política que es retroalimenten mútuament per consolidar aquest model que està trinxant la societat de la capital i de la nació en general"
El català com a problema psicològic
"Salvar una llengua significa ser antipàtic. No per vocació, sinó per obligació"
Vol créixer l'independentisme?
"Si l’independentisme vol recuperar-se i créixer no té més remei que canviar el discurs, el to i, fins i tot, el posat formal"
Dues polítiques, dos bàndols
"Bona part de les societats occidentals s’ha afartat d’un estil hipòcritament paternalista que cantava les excel·lències de la globalització i la multiculturalitat"
L’independentisme despistat
"Si sabem jugar les cartes sense manies, possiblement quan tornem a gaudir d’una oportunitat per trencar amb Espanya, no ens quedarem amb el cul a l’aire"
Catalunya sense “cap”
"Els poders de l’estat saben que la batalla es lliura a Barcelona. Vull dir, la batalla per acabar amb Catalunya"
El terreny de joc ha canviat
"Els partits catalans del procés han continuat amb el seu discurs destarotat i fora de la realitat després de la farsa protagonitzada"
Cal parlar de les coses que importen a la gent
"L’eix de la discussió política ja ha deixat de ser la fundació de l’estat català. La tronada divisió entre dretes i esquerres reneix amb tota la seva força"
On es troba ara Catalunya?
"Vivim un déjà-vu constant amb uns actors capats per poder fer una política motivadora. No intuïm cap idealisme ni cap idea nova en les seves paraules"
On queda la independència?
"No són pocs els saberuts de la política catalana que afirmen que la idea de la independència va començar a agafar volada quan els antics convergents van apuntar-se al carro"
La degradació de Barcelona
"Tot aquest procés de degradació es produeix de forma continuada des de fa una colla d’anys. Els barcelonins cada dia tenim més la sensació que és irreversible"
El cretinisme dels borbons
"Felip VI té més arrogància i males puces que el seu pare, però manté intacte el sentit de creure que tothom li ha de ballar l’aigua"
La sensació és que no hi ha res a fer
"Només cal veure la cara del president del Parlament quan parla Salvador Illa o Sílvia Orriols per entendre fins allà on són capaços d’arribar a canvi d’una poltrona"
Un perfil de Salvador Illa
"Salvador Illa és home-màscara. La cara de pomes agres poques vegades li desapareix i només el veureu cofoi i rialler quan el rep Pedro Sánchez o Felip VI. Allà sí que se’l nota agraït"
Pasatiempos
