El president de Pimec, Antoni Cañete, s’ha posat com a objectiu prioritari del seu mandat que les pimes tinguin “veu pròpia” a la taula del diàleg social a Espanya, on actualment no tenen representació, i adverteix que farà servir tots els “recursos legals” que té al seu abast per aconseguir-ho. En una entrevista concedida a l’ACN, Cañete assegura que l’absència de les pimes al diàleg social és una “anomalia”.
“És la mare de totes les guerres”, assegura. “Espanya no haurà fet la seva transició fins que les pimes s’asseguin al diàleg social amb veu pròpia”. Cañete recorda que les pimes representen el 99,8% de les empreses de tot l’estat, el 75% de l’ocupació i més del 60% del PIB espanyol, però, en canvi, no han tingut possibilitat de participar de les negociacions amb el govern de Pedro Sánchez per acordar la nova reforma laboral.
El president de Pimec confia que la seva demanda no s’hagi de traduir en els “11 anys i vuit processos judicials” que els va costar que les pimes tinguessin representació al diàleg social a Catalunya.
Exigència de diàleg
Cañete també ha reclamat als governs català i espanyol que deixin de banda les seves diferències i treballin conjuntament per “millorar” la política econòmica. “No estem donant la importància i la transcendència que té prendre les decisions adequades en l’àmbit industrial i, en particular, en el sector de l’automoció. I això pot tenir un cost irreversible”, ha dit. El president de Pimec demana que prenguin “decisions més enllà de les desavinences o els interessos partidistes” i que col·laborin per injectar recursos i impulsar els canvis normatius que necessita l’economia.
El futur en joc
“Hem de prendre consciència que ens estem jugant el present i el futur del nostre país. Depèn de les decisions que fem en el Pacte Nacional per la Indústria”, ha insistit. Cañete ha exigit als partits que deixin de banda les postures “maximalistes” i s’asseguin a debatre i buscar “consensos” en qüestions de gran rellevància com l’ampliació del Prat, els Jocs Olímpics d’Hivern o l’arribada de l’Hermitage a Barcelona. “El que no pot ser és que les minories i per postures maximalistes estiguin condicionant interessos generals”, critica.
Cañete ha posat els Jocs Olímpics del 92 com a exemple de consens i diàleg i ha lamentat que hi ha oportunitats que només passen una vegada. “Perdre el tren vol dir perdre el tren i no tornar-lo a recuperar”, ha afegit. “Això no ens ho podem permetre, per nosaltres però sobretot pels nostres fills”.
