Quan el poder econòmic i el poder polític es troben, el sostre de vidre, la barrera invisible que impedeix a les dones avançar verticalment en les organitzacions, pren una dimensió més tràgica. I les empreses cotitzades de l’Ibex-35 són, justament, una intersecció dels dos poders on segurament la desigualtat de gènere és més sagnant. Només 2 de les 35 empreses més poderoses de l’Estat tenen al capdavant una dona. Es tracta del Banc Santander, amb Ana Patricia Botín, i Beatriz Corredor, a Red Eléctrica. Dos casos, però, el seu càrrec té una raó més personal que de currículum professioal. Botín és la filla d’Emilio Botín- que va presidir el Banc Santander des de 1986 fins a la seva mort el 2014- i Beatriz Corredor, ministra d’Habitatge entre el 2017 i el 2020, i per tant, amb un accés a través de les portes giratòries molt evident a la companyia.
Si baixem un esglaó, només l’11% de les cotitzades tenen vicepresidentes, conselleres directores o conselleres delegades. Pel que fa als òrgans de direcció, només el 19% de les cadires dels comitès de direcció de les empreses de l’Ibex-35 són ocupats per dones, i la xifra puja fins al 32% quan s’analitzen els llocs ocupats als consells d’administració. Són xifres de l’estudi elaborat per la investigadora a l’Àrea d’Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF Barcelona School of Management Erola Palau Pinyana, a partir de les dades facilitades per les companyies tot just fa unes setmanes. Aquestes dades topen amb el codi de bon govern per a les societats cotitzades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que ofereix recomanacions sobre la composició dels consells d’administració. Pel que fa a diversitat de gènere, la quantitat de conselleres hauria de representar el 40% del total dels membres de la companyia abans de l’any 2022, un percentatge que aquesta experta veu “prou lluny de la realitat actual”.
Una raó sòcio-psicològica de fons
Ara bé, és discriminació conscient, el que pateixen les dones en aquestes grans empreses? A parer d’Erola Palau, “tret d’algunes excepcions, és inconscient, probablement sense mala fe, però està molt estudiat que hi ha una raó socio-psicològica de reproducció homosocial, que és la tendència que tenim els humans a buscar persones amb les nostres mateixes característiques per tenir-les a costat”. I posa un exemple: “Un directiu català, de 40 anys tindrà preferència, de forma inconscient, per un altre home català de 40 anys per substituir-lo o per fer de número dos”. Així, segons aquesta experta, aquesta raó socio-psicològica “és determinant en la configuració de les organitzacions”, i això sumat al fet que els llocs de poder econòmic i polític els han ocupat tradicionalment homes. “Aquestes empreses de l’Ibex-35 van néixer amb homes al capdavant i els relleus han anat perpetuant aquesta tradició”, conclou Palau. A més, encara hi ha un altre factor que contribueix a fer més dur el vidre que han de travessar les dones: la maternitat. “Evidentment, el desig de ser mares o el fet de ser-ho influeix, però no hauria de ser així, perquè aquesta circumstància no impedeix tenir responsabilitats en una empresa o tenir l’oportunitat d’accedir a càrrecs directius. És una altra penalització a les dones”, lamenta.
“És cert que en els últims anys s’han fet passos endavant i la paritat es va acostant als òrgans de direcció i als consells d’administració, però la presència masculina és majoritària i encara falta camí per aconseguir una situació de plena igualtat entre dones i homes en posicions directives”, constata l’autora de l’estudi sobre la presència de dones a l’Ibex-35, que conclou que “a l’Estat espanyol encara existeix el sostre de vidre. És un vidre net, una barrera invisible encara present a les empreses més cotitzades del país i real en moltes grans empreses espanyoles”.
De fet, Erola Palau és autora d’un altre estudi fet entre empreses petites i mitjanes de Catalunya l’any 2020, que demostra que “el fet de tenir dones directives té com a resultat que aquestes empreses tenien menys endeutament, menys risc financer i més rendibilitat”, una realitat que per a aquesta experta significa que “no tenir dones al capdavant equival a perdre l’oportunitat de tenir un negoci més solvent”.
