El 2016 va ser la vaga de transport públic el motiu pel qual Madrid demanava que el Mobile World Congress marxés de la ciutat de Barcelona; i aquest 2018 des de la capital espanyola s’al·lega tensió i inestabilitat política a Catalunya. Aquesta guerra entre les dues ciutats per organitzar les millors fires del sector tecnològic va començar l’any 1995, quan Madrid va ser la seu de l’esdeveniment, en aquell moment sota el nom de GSM World Congress. La capital de l’Estat espanyol havia fet aleshores una opció clara i decidida per la fira d’informàtica SIMO, confiant que els mòbils no interessaven i que el futur no eren aquests dispositius sinó els ordinadors. Durant aquells anys els mòbils no eren ni de bon tros les grans eines tecnològiques que són avui, i la gran novetat d’aquell any va ser la presentació dels primers mòbils que podien enviar SMS. Així que la Comunitat de Madrid va menysprear el GSM World Congress i els dispositius mòbils i va apostar pel SIMO i el futur dels ordinadors i la informàtica.
L’any següent, el 1996, el GSM World Congress es va traslladar a Cannes (França), on durant 10 anys es va celebrar l’esdeveniment -fins el 2006. L’evolució de la tecnologia i el salt endavant del mòbil com a eina, tant laboral com d’oci, va fer que la seu de Cannes no pogués atendre un congrés de les característiques i la magnitud del Mobile World Congress, que va començar a cridar l’atenció de molts. Per aquells temps Barcelona havia treballat per atreure una fira tecnològica que competís amb SIMO, tot i les constants manifestacions de Madrid per desplaçar la capital catalana com a gran ciutat de fires de l’Estat, que aleshores era vist amb gran preocupació per part de la ciutat comtal.
Però Ramon Garcia-Bragado, primer com a regidor del PSC a Barcelona i després com a secretari general de la Presidència de la Generalitat -amb Pasqual Maragall-, va tenir un paper destacat per saber veure l’oportunitat que significava un congrés com el Mobile World Congress per a Barcelona i Catalunya, que van aconseguir l’objectiu després de lluitar per tenir un esdeveniment d’aquesta magnitud. El SIMO volia fer créixer la fira de Madrid, Ifema, però a partir de l’arribada del Mobile a Barcelona va passar a ser una fira quasi indiferent, reconvertida en fira d’ensenyament i tecnologia, sense projecció internacional. La resta es història: Barcelona ciutat mare d’un congrés que any rere any bat rècords mentre que SIMO i Madrid van pagar molt car el menyspreu al MWC.
Aquest error ha esdevingut en una obsessió de Madrid per arrabassar el MWC a Barcelona. Enguany és la situació política i el 2016 va ser la vaga de metro i autobusos. I tot això va fer que la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, demanés públicament el 2017 el trasllat del congrés cap a la capital espanyol, arribant a assegurar, per exemple, que Madrid “té un personal més qualificat que el de Barcelona”. També el govern espanyol va sumar-se a la causa discretament temptejant els organitzadors del Mobile amb la negativa com a resposta.
Finalment, l’única realitat és que el Mobile s’ha consolidat a Barcelona i que estarà a la ciutat comtal fins al 2023. A més, segons els organitzadors si la fira abandonés la capital catalana seria per anar a una altra ciutat europea o del món, i no pas a Madrid. París, Milà o Dubai són algunes de les ciutats millors posicionades i que poden tenir opcions de disputar l’organització a Barcelona.
