Les empreses consideren el bon posicionament a la xarxa una de les claus de l’èxit. Romuald Fons és un influencer català considerat “el rei del SEO”. L’any 2017 va fundar l’agència Bigseo, que ha estat l’encarregada del posicionament d’empreses internacionals com Amazon o Glovo. La seva trajectòria empresarial comença a les xarxes, concretament creant continguts gratuïts a YouTube, on explicava les eines necessàries per a un posicionament d’èxit. Fons ha aconseguit mantenir les seves dues facetes, la d’influencer i la d’empresari, i s’ha convertit en el rei no només de les xarxes sinó del posicionament a internet en general. Recentment ha escrit el seu primer llibre, Crece y hazte rico, on reflexiona sobre els aspectes més complicats del SEO i trenca amb els estereotips de l’emprenedoria.
Que l’ha portat a convertir-te en el “rei del SEO”, segons el sector?
No és una història de ‘ho vull i ho aconsegueixo’, sinó de donar-me cops contra la paret, prova-error-encert constant. La meva trajectòria personal és tremendament erràtica. De jove només m’importava sortir de festa els findes i després vaig començar a intentar trobar el meu lloc al món. Vaig ser cantant de rock durant uns anys, vaig estudiar arquitectura, però vaig deixar la carrera… Tot sempre relacionat amb el món friqui, però amb creativitat. Un cop va néixer el meu primer fill vaig començar el meu camí com a emprenedor i em vaig arruïnar i allà és quan vaig veure que havia de començar a generar diners. I el món del SEO em va semblar la millor opció.
On va començar la seva trajectòria, és veritat que tot comença a YouTube?
Vaig començar a generar diners fent pàgines web. Arribava als 18.000 euros mensuals. El SEO més famós del moment em va descobrir i em va obrir les portes a explicar els meus mètodes. Vaig veure que cridava l’atenció i vaig obrir el meu canal de YouTube per poder explicar-los. Al final haig de dir que tot sempre ha començat així. Pel que fa a l’agència, em van començar a trucar persones preguntant que era el que feia jo i com aconseguia xifres d’audiència tan grans i van començar a contractar els meus serveis. Jo crec que la clau és saber aprofitar les oportunitats que et van donant.
D’on aprèn vostè la professió?
Jo vaig muntar dues start-ups que van fracassar. Allà és on vaig veure que el SEO era important i en el moment que m’arruïno veig una oportunitat i utilitzo l’enginyeria inversa: en comptes de promocionar-me vaig posar-me a observar la competència, mirar per què els estava funcionant el que feien i com ho feien; és a dir, fixar-me en un cas real i aplicar-lo. És un mercat de prova i error. Jo no m’he format, he après a base d’experiència.
Com es passa de continguts gratis a ‘premium? Quina és la clau perquè la gent compri?
És explicar el què, però no el com. És com si Ikea et donés les peces, però no les instruccions. Tu sabries muntar-ho, però trigaries molt més. Aquí és on jo vaig veure que realment els meus serveis tenien cert públic, jo donava les eines i els paràmetres, però pagues per com fer-les servir. La clau és guanyar-te la confiança dels teus oients. Jo vaig estar dos anys donant continguts gratuïts, dos anys de confiança i proximitat. Així vaig aconseguir que després compressin els meus serveis. A més, jo sabia que si hagués estat al revés, jo els hagués comprat.
Què en pensa de la filosofia del fracàs? Ens ensenyen a fracassar?
He escrit el llibre per aquest motiu. Neix una mica d’aquesta frustració que tinc jo quan sento coses com “l’univers conspira” i “persegueix els teus somnis”. Jo he perseguit el meu somni i he caigut. El món és molt més cruel del que sembla o ens ensenyen, sobretot el món dels negocis. Tota aquesta història que el fracàs és dolent no és així. El que funciona és precisament això, fracassar fins que aconsegueixes l’èxit.
Una feina que no genera diners no és una feina, és un hobby, segons vostè. Llavors què passa quan el hobby es converteix en feina?
Primerament, jo no vaig escollir el SEO com a hobby, sinó per diners. Treballar del que t’agrada no fa que no treballis, tot el contrari. En aquest sentit, si tu trobes una cosa que t’agrada i resol alguna necessitat de la societat ets un privilegiat, ja que la gent no et pagarà pels teus somnis sinó pels seus. És possible trobar-ho, però no és un motiu per emprendre. Per exemple, si a tu t’agrada molt fer pa, en comptes d’obrir una fleca, per què no busques un negoci que generi diners, poses algú que ho dirigeixi i et passes la resta de la teva vida fent pa?
L’emprenedoria per a tots els públics
En el seu llibre comenta que si un vol emprendre ha d’emprendre. Això és una clau de l’èxit? Has de ser ric per emprendre?
Començant pel final, si tens diners però no els has guanyat tu, probablement fracassaràs. Per poder emprendre has de saber generar diners. Evidentment, però, quan ja tens el coneixement i l’experiència, amb més diners és més senzill mantenir l’èxit. Crec que una de les coses principals per emprendre és acceptar que no estàs preparat, la cultura del fracàs de què parlàvem, sempre hi haurà coses que et faltaran: formació, diners,… i has d’entendre-ho. A mi això de donar diners per emprendre no m’ha agradat mai. Primer necessito un projecte, un equip, una seguretat. Quan només tens una idea això no val res, el que val és l’execució, una altra de les lleis de l’èxit del meu llibre.
Tothom pot empredre?
Sí, tothom pot fer-ho. Una altra cosa és que et surti bé. Si vols emprendre i ho fas, pots veure molt ràpid si realment no estàs fet per emprendre. Tothom té una caixa d’habilitats i depèn de com les utilitzis en trauràs més o menys profit. El més important és conèixer-se un mateix i rodejar-te de gent que tingui fortaleses on tu tens debilitats.
Això no ens ho ensenyen enlloc. Des de petits, si no et surten bé les mates vas a classes de repàs per aprovar. Però això no és l’escola, són els negocis. Tu has de destacar amb millor servei que la teva competència. Per tant, si cal delega. Jo considero que tothom pot emprendre, però evidentment hi ha gent que té habilitats que faciliten la situació. I sobretot, s’han de tenir molt clars els sacrificis. Conec gent que no aguantaria ni 15 dies fent la meva feina. Jo no he parat de treballar. La realitat és molt diferent.
Que és el que fa un bon emprenedor?
Hi ha tants bons emprenedors com persones que hagin aconseguit que la seva empresa funcioni. No hi ha cap estereotip, sí que hi ha habilitats similars o concretes, però no sempre són clau directa de l’èxit d’una empresa. Has de conèixer el teu entorn i a tu mateix, i aprendre a atraure talent que et cobreixi les debilitats. No hi ha una fórmula per a l’èxit. És una feina on hi ha moltíssimes variables, no es pot definir la figura de l’emprenedor, perquè no tots són iguals.
Hi ha un component de sort en l’emprenedoria?
Jo porto treballant vuit anys, 16 hores al dia i hi ha gent que encara diu que això és sort. Constantment hi ha moltes oportunitats al teu voltant, una altra cosa és que siguis capaç de veure-les. Has de canviar el filtre amb què observes la realitat, intentar mirar les coses d’una altra manera. Jo crec que la meva manera de ser m’ha ajudat a aconseguir el que tinc. Tot el que es percep com a sort des de fora és la meva predisposició a veure oportunitats on altres veuen situacions de risc.
Jo no crec que sigui sort, crec que l’atzar existeix. Però, quan l’atzar es dilueix en anys, deixa de ser eficaç. L’atzar pot tenir un paper important en el que passi avui o demà, però quan passen els anys el factor sort es dilueix. Jo no hi crec justament per això. El moment de sort no val res quan passen als anys. És com sortir a la tele, és una espurna que només dura unes hores.
La repercussió empresarial de les xarxes
Com porta ser una figura pública i el fundador d’una empresa?
No tinc problemes amb l’empresa. És més la vida privada el que es complica. La desvinculació del que faig és molt important. Els comentaris negatius i les mentides intento que no m’afectin. El que realment importa al final és el que pensen els que treballen amb mi, els meus clients i els meus familiars. A partir d’aquí, no hi ha res més al que dediqui energia. La figura del referent també ha de saber-se portar, ja que et pressiones per intentar arribar a allò que busca la gent i es necessita una desvinculació.
Amb quines empreses treballen? El fet que vostè sigui una figura pública no ha portat cap problema en les contractacions amb les empreses?
Treballem amb empreses cada vegada més grans i internacionals. Sí que és veritat que quan treballava amb empreses petites tot allò que es deia a les xarxes els podia afectar en certa manera, però ara que treballem amb empreses molt grans es preocupen pel números. A part, hi ha una diferència molt gran en el que jo dic per xarxes i quan m’assec amb un client i parlo de manera seriosa i veuen que tinc bones idees i un equip increïble.
Per què segueix com a figura pública si realment no ho necessita?
Crec que és una cosa que va amb mi i el retorn, si no t’afecta allò negatiu, és molt millor. El camí que recorro és el de millorar el present, aquesta manera de transmetre i poder veure que les coses que explico no només serveixen per a mi o per als clients, sinó que crec que és el millor que puc fer amb el coneixement que tinc també per a altra gent. Soc un home de negocis i el negoci és el primer, però el fet de poder-ho posar al servei d’altres persones em gratifica molt.
