El col·lectiu Economistes pel Benestar, integrat al Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha xifrat en 9.107 MEUR anuals la quantitat que necessitaria el país per resoldre els seus problemes d’infrafinançament. Segons l’estudi ‘Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya?’, presentat aquest dimarts, això suposaria incrementar els recursos del Govern provinents del model de finançament en un 36% i que l’Estat, a més, efectués la inversió en Rodalies. L’informe assenyala que Catalunya és la comunitat que disposa de menys recursos en termes reals per habitant i situa en 16.000 MEUR –el 8% del PIB català- la diferència entre els impostos que els catalans paguen a l’Estat i la despesa que fa el govern espanyol a Catalunya. Segons l’estudi, l’infrafinançament dels serveis públics de Catalunya s’explica pel model de finançament autonòmic, pel baix nivell d’inversió del govern central al territori i pel model territorial de l’Estat, el qual “afavoreix la hipercapitalitat de Madrid” i permet a la Comunitat de Madrid practicar “un dúmping fiscal enormement insolidari”.
Alhora, el Col·legi d’Economistes recorda que Catalunya aporta una mitjana de 3.224 euros anuals per habitant al sistema de finançament, mentre que rep 2.393 euros, sent la penúltima comunitat que menys percep. En aquest sentit, manifesta que “si Catalunya pogués ingressar i administrar directament els seus ingressos, podria resoldre les mancances dels serveis públics”, i afegeix que el País Basc disposa actualment d’un 85% més de recursos per habitant. “Els ciutadans tenen raons per sentir-se insatisfets i preocupats per les profundes iniquitats del sistema de distribució de recursos públics […], unes iniquitats que amb la covid-19, es corre el risc que encara s’agreugin més”, subratlla l’estudi. És per això que el Col·legi d’Economistes demana que Catalunya pugui ingressar i gestionar els recursos provinents dels impostos que paguen els ciutadans. Segons els economistes que han elaborat l’informe, la xifra de 9.017 MEUR anuals seria “assequible” si la Generalitat gestionés els seus propis impostos i destaquen que “encara quedaria marge per a ser solidaris amb la resta d’espanyols”.
Educació, salut i serveis socials: les partides més beneficiades
En el cas que Catalunya disposés d’aquest finançament, l’educació, la salut i els serveis socials serien les partides més beneficiades. En concret, el Col·legi d’Economistes calcula que el sistema educatiu podria comptar amb 2.557 MEUR anuals més, una quantitat que permetria revertir les retallades dels últims anys, generalitzar la gratuïtat de les llars d’infants i l’educació obligatòria i abaratir l’escola concertada, així com millorar les ràtios de personal i destinar més recursos a la formació professional. Pel que fa al sistema de salut, la Generalitat disposaria de 2.300 MEUR més, que servirien per reduir les llistes d’espera, millorar la qualitat de l’atenció primària a través de la contractació de més personal, millorar les dotacions de professionals de la medicina i la infermeria i incrementar els recursos en recerca mèdica. Quant a serveis socials, Catalunya tindria 2.400 MEUR addicionals per reduir les llistes d’espera en més de 50.000 persones, contractar 13.000 professionals assistencials o triplicar la mitjana d’hores d’atenció domiciliària per beneficiari, entre d’altres mesures.
Finalment, la inversió addicional en matèria d’habitatge pujaria a 950 MEUR anuals, mentre que els recursos a la xarxa de Rodalies s’incrementarien en 900 MEUR.
30 
14 
