Els Strombers treuen nou disc per celebrar el 10è aniversari de la publicació del seu primer CD. 10 anys de festa il·legal (Picap, 2014) és un doble CD i DVD enregistrat en directe a Cardona, el seu poble natal, el 6 de setembre del 2013. En aquell concert els van acompanyar, a més de tot un poble entregat, companys de viatge com els Txarango, Pau Riba, Búhos, Berto Romero, o la Beth, que van deleitar el públic a ritme de ska, reggae, cúmbia i rumba.
Els Strombers, en directe | MIQUEL COMPANY
L’Alexis Cabrillana (al mig, de vermell, a la foto superior) és el baixista del grup i explica a El Singular com ha anat la rebuda d’aquest disc d’aniversari, la gira que estan fent els Strombers, i moltes coses més.
Quina resposta heu trobat entre la vostra gent amb aquesta celebració?
No podriem estar més contents. La resposta del poble de Cardona i tots els nostres seguidors el dia de la gravació del disc va superar les nostres expectatives. Per nosaltres, i estem convençuts que per a tots els que hi vàrem ser a la plaça de braus, va ser un esdeveniment que no oblidarem mai. I un cop enllestit el treball de mescles d’àudio i vídeo, ens vam plantar a l’Apolo amb un doble CD i DVD sota el braç per engegar la gira #10anysdefestailegal amb una sala plena de gom a gom i amb 4 pilars tocant el cel i la fibra a músics i públic. Creiem que la resposta ha estat molt positiva.
Què és el que més es valora del vostre públic?
Del nostre públic ens agrada absolutament tot. Tant si és jovent que balla ska i llencen fuets o bengales quan sona Manolo, adolescents a primera fila que se saben totes les cançons, no tan adolescents a segona fila que també se les saben, infants amb pares als laterals dels concerts i que els hi fa patxoca veure aquells saltimbanquis a l’escenari, gent amb fills que s’ha pogut escapar una estona i ha vingut a un concert de Strombers, gent més gran que se senten joves als que els hi agrada la nostra música s’identifiquen amb algunes lletres… El nostre públic és divers, variat i multigeneracional. Per a nosaltres, és la vida.
Al ritme d’ska i reggae | ARTUR GAVALDÀ
Heu fet una petita gira per Xile. Hi ha alguna cosa que hi trobessiu que, en canvi, no tingueu a Catalunya?
Ens hem trobat amb un lloc diferent, però interessant en molts sentits. Valparíso és una ciutat única al món, molt bohèmia, i allà vam tenir bastant públic de trenta anys en amunt, cosa que a Catalunya no passaria mai. Però als concerts, tothom acaba ballant i passant-s’ho bé, sigui d’un hemisferi o altre, la música és universal.
La nit de Sant Joan sona a moltes revetlles que es fan per les places, els barris i els pobles d’arreu de Catalunya. Sou la banda sonora de la Revetlla?
Ens plau moltíssim que La nit de Sant Joan hagi arribat a formar part de la banda sonora de la Revetlla de Sant Joan. Que molta gent s’hagi fet seva aquesta cançó és quelcom que només podem agraïr.
També sou la sintonia preferida dels castellers, gràcies a Tocant el cel amb la mà. Heu carregat fins a dalt de tot la vostra trajectòria com a grup? Us trobeu en el moment més àlgid, o bé us sentiu més còmodes a peu de carrer, amb la pinya, la gent, i anar pujant encara més, mica en mica?
Seguim a la pinya, entre la gent, tenim corda per estona i encara hem de fer el millor disc de Strombers. I donem les gràcies a tot el món casteller, perquè hem establert molts vincles i molta col·laboració. Estem en un moment molt dolç, el disfrutem i l’assaborim. Però no parem de treballar, de buscar concerts aquí o a fora, de crear noves cançons, de gaudir al màxim i de donar-ho tot en la nostra feina.
10 anys del primer disc | M. COMPANY
Et coneixen com “el baixista de Strombers més heavy que les pedres”. Ets per a Strombers el que
era en Quim Mandado per a Sangtraït?
[riu] Això surt d’un comentari que ens va fer el Manolo Benítez, percussionista de Malakaton. Ens va dir que en una ocasió un col·lega seu va dir: “Ah, sí, el baixista de Strombers… Però si és més heavy que les pedres!!” Quan jo era un marrec era fan de Sangtraït i escoltava heavy, així que li tinc molt respecte al Quim Mandado, però em sembla que juguem un rol diferent a la banda.
Segons es recull a la xarxa, us vau formar el 1998. Com és que vau trigar 5 anys a treure el primer
disc?
Hi va haver dues bandes. Primer els Sinver, a les acaballes del mil·leni, una banda de jam sessions i l’embrió dels Strombers. La primera gravació seriosa es va realitzar a Cambils, el 2002. Des dels inicis fins aleshores, tot era un divertimento. Amb l’edició del Fiesta ilegal, vol.1 (Zinetik Records, 2003) es veu que la cosa comença a pintar més seriosa i es professionalitza tot més.
El grup al complet | ERIKA ESCUDERO i MARIA VILA
Ben aviat sereu majors d’edat com a grup. En teniu alguna pensada? Veurem un disc nou, amb noves cançons, per celebrar els 18 anys de Strombers?
No diríem que no, però totes les celebracions han de tenir un sentit. El doble CD i DVD 10 anys de festa il·legal ens recorda que portem 10 anys de trajectoria musical com a banda, però com a treball només té 6 mesos de vida, i a la vegada no deixa de ser una col·lecció de quasi totes les cançons més populars de la banda amb algun tema inèdit i molts convidats que es van prestar a participar i celebrar-ho amb nosaltres. Estem treballant en el nou disc que esperem enllestir el 2015, i estem segurs que celebrarem d’alguna o altra manera el proper inici de gira. De moment, ens dedicarem a disfrutar amb els concerts que farem aquest estiu i tardor.
Continua la frase: La primera cançó que cantarem els Strombers en una Catalunya independent
serà… un tema del proper disc.
