Les periodistes Ivet Nuñez (Barcelona, 1999) i Aitana Palomar S. (Sant Cugat, 1998) publiquen Ventanas a la infancia, un llibre en què donen veu a persones grans que recorden la seva infantesa a través dels ulls de l’experiència. Proposen nou relats escrits a través de tot allò que els van explicar els avis i àvies de diferents residències de Barcelona, amb qui van poder parlar, telemàticament, durant l’etapa més àlgida de la pandèmia.
L’ASTE (Associació Solidària amb la Tercera Edat) coordina una nova entrega d’aquest voluntariat universitari, en què Núñez, redactora d’El Món, i Palomar, del National Geographic, aporten un toc de ficció a històries diferents, però alhora amb molts punts en comú. Tots els personatges deixen confessions sobre una de les parts més importants de la seva vida, uns primers anys marcats pel dolor de la Guerra Civil que han estat importants en tots els pensaments i accions posteriors. Els beneficis d’aquest llibre van destinats íntegrament a l’associació, que els invertirà en l’organització d’activitats amb gent gran.
Vuit dels nou relats del llibre estan escrits en primera persona, uns capítols que s’inicien amb una cita de cada entrevistat per incidir en la veracitat de les històries, encara que incorporin també diàlegs inventats i alguns aspectes ficcionats. El seu objectiu és fer un homenatge a aquests avis i àvies, que necessitaven sentir-se escoltats i acompanyats durant el seu ingrés: “Si vam inventar algunes coses va ser per aportar encara més brillantor i dinamisme a la veritat que hi havia en cada història”, reflexiona Aitana Palomar.
Totes les persones amb què han parlat van viure la Guerra o la postguerra, encara que en situacions totalment diverses. Parlen de l’amistat, de les famílies, de les feines… i de temes tan potents com la pèrdua del nucli familiar, l’exili o el silenci. A elles no els ha estat fàcil diferenciar entre la part d’entrevista periodística i la ficció, ja que el llibre se situa en un punt intermedi en què havien de ser curoses i fidels a allò que els havien explicat: “Volíem que tots ells se sentissin reflectits en els gustos, les olors, els objectes i els petits detalls que havien compartit amb nosaltres 80 anys després de viure-ho”, diu Ivet Núñez.
La coordinadora del projecte va seleccionar nou testimonis que podien donar-los joc a l’hora de crear un relat: “Fèiem les entrevistes conjuntament i després ens dividíem les històries depenent del feeling que sentíem amb un i altre. Recordo especialment la vida del Luís, que va impactar-me moltíssim per la seva veu i els detalls summament concrets que tenia en ment. No va dir gaires coses, però vaig veure de seguida la història quan el sentia recordar la cançó que cantava amb la seva mare”, explica Palomar. Totes dues coincideixen que repartir-se els personatges va sorgir de manera natural, encara que reconeixen haver lluitat per quedar-se amb una dona molt potent intel·lectualment.
Les històries més impactants de ‘Ventanas a la infancia’
Cada història té el seu punt valuós, unes converses que els han ensenyat a empatitzar amb la vida de les persones grans: “Aquestes trobades han estat un regal perquè, a la nostra edat, és impactant escoltar els consells d’algú que té tants anys d’avantatge respecte a tu”. Una de les més interessants té com a protagonista una nena que va haver d’exiliar-se a França amb el germà en un autobús de rojos. Els pares els volien protegir dels bombardejos, no sense por a enviar-los sols a un país estranger. La sorpresa de la Ivet i l’Aitana va ser descobrir una nena que havia gaudit, sorprenentment, d’aquells anys que tant l’havien enriquit.
La història que més va impactar a Nuñez té un nom molt concret: Inés, patrón de oliva. La seva manera de sincerar-se va donar ales a la periodista d’El Món per deixar volar la seva imaginació: “L’estava escoltant i ja m’imaginava per on començaria a escriure la seva història i on l’ambientaria. La dona va patir molt la mort del seu germà, per qui sempre estava cosint una peça de roba rere una altra”. El primer record d’infància el tenia ben gràfic, una fotografia que la situava en un camp d’oliveres que va servir de font d’inspiració per a aquest relat.
I a qui va dirigit aquest llibre? “Bàsicament, a tothom que vulgui recordar la seva infantesa i contraposar-la amb la d’algú d’una altra època”, insisteixen. Les dues autores concorden que llegir Ventanas a la infancia fa que t’adonis que, malgrat que la situació actual és difícil, la gent travessava situacions molt pitjors en un passat no tan llunyà. La presentació del llibre tindrà lloc el pròxim dimarts 22 de novembre a les 19.30 hores en una de les sales de la Biblioteca de la Facultat de Comunicació de Blanquerna. Presentarà l’acte Judit Colell, degana i presidenta de l’Acadèmia de Cine Català.
Ivet Nuñez i Aitana Palomar, amb experiència prèvia en el món de la literatura
Les dues autores tenen experiència prèvia en el món de l’escriptura, al qual diuen estar unides des de ben petites. Ivet Nuñez ha escrit un llibre de reflexions sobre els sentiments contradictoris que va travessar durant l’adolescència, un exercici d’introspecció que ha deixat enrere per preparar un thriller ambientat a Lugo en què una escriptora investiga un seguit de crims sense ser conscient que, d’aquesta manera, acabarà convertida en una víctima més. Aitana Palomar, per la seva banda, té una novel·la autoeditada que va escriure en els mesos en què va viure a Nova York. Aquest nou repte l’ha afrontat d’una manera molt diferent, ja que és conscient que un encàrrec com aquest és un regal.
