L’escriptor Mario Vargas Llosa ha mort aquest diumenge als 89 anys a Lima (Perú), segons ha informat la seva família en un comunicat en el qual no explica la causa del traspàs. “La seva marxa entristirà els seus parents, amics i lectors d’arreu del món, però esperem que trobin consol, com nosaltres, en el fet que va viure una vida llarga, múltiple i fructífera, i deixa enrere una obra que li sobreviurà”, expliquen els seus fills. Guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 2010 i uns dels escriptors més brillants de la història de les lletres espanyoles, Vargas Llosa va destacar els últims anys de la seva vida per posicionar-se obertament en contra del Procés d’independència de Catalunya i per la seva relació amb Isabel Preysler, dos fets que el van portar a ocupar portades fora del món literari.
Vargas Llosa va néixer Arequipa (Perú) l’any 1936 i al llarg de la seva prolífica carrera com a novel·lista, articulista i assagista va rebre nombrosos guardons literaris com el Nobel de Literatura (2010), Cervantes (1994), el Príncep d’Astúries de les Lletres (1986), el Biblioteca Breve (1962) o el Planeta (1993). Entre els seus llibres més influents, i pels quals tindrà un lloc al panteó de la literatura hispanoamericana, hi ha Conversación en La Catedral (1969), La ciudad y los perros (1963), La guerra del fin del mundo (1981) o La fiesta del Chivo (2000). Com altres escriptors llatinoamericans, Vargas Llosa també va fer el salt a la política i va ser candidat a la presidència del Perú a les eleccions del 1990 liderant la coalició de centredreta Front Democràtic, uns comicis que va perdre en segona volta contra Alberto Fujimori.
Activisme contra el Procés
L’escriptor hispanoperuà no va amagar mai el seu odio per l’independentisme català. Ja el 2008 va signar el Manifest per la llengua comuna i el 2014 en va signar un altre per exigir al govern espanyol que no negociés res amb els partits independentistes, que llavors ja començaven a preparar el Procés. A finals del 2017, amb la Generalitat sota el control de Madrid per l’activació de l’article 155, Vargas Llosa va participar, juntament amb Manuel Valls, en un aquelarre nacionalista espanyol al Teatre Goya de Barcelona que acabaria d’impulsar Inés Arrimadas i Cs per imposar-se a les eleccions del 21-D, tot i que no seria suficient per arrabassar el Govern als independentistes. “És molt important mostrar al món que Catalunya no és el que els independentistes voldrien fer creure que és”, va dir llavors Vargas Llosa, que havia participat també a la manifestació del 8 d’octubre del 2017 organitzada per Societat Civil Catalana.
Un any després, el 2018, l’escriptor va tornar a coincidir amb el polític francès, a qui va apadrinar en el seu intent de treure Ada Colau de l’alcaldia de Barcelona. Valls no només va fracassar en el seu intent de vèncer l’exalcaldessa de Barcelona, sinó que a més va acabar participant en el ple de la infàmia que donaria un segon mandat a Colau a canvi de barrar el pas a Ernest Maragall (ERC), que havia estat el guanyador de les eleccions municipals del 2019.
