El món de l’acadèmia històrica ha perdut un dels seus principals referents. Aquest dimarts ha mort, a causa d’un càncer, Josep Maria Salrach, un dels medievalistes referents de la història de Catalunya, però també de l’àmbit europeu. Nascut a Llinars del Vallès, el 1945, ha estat un dels mestres de generacions d’historiadors de Catalunya de la Corona d’Aragó i dels Països Catalans. De fet, va posar al dia la visió de la història medieval de Catalunya.
Salrach va ser un dels pioners de la seva visió història reflectida amb títols com Història de Catalunya (1987) dirigida per Pierre Vilar, Història medieval de Catalunya (1998), escrita a quatre mans amb la seva primera dona, Mercè Aventín, i La fam al món. Passat i present (2009). La seva carrera acadèmica es va iniciar a la Universitat de Barcelona, fins que va fitxar per la Universitat Pompeu Fabra, on es va jubilar i va romandre com a catedràtic emèrit. A més, Salrach va ser un generós divulgador i conferenciant. L’Institut d’Estudis Catalans li va retre un homenatge el passat mes de gener.
Lloances de l’acadèmia
Destacats historiadors han mostrat el seu dol a través de les xarxes socials per la pèrdua de Salrach. El catedràtic d’Història Contemporània, Agustí Alcoberro l’ha definit com “l’historiador dels orígens, el gran divulgador, el mestre més estimat, el ciutadà compromès. Senzillament, el millor”. L’investigador Lluís Sales l’ha definit com “un historiador revolucionari, que ha estudiat les estructures, la llarga durada i la gent de baix. I a més ha estat una persona sensacional, optimista, atent i carinyós”.
Vicent Baydal que l’ha qualificat de “referent de la història medieval de Catalunya i la Corona d’Aragó. Tota una vida dedicada al coneixement de la societat de l’edat mitjana i la formació de la identitat nacional.” Enric Calpena, periodista i director del programa degà sobre història a Catalunya Ràdio, “En Guàrdia” s’ha acomiadat de Salrach definint-lo com “una excel·lent persona, cabdal pel coneixement de l’Alta Edat Mitjana a Catalunya. Va venir molt a l’En Guàrdia, on el vaig conèixer”.
E
