El 29 de setembre de 1964 el dibuixant argentí Joaquín Salvador Lavado, artísticament conegut amb el nom de Quino, publicava la primera tira còmica de Mafalda, el dibuix d’una nena rebel i enginyosa, riallera i amb ganes de reflexionar sobre la realitat i l’actualitat.
50 anys després, el seu creador admet que li crida l’atenció que “encara segueixi vigent” tot i que ja fa molts anys que no la dibuixa. La Mafalda s’ha traduït a més de vint idiomes, el català entre ells, i ha marcat moltes generacions.
Quino, de 82 anys, ha rebut el premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats, a més de la Legió d’Honor francesa al Saló del Llibre de París. També ha inaugurat la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires.
La nena, preocupada per la humanitat i la pau mundial, que odia la sopa i idolatra els Beatles, fins i tot va tenir una dedicatòria cap a Catalunya, en concret, per als catalans de Buenos Aires (imatge de sota).
L’origen
La Mafalda va néixer accidentalment. O almenys la intenció de Quino no era cap altra que la de crear una campanya publicitària, el 1963. Havia de fer una historieta per promocionar una línia de productes electrodomèstics, de la casa Mansfield, per la qual cosa el nom d’alguns dels personatges havia de començar amb la lletra ‘M’.
Quino es va inspirar en una bebè de Donar la Cara (1962), una pel·lícula basada en la novel·la del mateix nom de David Viñas. El dibuixant argentí va conservar algunes tires còmiques i la petita Mafalda va veure la llum de manera oficialment al setmanari Primera Plana, amb els seus pares, una família típica de classe mitja.
Algunes frases de la Mafalda
- “Jo de gran vull ser com tu”.
- “Pareu el món, que vull baixar”.
- “No és pas cert que tot temps passat fos millor. El que passava és que els que estaven pitjor encara no se n’havien adonat”.
- “El que és urgent no deixa temps per a allò important”.
- “Comença el dia amb un somriure i veuràs com n’és de divertit anar desentonant amb tothom”.
