La caiguda del paper no té aturador. La nova víctima és la Gran Enciclopèdia Catalana, que, en només cinc anys, ha vist com les vendes del seu anuari es reduïen en un 75%, passant de 5.000 a 1.200 exemplars. Així doncs, la direcció de l’empresa ha decidit deixar de vendre aquest producte. “No cobria els costos”, explica a El Món el cap d’edicions de l’Enciclopèdia, Marc Sagristà, que, a més, assegura que havien pronosticat que amb prou feines arribarien a vendre 1.000 unitats del proper anuari. Per tant, el del 2017 -que es va publicar el gener del 2018- va ser l’últim que es podrà contemplar a les vitrines.
El preu de l’anuari -que tenia unes 400 pàgines- era de 149 euros. El cost de producció de cada edició era d’entre 80.000 i 90.000 euros, diu Sagristà. I afirma que l’empresa sí que mantindria aquest producte si el nombre de vendes s’hagués mantingut per sobre dels 2.000. “L’any passat ja ho vam veure complicat“, lamenta, a més d’afegir que les subvencions que rep l’empresa tampoc arriben a cobrir aquest forat. De fet, l’Enciclopèdia en paper ja es va deixar de vendre el 2008, quan només van aconseguir que es venguessin 50 exemplars. I va ser el 2012 quan també van retirar del mercat el suplement, que servia per actualitzar els volums de paper.
La direcció de l’empresa, però, no té clar com afectarà aquesta decisió a la seva edició digital. “La poca regularitat dels ingressos a Internet” provoca que l’Enciclopèdia encara no hagi decidit si seguirà actualitzant la seva versió online. Encara han de seure per “concretar i resoldre” si, per exemple, inclouran al seu arxiu digital un nou conflicte bèl·lic, explica Sagristà.
Diccionaris
“Una caiguda en sec des del 2007”, així és com Sagristà defineix l’afectació que ha tingut als diccionaris l’arribada del món digital. “El que ens passa a nosaltres ens passa a tots”, diu, i és que això és una cosa que també ha passat a Larousse. El seu director de l’àrea de llibres il·lustrats, Toni Vallès, també explica a aquest diari que “aquest producte perilla” ja que entén que el paper no té res més a oferir a l’usuari en comparació a la versió online quan aquest només vol saber el significat d’una paraula. Tot i això, tots dos, Sagristà i Vallès, coincideixen en què encara hi ha un nínxol de mercat pel diccionari: els infants; les escoles.
“En aquelles edats l’alumne encara no està connectat, i el paper li fa més fàcil treballar amb sinònims. De fet hi ha estudis que demostren que amb el paper es reté millor la informació”, destaca Sagristà. Però, sobretot, allò que fa més útil el diccionari per als més petits és aprendre l’ordre alfabètic i buscar paraules seguint aquest sistema.
De totes maneres, Vallès explica que la seva empresa ja ha fet passos per adaptar-se al món digital i vendre el seu producte, com és el cas, precisament, del seu diccionari. El sistema operatiu que utilitza Apple en alguns dels seus dispositius, per exemple, porta integrat el seu diccionari, de manera que l’usuari pot clicar una paraula en qualsevol moment per consultar què significa.
El còmic i el llibre infantil creixen
Vallès es mostra optimista perquè hi ha “dos segments que sí que creixen”. Un és el llibre infantil, que afirma que creix entre un 3% i un 4%; i l’altre és el còmic, amb un 5%. En el cas del format per a nens petits, Vallès es mostra optimista i considera que els pares segueixen apostant pel paper quan es tracta d’educar els seus fills. I en relació al còmic, considera que és un gènere més complicat de gaudir digitalment. Això va en línia, també, amb un tipus de públic que creu que encara té futur, el més culte: “Hi ha llibres que costen 100€ que seguim venent bé”.
No és només el suport, també hi influeixen els hàbits
Videojocs, sèries, plataformes de vídeo… “El mercat s’ha reduït molt perquè han aparegut noves formes d’entreteniment”, sosté Vallès, a més de creure que “cada vegada fa menys vergonya anar a una entrevista de feina i reconèixer que no llegim habitualment”. Ara bé, igual que els ebooks, el llibre digital, s’estanca, sí que hi ha un producte en auge: l’audiollibre. Aquest producte permet a l’usuari ‘llegir’ mentre passeja, corre o cuina, per exemple. Ja fa anys que els suports digitals van penetrar al mercat, però això demostra que encara hi ha marge.
