Més de seixanta historiadors catalans, bascos i gallecs s’han adherit a un manifest, presentat avui a Barcelona, amb el qual denuncien “els intents uniformistes” de l'”aparell estatal espanyol” a l’hora de presentar “una visió elitista de la història”. En un acte celebrat al Museu d’Història de Catalunya, alguns dels signants han donat a conèixer aquest escrit, que neix “amb el ferm propòsit de contribuir a l’acostament” de les tres cultures, i en què també es denuncia la “persecució” que pateixen alguns historiadors per poder desenvolupar la seva tasca professional amb el “rigor més absolut”.
Amb aquesta iniciativa, els signants diuen voler “reafirmar” la defensa “incondicional” d’aquestes tres cultures i les seves respectives llengües, així com la seva “plena normalització, malgrat els constants cops procedents de sectors antidemocràtics del nostre entorn social”. Els historiadors d’aquestes tres comunitats, d’una altra banda, exigeixen “el respecte necessari per a l’ensenyament del gallec, basc i català, respectivament”, i que la Història “ocupi, com en tota societat normal, aquell espai fonamental i suficient per a conèixer-nos, per saber-nos explicar el present i caminar de forma raonada cap al futur”.
Al camp educacional, denuncien “la reducció horària que amenaça les aules d’història” i aposten pel coneixement mutu de les tres realitats històriques. Així mateix, un dels objectius que s’han marcat és treballar perquè en els tres territoris s’elimini la presència de simbologia o tendència feixista “i treballar per recuperar la memòria històrica col•lectiva”.
Entre els signants del manifest, de diferents tendències polítiques, hi ha noms com els dels catalans Josep Fontana, Josep Termes, Jaume Sobrequés o Hilari Reguer; els gallecs Xusto Beramendi, Xosé Estévez i Lourenzo Fernández; i els bascos Francisco Letamendia i Jon Gurutz.
