La nit literària de Destino ha proporcionat aquest any una anècdota que ha provocat un plus de diversió entre els periodistes que ocupaven un dels salons de l’hotel El Palace, un cop desfeta la confusió generada per l’anunci del nom del guanyador del premi Nadal de novel·la en castellà. Minuts abans s’havia anunciat el guanyador del Premi Josep Pla de prosa en català, que aquest any ha estat atorgat al científic i divulgador David Bueno per L’art de ser humans. Després d’una pausa que els periodistes havien aprofitat per publicar la primera part de la crònica de la nit mentre els posaven al davant una petita bomba de xocolata que coronava el sopar de la gala abans del definitiu tortell de Reis. I de sobte, la presentadora, de la vetllada, Núria Solé, tornava a l’escenari per anunciar el veredicte del jurat del Nadal i deixava anar el que semblava una bomba informativa: el guanyador era Jorge Fernández Díaz.
Hi va haver un moment de silenci, una breu i tímida remor a la sala i de seguida va arribar l’aclariment de Núria Solé: “Jorge Fernández Díaz és un escriptor argentí”. El riure a la sala arrencava i va acabar d’esclatar quan Solé va continuar: “Ho dic per si hi havia dubtes, dubtes raonables, clar”. Amb aquest comentari la presentadora de l’acte ja es va guanyar l’aplaudiment de la sala per al moment més distès de la nit, ja distesa per definició sense arribar a la disbauxa, que al capdavall és una vetllada literària i no una revetlla.
Un cop desfet l’equívoc, les bromes van continuar taula per taula. Evidentment, tothom havia quedat astorat en sentir el nom de Jorge Fernández Díaz perquè, a l’estat espanyol, remet directament al que va ser ministre d’Interior de Mariano Rajoy. Un ministre català del despatx del qual sortien els braços que van posar en marxa l’operació Catalunya, ben coneguda pels lectors d’El Món i sobre la qual avui mateix aquest diari publica una altra informació que implica la UDEF de la Policia Nacional de l’època.
De Marcial, el pare de l’escriptor, a Marcelo, l’àngel de la guarda de l’exministre
Però Jorge Fernández Díaz, el ministre, és un personatge peculiar més enllà de la guerra bruta contra l’independentisme. Extremadament religiós –sector catòlic–, molts recorden l’entrevista del 2015 a La Vanguardia en què assegurava que tenia un àngel de la guarda. El de més memòria de la taula va llançar la pregunta: “No es deia Marcial l’àngel de la guarda del ministre?”. La pregunta no era innocent, perquè la novel·la guanyadora del Nadal es titula El secreto de Marcial. Ràpidament, es va recórrer a Google: la broma no acabava de ser rodona, però s’hi acostava molt, perquè el suposat àngel de la guarda del Fernández Díaz ministre es deia Marcelo. I Marcial era el pare del Fernández Díaz escriptor argentí.
Instants després se sabia, de boca del mateix guardonat, que l’enigma del Marcial de la novel·la era el que hi havia al voltant de la vida del seu pare. “Era d’aquella generació d’homes incapaços de comunicar-se amb els seus fills”, va explicar. Així, doncs, l’obra guanyadora del 81è premi Nadal explora la vida d’un migrant asturià que es deia Marcial Fernández i que quan el seu fill li va dir que volia ser escriptor es va entristir. “Associava la literatura amb la vagància”, va admetre el seu fill, que ara ha treballat força per bastir una novel·la que ha guanyat un premi dels més prestigiosos en llengua castellana.
