La sentència del Tribunal Suprem que obliga al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a restituir les pintures a la sala capitular del Monestir de Vilanova de Sixena, a la Franja, continua aixecant polseguera. Malgrat la resolució judicial que obliga a traslladar-les, els experts i especialistes continuen aportant arguments tècnics per defensar que aquestes històriques pintures s’haurien de quedar al museu. Aquest dilluns, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, una entitat especialitzada en la conservació del patrimoni històric i artístic, ha demanat que els murals de Sixena es mantinguin al MNAC, desobeint la sentència del Suprem que obliga a traslladar-les fins al monestir de la Franja: “Són obres extremament fràgils que no poden ser traslladades sense risc de danys irreversibles”, detallen en un comunicat, en el qual asseguren que els seus arguments responen a criteris “exclusivament tècnics”.
En aquest sentit, més enllà dels danys que es produirien a l’hora d’arrencar-les de les parets del MNAC on s’han allotjat aquests anys els murals, els especialistes també consideren que la sala capitular del monestir de Vilanova de Sixena no disposa, per ara, de “garanties tècniques que n’assegurin unes condicions climàtiques, d’il·luminació i estructurals estables”: “Hi persisteixen agents com bacteris, humitats o sals que podrien posar en perill immediat les pintures”, argumenten. És a dir, els experts consideren que, un cop reubicades, tampoc es podria garantir la conservació de les pintures de Sixena. Per tal d’argumentar que els murals s’haurien de quedar al MNAC, els experts també recorden que aquestes pintures són especialment fràgils, ja que van patir un incendi l’any 1936 que ja els va provocar grans danys estructurals. De fet, segons detallen, entre el 50% i el 70% de la seva superfície conservada ja s’ha hagut de reintegrar després dels incendis. Ara, doncs, el desplaçament del MNAC fins al monestir de Sixena les acabaria de malmetre: “Els pigments i suports es troben greument afectats i el seu trasllat podria provocar el col·lapse material de les obres”, argumenten els experts.
Reproduir els murals al monestir de Sixena
Per tal de garantir la integritat de les pintures del MNAC, des de l’agrupació d’experts i especialistes proposen al govern d’Aragó, encapçalat pel popular Jorge Azcón, impulsar una reproducció fidel i contextualitzada al monestir de Vilanova de Sixena, la qual cosa permetria que les pintures estiguessin ben conservades al MNAC, però també que tornessin a l’Aragó -tal com estableix la sentència del Suprem: “Les tècniques actuals de reproducció digital i impremta mural permeten la creació de rèpliques d’alta qualitat i científicament rigoroses, tant visualment com material, que poden restituir amb gran precisió l’aspecte original de les pintures. Aquesta opció, àmpliament utilitzada arreu del món en espais patrimonials d’alta sensibilitat, permetria retornar al monestir de Sixena la seva càrrega simbòlica i narrativa sense posar en risc l’obra original”, concreten a través d’aquest mateix comunicat.
En aquesta línia, l’agrupació d’experts també demana al govern aragonès que promogui acords que posin per davant la protecció del patrimoni “davant qualsevol altra consideració”. És a dir, que prioritzi el benestar de les pintures abans que el dictamen favorable del Suprem. La consellera d’Educació, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Tomasa Hernández, però, ja va avisar el passat divendres que els seus tècnics “entraran” al MNAC si el museu no vol executar la sentència. Una advertència, doncs, que deixa entreveure que des de l’Aragó no estarien disposats a reproduir les pintures reclamades al monestir de Vilanova de Sixena.
