La catalogació de monuments, conjunts o jardins històrics, zones d’interès etnològic i zones arqueològiques i paleontològiques com a bé d’interès cultural és una de les categories de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni català. Recentment, i per primera vegada en la seva història, Catalunya ha declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, BCIN, cinc elements de la imatgeria festiva que estan lligats a les festes i tradicions emblemàtiques del Principat. Una decisió, un dels últims acords del Govern de Pere Aragonès, que arriba quan molts els pobles i ciutats de Catalunya ja celebren o preparen els últims detalls per gaudir de la seva festa major o d’estiu amb un seguit d’actes tradicionals, cercaviles, correfocs i castells.
Els cinc elements de la imatgeria festiva que ha protegit el Govern són el Drac de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), el Drac i l’Àliga de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), el Gegantó Lladrefaves de Valls (Alt Camp) i la geganta de Cal Fiol de l’Arboç (Baix Penedès). Aquestes cinc peces de l’imaginari festiu català es conserven en espais que en garanteixen la conservació i protecció, com són els de titularitat municipal, en tres d’ells, o a l’interior de l’església parroquial, com succeeix amb els dos elements de La Bisbal d’Empordà. De fet, les figures originals només surten en ocasions especials, i a vegades se’n treuen rèpliques per minimitzar-ne el desgast, i evitar així que pateixin desperfectes o accidents. A més, aquests elements han de ser sotmesos a restauracions periòdiques per garantir-ne una bona conservació.
Cultura, a més, ha decidit, digitalitzar-los en 3D per facilitar-ne la restauració i difusió, amb l’objectiu que les figures puguin estar presents en exposicions sense haver de fer cap trasllat. De la mà de l’empresa Creactiu, un escàner va prendre les dades de les figures per a convertir-les en un model 3D. Per aconseguir-ho, es va dividir l’objecte en molts punts petits, es van guardar dades de la seva ubicació i es va processar informàticament i, a continuació, un programari de digitalització 3D va unir aquesta munió de punts, mostrant com anava quedant el model que garantirà la pervivència d’aquests elements vinculats a la celebració del Corpus.
Els criteris que s’han tingut en compte per escollir aquests elements festius
Per a la declaració d’aquests cinc elements festius s’han tingut en compte criteris com el seu alt valor etnològic i històric dels elements, que van més enllà de l’àmbit estrictament municipal, l’alt valor simbòlic, vinculat a les festes patrimonials i tradicionals, ja que algunes d’elles estan declarades d’interès nacional, l’alt valor artístic i l’estat de conservació, posant el focus a la seva antiguitat, singularitat i autenticitat i també s’ha tingut en compte que les restauracions realitzades no hagin alterat el seu aspecte original de les figures. Altres trets excepcionals d’aquests cinc elements estan relacionats amb la simbologia i el lligam sentimental i identitari de les poblacions, amb vincles a les ancestrals.
La figura en actiu més antiga del bestiari festiu de Catalunya
El Drac de Vilafranca del Penedès, de constructor desconegut, és considerada la figura en actiu més antiga del bestiari festiu del Principat i la primera referència documental que se’n té, segons el Llibre Verd de Vilafranca, data de l’any 1600. La carcassa d’aquest element festiu, de color verd fosc, és rígida i el fa moure una sola persona, que suporta el seu pes sobre les espatlles. El drac disposa de sis punts de foc: tres a la boca, un a cada ala i un a la cua. Durant el temps la figura ha patit algunes restauracions amb petites modificacions a les ales i a la cua, els punts més febles de la carcassa. El Drac de Vilafranca obre les cercaviles i processons del municipi, i té la seva pròpia música que és interpretada amb una mitja cobla. La dansa del drac és un seguit de moviments en que la bèstia amorra el cap, com més avall millor, mentre el portador fa petites passes paral·leles, girant en rodó. Els portadors del drac vesteixen a estil dels traginers de principis segle XX.
Les dues figures de La Bisbal d’Empordà
La Bisbal de l’Empordà compta amb dos elements declarats BCIN: el Drac i l’Àliga. El primer és el segon drac més antic de Catalunya i més bells exemplars de la fauna fantàstica catalana, que data de finals del segle XVII o principis del XVIII. La primera referència documental que se’n té data del 1704, per la festa de la Mare de Déu de setembre, antiga festa major petita de La Bisbal. Gairebé dos segles més tard, el 1897, Norbert Font i Sagué, fa referència a un drac de la Bisbal dins una llista de dracs que formen part del bestiari de festes populars de Catalunya. Aquest drac, que també és portat per una sola persona i disposa d’una gran mobilitat, té la boca oberta amb una llarga llengua, que li atorguen un aspecte ferotge, i on se subjecten els coets. La cua, força caragolada, és l’altra part de la figura on es pot fixar pirotècnia. La peça original va ser substituïda, el juny de 1995, per una rèplica per a la seva participació en la festa major, ara a l’agost, la primera amb els elements declarats BCIN, i en correfocs d’arreu del país, mentre que l’original es conserva a l’església de Santa Maria. L’Àliga de la Bisbal, per la seva banda, és l’àliga més antiga de Catalunya, construïda per una comunitat de frares i estrenada el 15 d’abril de 1619, segons el dietari de la família Anglada de Fonteta. La peça està formada per una estructura de fusta i revestida de petites peces de pell daurades a manera de plomes dentades, i va ser restaurada a inicis de la dècada de 1980 i, posteriorment, recuperada per a la Festa Major l’any 1997 amb la construcció d’una rèplica.
Dos dels gegants més antics de Catalunya
El gegantó Lladrefaves de Valls i la geganta de cal Fiol de l’Arboç són considerats dos dels gegants més antics de Catalunya. La figura de la capital de l’Alt Camp, que representa un home negre de classe social alta i vestit a l’estil del barroc català, és la més antiga del seguici cerimonial vallenc i se l’anomena així per ser més baix que els gegants i més alt que una persona. Segons la tradició oral, el bust del gegantó va ser esculpit per l’artista barroc Lluís Bonifàs l’any 1764 per unes rogatives documentades per demanar a la Mare de Déu del Lledó l’ajut de la pluja. El Lladrefaves, que des del febrer del 1951 té la gegantona de Valls com a parella, s’exposa al vestíbul de l’Ajuntament de Valls durant tot l’any i a la Casa de la Festa, abans de la Festa Major de Sant Joan, on rep la visita d’escoles i particulars, i les seves sortides públiques són per Corpus, la Festa Major de Sant Joan, Santa Úrsula i Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.
Finalment, la geganta de cal Fiol de l’Arboç té la condició de bicentenària amb escreix i és considerada una de les peces més antigues del món geganter del país i junt amb el gegant de cal Fiol de la parella més antiga de gegants de l’Arboç. Les primeres referències de gegants al municipi del Baix Penedès són del 1770, segons consta a les Notes Històriques de la Parròquia i Vila d’Arbós, escrites per mossèn Gaietà Vilaplana i Cornet. Al fons Joan Amades es conserva un valuós document de finals del segle XIX, una fotografia antiga de la parella de gegants. Una imatge frontal que mostra que la geganta anava de pagesa i ell de rei. Els elements originals de la geganta són les mans i el seu cap, i l’any 1995 el taller El Drac Petit de Terrassa va dur a terme la restauració d’aquestes peces. Vuit anys més tard, l’any 2003, la Colla de Gegants i Nans de l’Arboç impulsà la reconstrucció de la geganta inspirant-se en l’única fotografia coneguda de la parella que es troba a l’Arxiu Arbocenc i es va presentar aquell mateix any per la Fira de Santa Llúcia de l’Arboç de 2003.
