L’Hostal de Pinós, a la comarca del Solsonès, fa 500 anys en un bon moment de forma, víctima del “nerviosisme” de saber-se la fonda més antiga de Catalunya. És considerat el més antic i funciona de forma ininterrompuda des de l’any 1524, expliquen els propietaris el dia del seu aniversari. “Era un alberg senzill i modest que complia la funció de resguardar-se i menjar sopa calenta i una mica de carn”, ha comentat aquest dijous la historiadora Laura de Castellet, en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies. El servei d’hostal va desaparèixer els anys 70, però mai ha deixat de funcionar com a restaurant, centrat en la cuina tradicional catalana.
El restaurant ha celebrat l’aniversari amb una missa i una obra de teatre que exposa la seva història. El propietari del negoci, Mònica Segués, mira enrere: “Quan vam agafar el negoci fa 22 anys no hi pensàvem, que faria 500 anys, i ara fa molta il·lusió, de poder-ho viure”. Situat dalt d’un turó a 900 metres per sobre del nivell del mar, l’Hostal de Pinós manté una clientela “fidel”. Segués remarca que, igualment, els mesos més importants de l’estiu també acullen visitants forans.
Una aparició divina el va posar de moda
La història d’aquest local amaga moments increïbles. Explica Castellet a l’ACN que el 1507 es va dir que “hi havia aparegut la Mare de Déu”, un culminant de la història del restaurant, ja que va provocar que “es comencés a posar de moda”. La historiadora remarca “la manera de cuinar no ha canviat gaire des d’aquella època, quan es feien sobretot carns a l’ast, paelles amb mànec llarg, morter i picadeta” i s’hi fixa en la frase que encara llueix a l’entrada: “A l’hostal, sense diners, no donen res”. La historiadora reconeix que és de les poques coses que encara queden de l’època en què era un hostal.
