Un grup de militants unionistes que es fan anomenar CBL (“Cuerpos de Brigada de Limpieza”) ha fet una acció de retirada de llaços grocs aquest dimecres a la matinada a diversos municipis del Baix Empordà. Després de reunir-se a Cabrera de Mar (el Maresme), més de mig centenar d’activistes s’ha desplaçat successivament a La Bisbal d’Empordà, Corçà, La Pera i Sant Feliu de Guíxols arrencant o tallant tota la simbologia demanant l’alliberament dels presos polítics catalans que han trobat a l’espai públic. La nit ha transcorregut sense incidents destacables tot i que, en alguns moments, els CBL han estat increpats per ciutadans dels nuclis on han actuat. Passades les cinc de la matinada, a més, alguns dels membres d’aquest grup han tingut una enganxada amb els agents dels Mossos d’Esquadra que vigilaven les seves accions al Passeig de Mar de Sant Feliu i un d’ells ha estat identificat per la policia catalana.
Cap a les onze de la nit de dimarts els integrants del CBL, homes i dones de les edats més diverses, d’adolescents a persones que voltaven la seixantena, han arribat al lloc de trobada, un establiment de menjar ràpid a la vora de la N-II a mig camí entre Cabrera de Mar i Mataró. Allà, davant dels mitjans que hi han fet cap, alguns dels seus portaveus han exposat les seves intencions, que han anat destacant al llarg de tota l’operació. Un dels motius principals, segons han explicat, és l’ecologia. Els llaços, “que no són biodegradables”, estan començant a arribar al mar i a afectar greument els animals marins. Segons ha explicat més tard un dels activistes mentre arrencava llaços a Sant Feliu, ja s’han trobat peixos amb llaços grocs a l’estómac. És per això que, segons José Casado, un dels líders de l’expedició, els CBL consistiran en 18 grups d’unes 30 persones que, d’ara endavant, faran entre 2 i 3 “neteges” setmanals a diversos punts de Catalunya. El mateix Casado, cap visible de la plataforma “Mataró se queda en España” i de “Segadors del Maresme”, grup dedicat a retirar creus grogues de les platges de la comarca, també ha volgut distanciar-se de la violència exercida pels GDR (“Grupos de Defensa y Resistencia”) i ha explicat que els CBL simplement treuran els llaços grocs de la via pública sense buscar la confrontació amb ningú. Després de mirar d’expulsar una fotògrafa de ‘La Directa’, aventurant que “passarà les fotos de les nostres cares a en Jordi Borràs”, Casado també ha llegit un manifest defensant les seves accions i que ha clos amb un “Viva España, visca Catalunya”.
El convidat més especial d’aquesta acció ha estat François Meylan, un ciutadà suís preocupat perquè, si la tensió entre els qui posen llaços grocs i els qui els retiren no s’atura i la societat catalana “es continua fracturant”, és possible que “hi hagi una guerra d’aquí a dos anys”. Meylan, que ha explicat que “la mare del seu fill és catalana”, s’ha mostrat enormement preocupat per les activitats que duen a terme al seu país les exiliades Anna Gabriel i Marta Rovira i, especialment, l’ANC Suïssa, que creu que es dedica a difondre una imatge falsa d’una Espanya “vella”, “franquista” i “feixista” mentre els periodistes i polítics helvètics no hi oposen cap resistència. La seva tasca, que duu a terme sota el nom de “Catalunya peuple d’Espagne” (“Catalunya poble d’Espanya”) és oposar-se als missatges de l’independentisme i “criminalitzar” l’Assemblea Nacional Catalana. Pel que fa a les accions dels CDR a Catalunya, les ha rebutjat completament, considerant-les inacceptables i qualificant aquests grups de “paramilitars” i “màfia”. Per tots aquests motius, properament, organitzarà una manifestació a Brussel·les que comptarà amb la presència, entre d’altres suports polítics, de Mariano Gomà, president de Societat Civil Catalana entre les tardors de 2016 i 2017.
Un cop iniciada la marxa, una fila de desenes de vehicles ha enfilat l’autopista AP-7 sense que ningú, tret de dues persones, sabessin quins serien els “objectius” triats. Tot i que s’havia especulat amb que un d’ells fos Amer, el poble de Carles Puigdemont finalment, després de passar a prop de Sant Julià de Ramis (on vivia el president abans d’exiliar-se) i Sarrià de Ter (d’on va ser alcalde el president del Parlament, Roger Torrent), la comitiva s’ha dirigit a la capital del Baix Empordà, la Bisbal. Equipats amb vestits blancs -Casado ha fet una referència al “chapapote” del vessament del ‘Prestige’-, amb les cares tapades i estris que anaven de cúters a pals llargs on s’hi havia afegit una dalla de mida petita, els CBL iniciat ràpidament una retirada de llaços i enganxines grogues i de qualsevol element que reclamés la llibertat dels presos polítics i es trobés a la via pública. Durant aquesta primera etapa, que ha tingut lloc a la cèntrica avinguda de les Voltes i la zona circumdant, els activistes han estat gravats i insultats per alguns habitants de la localitat, que s’hi han discutit sense que hi hagués conseqüències. Arran d’això, però, la Policia Local de La Bisbal ha identificat el responsable del grup, Gabriel Romero, i ha avisat els Mossos d’Esquadra, que també han tornat a demanar-li la documentació. Segons han explicat els agents de la policia catalana a ‘El Món’, és el procediment habitual quan es produeix una concentració que no ha estat notificada i, per tant, han repetit aquesta operació a cadascun dels nuclis per on han passat els “netejadors” per tal d’aixecar acta de les seves accions.
La segona parada ha estat molt fugaç: al poble de Corçà (Àger), de menys de 50 habitants, han arrencat els llaços grocs de la barana del pont que passa pel costat del nucli. El seu objectiu real era La Pera, una petita vila de menys de 250 habitants, on també han fet una neteja ràpida de tots els llaços que han trobat als carrers. Aquesta distinció és important, ja que els CBL han remarcat molt que “a casa seva cadascú fa el que vol” i que, per tant, no tenien cap intenció de treure ni les estelades ni els llaços que hi hagués als balcons ni a les façanes de les cases particulars.
Aquesta norma, però, ha estat a punt de trencar-se a la darrera parada del seu operatiu: Sant Feliu de Guíxols. Tot i que inicialment Platja d’Aro també formava part del seu pla, finalment han hagut de desistir a causa de la proximitat de l’alba i al fet que, al llarg de la nit, el grup ha anat perdent membres que havien d’anar a treballar aviat. Mentre retiraven els llaços grocs del Passeig de Mar i de la Rambla d’Antoni Vidal gràcies a les escales que duien als seus vehicles, una treballadora de la brigada municipal de neteja els ha agraït la feina retirant “aquestes coses, que fan mal a la vista”. Els membres del CBL han comentat la possibilitat d’arrencar la pancarta demanant la llibertat dels presos polítics que hi ha al balcó de l’ajuntament de la localitat. Finalment, però, els cabdills del grup els han fet desistir recordant-los la seva voluntat d’actuar només a la via pública. Durant l’acció a Sant Feliu, a més, els CBL han tornat a trobar independentistes que els han gravat i els han agraït la seva feina perquè, deien “els llaços estaven descolorits i ja cal posar-ne de nous”.
Tot i que aquesta ‘ràzzia’ pel Baix Empordà ha transcorregut sense incidents gaire remarcables, aquesta calma ha estat a punt de trencar-se gairebé al final de la nit, quan un dels activistes unionistes ha gravat amb el seu telèfon mòbil com uns agents dels Mossos d’Esquadra parlaven amb l’home que havia comentat amb humor l’acció dels CBL. En aquest moment, un dels agents ha exigit al “netejador” que no el gravés i, després d’uns moments de tensió i algunes empentes, el telèfon ha anat a parar a terra i els responsables de l’operatiu anti-llaços han hagut de calmar els ànims dels seus companys. Després que el propietari del telèfon fos identificat pels policies, però, la situació ha passat a ser de calma tensa, amb alguns dels membres del CBL exigint “respecte” als agents i ells responent-los que no volen que les seves cares “acabin a les xarxes socials”. En aquest moment Casado i Romero, veient que s’apropaven les sis de la matinada, han fet una crida a dissoldre l’operació i els qui encara eren al Passeig de Mar de Sant Feliu de Guíxols han anat marxant de la localitat, tot s’ha de dir, amb la satisfacció d’haver complert amb el que consideren que és un deure.
