El Polònia ha arribat als seus deu anys d’història. El 16 de febrer del 2006, precisament amb un gag sobre el 3%, arrencava un programa de sàtira política que amb els anys acabaria esdevenint tota una institució. Per commemorar-ho, l’equip liderat per Toni Soler va organitzar aquest dilluns a la tarda un gran sarau polític a l’Antiga Fàbrica Damm -patrocinadors de l’engendre des del minut u-, on hi era tothom. Tothom. Carles Puigdemont, Carme Forcadell, Neus Munté, Raül Romeva, Toni Comín, Inés Arrimadas, Miquel Iceta, Xavier García-Albiol, Anna Gabriel, Artur Mas, Gerardo Pisarello, Xavier Trias, Jaume Collboni, Alfred Bosch, Xavier Domènech, Gabriel Rufián, Antonio Baños, diputats, “lampistes” diversos del Govern, directors de mitjans, caps de premsa, assessors… Riallades, mirades de complicitat –fins i tot, Gabriel i Baños conversant distesament!-, converses en un racó, brindis amb Voll-Damms… L’oasi català, de fet. L’oasi polonès, concretament.
“Agraïm molt el respecte amb què la classe política ens ha permès treballar en aquests deu anys”, va assegurar Soler en donar la benvinguda. “Els agraïm que portem 10 anys ridiculitzant-los“, va asseverar. I, parafrasejant Tarradellas, va deixar anar: “En política hi ha coses molts pitjors que fer el ridícul.” I hi va recalcar: “Tothom que està a l’aparador acaba fent el ridícul una vegada o una altra. Qualsevol líder, idea o partit, per important que sigui, pot resultar riguible.”
Els interpel·lats, de fet, es van mostrar d’allò més cofois d’assistir a la vetllada. Preguntats per la premsa, tots insistien en felicitar el programa i desitjar-li llarga vida. Alguns dels seus “segons”, amb la veu baixa, reconeixien sense embuts que tots estan pendents de la imatge que el programa transmet d’ells. Els protagonistes no ho acabaven de reconèixer -“a l’hora de l’emissió sempre acabo tenint un acte o altre”-, però sí que acabaven reconeixent que, a posteriori, acaben fent un cop d’ull a tal o qual gag.
