Fer un cop d’ull a les xifres de l’audiència televisiva durant un període determinat molt marcat pel calendari dona informació rellevant sobre la societat i el país. Què interessa, què no interessa i què interessa encara i no ho hauries dit mai. I és un exercici possible amb la programació dels dies festius de la Setmana Santa, un dels dos moments de l’any, juntament amb les dues primeres setmanes d’agost, en què tot s’atura però la vida continua. El que hi ha és un canvi d’hàbits que comença ja en els dies laborables, amb les vacances escolars i part dels adults fent vacances també o bé adaptant els seus horaris a la descendència: aquestes circumstàncies expliquen, per exemple, una caiguda momentània de l’audiència de la sèrie estrella de TV3, Com si fos ahir. Dimarts i dimecres passat, la ficció sobre una colla de boomers exalumnes d’un institut de Barcelona, que a partir de setembre serà la més longeva amb la seva desena temporada, va tocar fons, amb unes xifres que ja voldrien molts altres programes però que per al Comsi són baixes: un 15,8% de quota de pantalla i un 15,9%, respectivament, quan normalment està fregant el 20% o per sobre i ha arribat a fer un 24% i escaig de share. Tot i la caiguda, dijous, últim dia d’emissió del trimestre, amb un final explosiu, va recuperar-se amb un 17,9.
Però anem als dies festius per saber què han mirat els catalans a la televisió lineal –la convencional, fora de les plataformes– aquests dies. I veurem que la ficció ha sigut l’estrella: des de pel·lícules de temàtica religiosa fins a comèdies amb personatges més aviat pecadors.
Divendres Sant: una minisèrie, un clàssic i Joan Pera
El primer festiu de la tongada va oferir un interessant duel entre una minisèrie molt recent, que s’havia pogut veure a les plataformes els darrers mesos, i un clàssic entre els clàssics: una tarda en què TV3 va oferir els quatre episodis de El lladre, la seva dona i la canoa mentre La 1 de TVE emetia Ben-Hur, el 1959, protagonitzada per Charlton Heston. I s’ha de dir que la batalla la va guanyar clarament TV3, però no en el tram final. És a dir, els dos primers episodis de la divertida comèdia basada en la història real d’un matrimoni britànic que va intentar estafar una asseguradora van guanyar la partida. Però el tercer i el quart van quedar per sota de la quota de pantalla global de Ben-Hur que, com a pel·lícula de tres hores i mitja, va beneficiar-se del mecanisme que prima els programes llargs pel que fa al share.
Aquestes són les xifres:
- El lladre, la seva dona i la canoa, capítol 1: una quota del 19,5% –un share extraordinari– amb 233.000 espectadors de mitjana.
- El lladre, la seva dona i la canoa, capítol 2: una quota del 14,8% –un share bo– amb 167.000 espectadors de mitjana.
- El lladre, la seva dona i la canoa, capítol 3: una quota del 12,6% –un share mitjà– amb 134.000 espectadors de mitjana.
- El lladre, la seva dona i la canoa, capítol 4: una quota de l’11,3% –un share modest– amb 116.000 espectadors de mitjana.
- Ben-Hur: una quota del 14,4% –un share bo– amb només 155.000 espectadors de mitjana.
La primera conclusió, per tant, és que amb una mitjana d’espectadors modesta, la pel·lícula Ben-Hur va donar una bona quota de pantalla a La 1 de TVE perquè és més llarga que un dia sense pa i molts espectadors s’hi van connectar en algun moment encara que no tots s’hi van quedar. I la segona conclusió és que hi ha clàssics que no acaben de passar de moda. Al capdavall, malgrat l’estil actoral discutible i avui dia molt antiquat de Charlton Heston, William Wyler no era un director mediocre. I la tercera conclusió és que el pic d’audiència del 19,5% de TV3 amb el primer capítol de la minisèrie és un èxit incontestable.
I si anem al prime time del mateix divendres, trobem un altre clàssic i una altra victòria clara de la cadena pública de televisió catalana: parlem, com ja és habitual en dies festius, de l’emissió d’una obra de teatre protagonitzada per Joan Pera, el rei català de la comèdia. ‘Un sogre de lloguer’, enregistrada al Teatre Goya de Barcelona, va assolir una quota de pantalla del 15,7%, amb una mitjana de 206.000 espectadors. Molt per sobre del programa que va quedar en segona posició en aquesta franja nocturna del Divendres Sant, la pel·lícula Django desencadenado, que va emetre La 1 de TVE i que va obtenir només un 9,4% de share, amb 109.000 espectadors de mitjana. La resta de cadenes van quedar molt per sota. Telecinco, en la tercera posició, no va poder passar del 6,8% amb De viernes.
Dissabte Sant: només se salven un miracle i el post partit
Després d’un Divendres Sant que TV3 i –durant unes hores– La 1 van salvar amb prou dignitat malgrat el sol espaterrant que feia i que va omplir platges i muntanyes, dissabte va ser un petit desastre. Fora dels informatius, només van aconseguir quotes de pantalla dignes una pel·lícula sobre un miracle –tornem-hi amb els films de temàtica religiosa que continuen sent un must per aquestes dates–, el Gol a Gol posterior al partit del Barça i, atenció, sorpresa, un capítol de la sèrie policíaca francesa Tàndem. Són els espais que van resistir millor la tarda i la nit d’un dia en què van manar el bon temps i el futbol a la plataforma DAZN.
Entrant en detalls, el termòmetre que va demostrar que anaven mal dades va ser la quota de pantalla del Telenotícies Vespre de TV3, que va coincidir amb el partit Atlètic de Madrid-Barça, amb remuntada i victòria dels blaugranes: un trist 14,8% (amb 219.000 espectadors de mitjana), quan normalment, fins i tot el cap de setmana, aquest informatiu està per sobre del 20%. En aquella franja, per tant, a les cases i als bars, es veia el futbol. Això explica també que el documental programat immediatament després del TN Vespre, Picap: 40 anys creant espai musical català, es quedés només amb 114.000 espectadors de mitjana i un share de 7,4%. I no és estrany que, per contra, l’audiència de TV3 es recuperés a una hora tardana, les onze de la nit, quan es va acabar el partit i va començar el Gol a gol per comentar-lo, que va assolir un 12% de quota de pantalla, amb 132.000 espectadors de mitjana.
Fins aleshores, a la tarda, havia tret el cap la pel·lícula Fàtima, basada en la història real del 1917 en què tres nens d’un poble de Portugal van assegurar que havien presenciat aparicions de la Mare de Déu i van desencadenar una àmplia reacció social i el reconeixement d’un suposat miracle per part de l’Església catòlica. Allà hi ha, encara, el santuari de Fàtima. Aquest film va assolir, a primera hora de la tarda, un meritori 13,8% de share, amb 155.000 espectadors de mitjana. I, a les set del vespre, el capítol Puòg de Sant Lop de la sèrie Tàndem va donar una petita campanada amb un 11,2%, després que un cop acabada la pel·lícula de primera hora de la tarda la quota de pantalla hagués caigut a un 9,1% amb un altre film, La impaciència del cor.
Diumenge Sant: el pitjor dia per a TV3
La caiguda de l’audiència va arribar al seu punt més acusat el Diumenge Sant. Va ser un dia fluix per a totes les cadenes, però la catalana va patir especialment, ja que no va aconseguir liderar cap de les franges importants. A primeta hora de la tarda, la batalla de les pel·lícules la va guanyar La 1 de TVE amb El velo pintado, que va assolir un 11,2% de quota i 132.000 espectadors de mitjana. Un punt i escaig més del que va esgarrapar TV3 (9,8%, 117.000 espectadors de mitjana) amb L’ombra de Caravaggio. La segona franja de la tarda, curiosament, va ser per a Telecinco, que rarament aconsegueix un lideratge: vas ser amb la pel·lícula El sacrificio, que va obtenir un 10,2% de share amb 107.000 espectadors. La 1, amb Memorias de una geisha, va quedar en segon lloc (8,7 i 91.000) i TV3, en tercer lloc, amb el film Lluita per la pau (6,5 i 69.000). A la nit, les coses no van ser gaire millors per a la cadena catalana, tot i que més matisadament, ja que el Trenta minuts titulat Fe a la xarxa va quedar en segon lloc, amb un 10,9% de quota i 175.000 espectadors de mitjana, contra la pel·lícula Uno de nosotros de La 1 (11,6% i 168.000 espectadors).
Dilluns de Pasqua: el quart dia va ressuscitar
Finalment, l’últim dels dies festius de la Setmana Santa a Catalunya –a Espanya el dia de la mona és un laborable normal i corrent, ja han fet la festa Dijous Sant–, va ser el de la resurrecció de l’audiència per a TV3, amb un èxit esclatant i incontestable, el de la pel·lícula El 47, la gran triomfadora dels Premis Gaudí del 2025. Amb la programació d’aquest film, la cadena catalana va fer un pic de 19,2% de quota de pantalla, amb 291.000 espectadors de mitjana, i 632.000 d’audiència acumulada. És la pel·lícula més vista aquesta temporada i es va imposar a la competència amb més del doble de punts de share, ja que, en segon lloc, va quedar El hormiguero, amb l’actor Luis Zahera, que no va poder passar d’un 9% i 162.000 espectadors de mitjana. Mentrestant, a La 1, La revuelta es quedava amb un trist 7% (133.000 espectadors de mitjana).
Aquesta pallissa a les altres cadenes era la culminació d’un dia que ja havia començat amb bon peu a Sant Joan Despí: a primera hora de la tarda, la cadena catalana ja havia derrotat la resta amb la pel·lícula Un pla brillant, amb un 21,3% de quota de pantalla i 218.000 espectadors de mitjana. En aquella franja, La 1 esgarrapava només un 8,3% de share (83.000 espectadors de mitjana), amb Directo al grano. I el tercer classificat era Antena 3, amb Sueños de libertad (7,6% i 77.000). Així es tancava el balanç sempre eloqüent de les audiències televisives de les cadenes de televisió convencionals per Setmana Santa.
