La Vall d’Aran ha estat l’escenari d’un Joc de cartes molt intens. Marc Ribas ha tornat a TV3 amb l’objectiu de trobar el millor restaurant d’alta muntanya de la zona, però ha acabat topant-se amb uns restauradors amb ganes de dedicar-se retrets i de deixar anar crítiques gratuïtes sense gaire sentit. No hi ha hagut cap que fos representatiu de la cuina de la zona, tampoc, i això no ha agradat a la gent de casa.
Hem sentit un concursant queixant-se que el sorbet estava “fred” o un altre lamentant que el gust del seu plat fos massa “agre”. Com ha estat la competició d’aquest dimecres? Hi ha hagut un personatge destacat com en altres ocasions? Doncs no prou amb un, n’hi ha hagut dos. I, curiosament, han estat dos que es coneixien prèviament i que s’han deixat verds després de dir que eren amics.
La Bóveda Pizzeria ofereix pizzes amb un toc de cuina de muntanya
La primera parada ha estat a La Bóveda Pizzeria a Vielha, en la qual el Sebas Perea ofereix unes especialitats de pizzes molt curioses perquè tenen “tocs de cuina de muntanya”. Un local que els altres ja coneixien perquè té certa fama, de la mateixa manera que el propietari compta amb reputació de ser sec i una mica esquerp.
Els ha agradat la decoració i, en especial, la cuina de grans dimensions. Han quedat ben satisfets i l’han qualificat de rival “bo” d’entrada. Un cop a taula, tots han coincidit que les elaboracions tenien bona pinta. Els primers han agradat, encara que l’Oskar -un dels rivals a qui coneixia prèviament- ha criticat que estigués una mica pujat de sal. A cuina no ha fet gràcia aquest comentari: “Ha vingut a jugar. Tu no regalis res i si t’ataquen, ataca”, li ha recomanat la xef.
L’Oskar també s’havia queixat del punt de la carn, però quan el seu amic li ha preguntat… el discurs ha canviat. Després els altres han rigut quan les postres han estat les més generoses: “El sorbet és fred i jo tinc mal de queixat”, s’ha queixat. Aquí fins i tot el Marc Ribas li ha recriminat que hagués fet una crítica sense sentit: “El sorbet està fred, és el que té”. Una altra vegada, laments des de la cuina: “Quina poca vergonya. És de conya? Si et fa mal el queixal, no mengis gelat! Quina culpa en tinc jo?”.
La nota final ha estat d’un 6,9 que surt de la mitjana de la més alta, el 7,7 de la cuina, o la més baixa que ha estat el 6 del preu perquè no se l’esperaven tan alt.
La carta de Çò d’Oskar, plena de plats típics de la zona
L’Oskar Maurelos ha estat l’aspirant més divertit sense cap mena de dubte. Havia de defensar Çò d’Oskar, també a Vielha, que presentava una carta farcida de propostes gastronòmiques típiques de la zona. S’esperaven el local més gran i tampoc no els ha convençut veure brutícia a la cuina, plena de microones i menjar congelat: “Han de treballar més”. En el cubell que els han servit per refredar el vi, s’hi han trobat mosques mortes.
En aquest cas, ha estat el Sebas -sí, el seu amic– qui més l’ha criticat. Ara bé, també els altres han lamentat que els primers deixessin una mica a desitjar. Per exemple, els han servit uns macarrons molt simples que els han recordat als típics que es fan ràpidament “en un pis d’estudiant”. I la verdura? Tampoc no estava bona, ja que han trobat les mongetes molt àcides i agries. El Marc Ribas li ha demanat al propietari que les tastés i s’ha indignat perquè s’ha adonat que tenien raó: “Estic indignat”.
Quan han arribat els segons, la cosa no ha millorat precisament. L’arròs, amb moltíssim colorant, no ha agradat al presentador: “És fluorescent!”. Els rivals ho han lamentat tot, des del xai ressec, els bolets de pot, un arròs “que no es podia menjar” i postres “industrials”. “Li he posat un 2 al menjar per no posar-li un 0 perquè així és l’amistat”, s’ha sentit dir al Sebas.
La nota mitjana ha estat un 5,3 per culpa d’una categoria suspesa, la del menjar que ha tret un 4. La millor valoració ha estat, en canvi, per a l’espai amb un 6,3.
Pirenasian Bar, amb el toc exòtic a la Vall d’Aran
En aquesta competició també hi ha hagut un aspirant més exòtic. La Vall d’Aran és coneguda per una gastronomia de muntanya, però això no vol dir que no puguis trobar-hi un bon plat de ramen. Aquesta és la premissa sota la que han acudit al Pirenasian Bar de la Denisse Dobla, que sorprèn amb una cuina de fusió que barreja els plats típics del sud-est asiàtic amb productes locals de la zona de Baqueira. Ramen d’olla aranesa? Oi tant.
La decoració oriental els ha sorprès i no els ha convençut que la cuina fos estreta, però tampoc no han fet sang. Els primers tenien una pinta boníssima, bona presentació i bon gust. “Estan molt bons”, “Cocció perfecta” i “Boníssims” són alguns dels comentaris que s’hi han sentit. Ara que coincidien a taula els dos amics/enemics, curiosament tot ha estat bon rotllo i simpatia. Serà que només s’enfaden quan hi competeixen i no tenen l’altre davant…?
També els segons els han agradat, però no han rebut tants elogis. I les postres? Una delícia i artesanals, si fem cas al que han dit. Després de tot, la nota dels competidors l’ha fet pujar fins a la primera posició amb un 7,6 global. El menjar i el servei empaten amb un 8, mentre que l’espai es queda amb un 7.
La Petite Bohème de Casau, amb menjar casolà i pernil del bo
L’equip del programa també ha visitat Casau, el municipi que compta amb La Petite Bohème de l’Alex de Reina. Tenia bona pinta amb menjar casolà, sopa de ceba i pernil del bo. Els ha sorprès molt l’espai, ja que no se l’esperaven així. I quan ha arribat l’hora d’inspeccionar la cuina, hi ha hagut retrets entre la Denisse i el Sebas a qui ha acusat de passar-se amb les seves crítiques.
Els plats els han agradat, amb uns guisats bons i amb l’essència dels plats típics de la zona. S’esperaven una mica més, per això, encara que les carns les han trobat bones. El bacallà, en canvi, l’han vist amb massa oli i així ho han recriminat. I les postres? Potser amb un excés de mel, però bé en general.
El restaurant s’ha endut un 6,7 de mitjana. L’empat entre l’espai i el preu amb un 7 respectivament suposen la millor valoració, mentre que la pitjor part se l’endú la cuina amb un 6,3.
La tensió salta pels aires en la confrontació final
En la confrontació final, cadascun dels restauradors ha descobert quines notes han rebut dels altres. Poques vegades abans un concursant havia reconegut que havia puntuat a la baixa per intentar guanyar, però el Sebas ho ha fet: “Jo no tinc cor, vinc a jugar. No vinc aquí a fer amics. He votat per guanyar”, ha dit sense ressentiment.
Ell és qui més dur ha estat a l’hora de puntuar, efectivament, també al seu amic Oskar. Hi ha hagut un enfrontament fort entre ells, de fet. “Jo venc més menús que tu i treballo més que tu”, s’ha defensat el primer. “Perdo un amic i em diran de tot al poble per dir la veritat? Doncs no. Els altres no han estat honestos”, ha lamentat l’altre.
La Denisse, per la seva banda, no ha pogut evitar les llàgrimes quan ha vist que tenia la millor nota. Després de la puntuació del Marc Ribas, s’ha confirmat que el japonès-fusió és el millor restaurant de muntanya de la Vall d’Aran. Un restaurant asiàtic el millor de cuina aranesa? Doncs sí, encara que a molts teleespectadors això no els hagi acabat de convèncer.
