El gir de guió dramàtic de Com si fos ahir en l’últim tram de l’any no ha arribat sol. Com el ying i el yang, en una sèrie com la de TV3 el drama no pot ser-hi sense la cara oposada, la comèdia. I ja tenim aquí el gir de comèdia per entrar a l’hivern amb les crispetes cada dia davant de la tele, a la tarda, amb l’emissió lineal, o a l’hora que cadascú vulgui, amb la plataforma 3cat. Resulta que la que semblava una fava xarona, sempre pensant en les cases de presumptes rics que decora a la terrible Marbella, s’ha revelat com la nova estrella naixent del Comsi. La Lídia (Míríam Alamany) ha començat a fer moviments sospitosos i tot indica que trama una venjança ben freda contra la seva cosina Gina (Meritxell Huertas). I la idea de la pèrfida Lídia té com a víctima propiciatòria el Jordi (Andrés Herrera).
Després de l’enrabiada de la Lídia per l’herència de la tieta Matilde, morta de sobte i interpretada per la veterana actriu Mercè Comas, la Lídia ha passat de les llàgrimes a l’astúcia calculadora.
L’escena impagable de la Lídia anant de ventre sobre les cendres de la tieta Matilde
En un primer moment, quan va descobrir que la tieta li havia deixat l’edifici de Vic a la seva cosina Gina, la Lídia es moria de ràbia i va optar per una reacció visceral. Primer va fer que se li fes l’autòpsia a la Matilde, cosa que va generar una gran angoixa a la Gina per si la tieta, que vivia a casa seva, s’havia fet un embolic amb les pastilles i això havia provocat la seva mort inesperada, cosa que la Lídia podria haver fet servir per intentar carregar-li el mort de la mort, fins i tot penalment, ja que ella en sortia beneficiada com a hereva. Però l’autòpsia va sortir bé. La mort havia estat natural, cap indici de criminalitat.
El següent pas de la Lídia va ser una desbarrada que va portar a una de les escenes més gamberres i divertides que s’han vist en les set temporades i quart de Com si fos ahir: la Lídia llençant les cendres de la Matilde al vàter i asseient-se a fer de vendre dient “a la merda, tieta!”. El pla de la faldilla de vol de la Lídia aixecant-se per obrir pas cap a la tassa sobre les restes de la difunta va ser impagable.
Però l’endemà el personatge de Míriam Alamany era una dona nova. Disposada a una guerra molt més subtil. Ara venia el pitjor. Va fer veure que acceptava la mitja part de l’herència de la Gina del patrimoni que no era l’edifici –que era la joia de la corona– per fer les paus i va començar a fer plans. Primer va escriure un text breu i sentit per al funeral que va fer que tant el Jordi com el seu fill, el Valeri (interpretat per l’actor Jan Serra), li aplaudissin, per a disgust mal dissimulat de la Gina, que n’havia escrit un de molt més llarg i pesat.
Què es proposa el personatge de Míriam Alamany amb el xicot de la seva cosina?
A partir d’aquí, va començar la transformació de la Lídia: de sobte, es va tornar simpatiquíssima i va començar a congeniar fins i tot amb el Jordi, que no la suportava i li veia males intencions sempre, en la batalla per l’herència. Ella es va oferir per fer-los l’interiorisme en la reforma del coi d’edifici de Vic, un projecte ambiciós que ràpidament ha captat l’atenció del Jordi, que té una botiga de mobles i li interessa la decoració. La Gina troba el projecte car i el Jordi considera que la Lídia té “molt bon gust”. I la cosina comença a buscar excuses per quedar-se a dormir a casa de la parella, a fer-se la simpàtica amb el company de la Gina, a mostrar passió per la mateixa sèrie de crims que ell… i a proposar-li escapadetes amb l’excusa d’ensenyar-li pisos que està reformant. El Jordi es deixa portar i la Gina comença a veure-li el llautó. Fins on arribarà?
