La pèrdua d’un ésser estimat, la gestió del dol, les preguntes davant el buit existencial que deixa una persona, la por, els dubtes… Són temes que es tracten en la nova obra que s’ha estrenat aquest 21 de febrer al Teatre Poliorama. Tot el que passarà a partir d’ara és el nou projecte teatral en què l’actor Nil Cardoner es posa dins el cos d’un adolescent de setze anys que afronta la pèrdua del seu pare. L’obra, dirigida per Glòria Balañà i escrita per Joan Yago, construeix un relat a partir dels testimonis d’altres joves que han viscut experiències semblants. Des de El Món parlem amb el Nil Cardoner i la Glòria Balañà per descobrir en profunditat que hi ha darrere d’aquesta producció.
El Nil, que interpreta el Marcel a la sèrie de TV3 Com si fos ahir, accepta el repte de parlar d’un tema considerat tabú, a vegades, i que busca ser “un homenatge per aquells que ens han deixat massa d’hora“. Tot el que passarà a partir d’ara aborda la història de l’Èric, un jove que reflexiona sobre la vivència imminent de la pèrdua d’un pare en un moment en què s’està construint com a persona. La Glòria Balañà explica que aquesta obra “és com una road movie en teatre, un viatge que ha construït el Joan Yago i que el Nil viu”. Encarregada de la direcció de l’obra, declara que “ha estat un flux de pensament i de consciència que està molt ben plasmat, com si et posessis a dins del cap d’aquest personatge“.
El dol i la pèrdua com a eix central de l’obra
L’obra posa en l’eix argumental el dol i la pèrdua d’un ésser estimat referencial en la vida del protagonista. El fet d’exposar les històries de molts perfils, alhora que es crea una ficció realista que valori la necessitat de parlar d’aquests temes, és crucial per als joves, però també per als adults. “Moltes obres tenen una funció pedagògica, ja sigui perquè el públic revisiti llocs pels quals ha passat i pugui explicar-se les històries que ha viscut, o empatitzar amb unes que potser no empatitzaria“, declara Nil Cardoner durant l’entrevista amb El Món.
Es podria pensar com una obra per a joves, sobre aprendre a conviure amb el dol i les preguntes que sorgeixen arran del forat que queda després d’acomiadar-se d’una persona, però existeix un missatge implícit per als adults? La directora “no en fa distincions”. “Quan vam ensenyar els assajos a diversos grups de joves, s’entenia molt bé l’obra, els afectava i en aquest cas parlem de joves a partir de catorze anys. D’alguna manera ja tenen aquesta maduresa per comprendre el que significa perdre un ésser estimat, tenen consciència sobre què significa la mort”.
Nil Cardoner es converteix en un adolescent de setze anys
El Nil Cardoner es converteix en l’Èric, aquest jove de setze anys que explora la sensació d’haver d’assimilar una mort, de fer-se adult davant les implacables normes d’un món que sovint va massa ràpid. L’actor, que compta amb un llarg recorregut en el món audiovisual i teatral –cal recordar els seus inicis a Polseres Vermelles i el seu paper actual a Com si fos ahir– afronta el repte de tornar a ser un adolescent. Com es fa aquest procés? “L’adolescència em queda a prop encara. Un dels grans temes de tot el procés era trobar l’adolescent dins de tot això. De vegades em sortia una mirada més adulta sobre les situacions i intentàvem acostar-nos a aquest adolescent sense ser una caricatura”. “No només que ens creiem que el Nil té setze anys, sinó que tots els personatges que fa viure a través de la paraula, la gent els veu, i això és molt bonic“, puntualitza Balañà.
Com a actor, posar-se en la pell d’una persona que ha d’aprendre a conviure o senzillament, descobreix per primer cop què és el dol, forma part d’un procés que “va anar-li molt bé parlar-ho”. “Sempre li he tingut molta por a la mort, ha estat un tabú, llavors fer aquest viatge com a actor en el fons és fer el viatge que farà l’espectador. S’ha de parlar malgrat que fa molt de mal, perquè tots ho viurem en algun moment“, declara Cardoner.
Com gestiona el seu paper a Com si fos ahir amb el teatre?
El món del teatre i la interpretació és molt exigent, alhora que pot arribar a ser poc constant. El Nil explica que per a ell “no és molt difícil de compaginar-ho, perquè a Com si fos ahir no té un personatge principal”. Com compagina ambdues produccions? “Vaig dos o tres cops per setmana a rodar la sèrie, llavors combinar-m’ho no costa gaire. S’ha de dir que des de Com si fos ahir m’ho posen molt fàcil”.
Tot i això, hi ha diferències clares entre el teatre i la televisió, sobretot per l’impacte que té poder veure les reaccions del públic. “Pot ser que el teatre sigui una mica més exigent, però el fet que el públic estigui no és un obstacle, al contrari, és una motivació. Per tant, l’exigència no ve del públic. Evidentment, hi ha una pressió afegida, però aquest monòleg fer-lo sol aquí a la sala d’assaig no és tan motivador perquè precisament necessites algú a qui explicar-li”, confessa el Nil.
Sobre en quin dels dos llocs se sent més còmode, afirma que actualment “al teatre”. “Porto unes produccions continuades fent teatre i vulguis o no això et dona una seguretat o una tranquil·litat que amb la tele no tinc. Sí que és cert que estic amb el Com si fos ahir, però la manera de gravar és molt diferent“. Les bones notícies pels seguidors de la sèrie de TV3 és el que el mateix actor “confirma que la trama del Marcel no es veurà afectada” per la seva nova producció.
Tot el que passarà a partir d’ara convida els espectadors a reflexionar sobre els suports familiars, la introspecció, els pensaments i sobretot, obre la porta a parlar de la mort i el dol sense por. “No sabíem si la gent voldria venir a veure-ho perquè hi ha segons quins temes que potser no et ve de gust o no t’hi vols enfrontar. Pensava que hi hauria més reticència per part de la gent i la sorpresa va ser que no, que la gent estava molt agraïda per haver fet l’obra, gent que es reconciliava amb els seus dols, amb les pèrdues…“, reflexiona la directora. Ambdós coincideixen en el poder que té aquesta obra “com a homenatge per a tots aquells pares que ens van deixar massa d’hora“. “És una obra que camina sola i la gent quan surt de veure-la, penso que surt amb més ganes de viure i parlar-ne“, comparteix el Nil. Del 21 de febrer al 16 de març es podrà viure aquesta experiència vital al Teatre Poliorama de Barcelona.
