Renovar-se o no caure en la insignificança. És el desafiament plantejat aquest dilluns pel president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Xevi Xirgo, en l’acte de celebració dels 25 anys de la creació de l’organisme regulador com a ens independent del Govern, que n’havia posat les bases quatre anys abans, el 1996. En la celebració, aquest tarda a la cambra catalana, Xirgo ha tornat a reclamar el que demana des que va accedir al càrrec, el febrer del 2022: noves competències per al CAC per poder fer les seves funcions de regulador de l’audiovisual en l’àmbit propi del segle XXI, l’espai digital.
El que celebrava avui el CAC era la decisió del Parlament que va dissenyar-lo tal com és ara, amb membres elegits pel Parlament. L’acte s’ha fet, precisament, a la cambra catalana. El president del Parlament, Josep Rull, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, han estat els màxims representants institucionals que hi han assistit. I ells han hagut de sentir, per tant, com Xirgo reclamava “valentia” a la classe política.
Unes competències que van de Brussel·les a Madrid i Catalunya les veu passar
“Fa vint-i-cinc anys, nosaltres anàvem a buscar la informació. Érem actius, engegàvem la ràdio, enceníem la tele, llegíem el diari, i ens informàvem. Ara, amb els algoritmes i les xarxes socials, són les notícies que ens troben a nosaltres. I rebem informació encara que no la demanem i encara que no compleixi els mínims estàndards de veracitat”, ha advertit el president del CAC.
Per a Xirgo, hi ha hagut un “canvi de paradigma” en el món audiovisual i en la comunicació en general, i requereix una reflexió sobre el futur del CAC. Però el missatge no era només tècnic, sinó més polític del que podia semblar inicialment. “Moltes regulacions europees de l’àmbit audiovisual s’estan traslladant als respectius estats, i Catalunya corre el perill no de perdre-hi un llençol sinó la bugada sencera”, ha afegit. I ha assegurat que tal com s’estan fent aquestes transposicions, “totes les competències i normatives europees en mitjans de comunicació, de moment s’estan atribuint pràcticament a organismes d’àmbit estatal, siguin els mateixos ministeris o a la CNMC“, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, el vicepresident de la qual, Ángel García Castillejo, era a la sala.
Xirgo ha continuat: “No ens podem lamentar de les mentides, de la desinformació, de les emissions il·legals o al·legals, i després no fer-hi res. De la mateixa manera que no ens podem queixar contínuament que tenim una administració lenta i feixuga (que aprofito per dir que ho és) i no fer-hi res; no podem estar contínuament queixant-nos de les ‘fake news’, de la desinformació, i no encarar-ho de veritat com un problema de país, de la societat, que és el que és”.
Els reptes actuals sobre el contingut que circula per les xarxes no es resoldran, a parer del president del CAC, “amb bona voluntat, amb programes d’alfabetització excel·lents però descoordinats, i pensant que aquest és problema que afecta només un departament del govern o a les escoles”. I un cop llançat aquest avís ha exposat la petició: “Vull aprofitar el 25è aniversari per demanar valentia a la classe política, i al Parlament. La mateixa valentia i visió de futur que van tenir l’any 2000 en crear el CAC, l’han de tenir ara per dotar-lo de les eines i les competències necessàries per fer front a aquest canvi de paradigma en el món audiovisual”.
“Cap dels que som aquí no voldríem que el CAC es convertís en una simple finestreta de recepció, una mena de registre d’entrada de queixes o noves normatives que després s’hagin de resoldre fora de Catalunya. Tots sabem que quan gestionem des de la proximitat -es digui Rodalies o es digui immigració- el resultat és molt millor. Per què no ho hauria de ser en aquest cas?”, ha continuat.
Un CAC independent i “un pèl incòmode”
Per a Xirgo, calen “un Govern i un Parlament que facin una aposta de futur pel Consell”. “Necessitem un CAC independent i a vegades un pèl incòmode i que creixi a base de competències, i no pas un CAC que s’apagui”, ha reclamat.
Per al president del regulador, que “probablement ha de passar a ser més el Consell de la Comunicació de Catalunya que no pas el Consell de l’Audiovisual”, i el Parlament i el Govern han d’activar-se per “acompanyar” el CAC en aquest salt que creu que ha de fer, “sobretot tenint en compte que la llei de l’audiovisual de Catalunya tothom és conscient que s’ha d’actualitzar”.
En aquest context, Rull ha recollit la proposta: “Aquest acte no pot ser només un acte de nostàlgia o de gratitud sinó un acte de fermesa i ambició. Aquest Parlament ha estat capdavanter i no ens podem quedar amb lleis obsoletes. Hem de decidir si som un país secundari o capdavanter. Vostès, al CAC, han centrat la pilota i a nosaltres ens toca fer un pas endavant i ambiciós com seria el nou Consell de la Comunicació de Catalunya”.
Més ambigua, Sònia Hernández, consellera de Cultura del Govern –el president, Salvador Illa, s’ha excusat d’assistir a l’acte per la seva implicació en el seguiment de la dana Alice– ha reconegut que “hi ha molta feina a fer en el sector audiovisual” i que “la tasca del CAC és avui essencial perquè ens defensa d’aspectes corrosius com ara la desinformació”.
