Detectar la depressió no depèn sempre de diagnòstics professionals, sinó també del que podem notar a casa o a la feina.
Antoni Serrano, referent en el sector de la salut mental i amb una trajectòria especialitzada en la investigació, prevenció i tractament de trastorns com la depressió, assegura que moltes persones no són conscients que estan desenvolupant una depressió i les persones del seu entorn tampoc ho detecten a temps.
Poques vegades, la depressió es presenta de manera sobtada.
L’experiència de Serrano li ha permès observar que hi ha petits canvis en la persona que poden ser detectats per a un diagnòstic i tractament precoç. No obstant això, diu que és possible que aquests primers indicis passin desapercebuts i es confonguin amb estrès o desgast emocional.
Però precisament, en aquells moments silenciosos és quan comença a instal·lar-se aquest trastorn que necessita atenció.
Quins són aquests canvis als quals hem de parar atenció?
Una de les primeres senyals és el canvi en la manera com la persona experimenta les seves emocions. Si abans era entusiasta, pot mostrar-se ara més tancada. Ja no gaudeix de les coses que abans li agradaven, s’aïlla i perd l’interès per socialitzar.
Les frases més habituals són “sento que no tinc ganes de res” o “estic esgotat”. Però aquests canvis no sempre s’expressen en veu alta. Els percebem en els gestos i en la seva desconnexió. Bàsicament, la persona ja no és com era abans.
El cos també envia senyals perquè es veu afectat. Hi ha canvis en el son, com insomni o, al contrari, una necessitat de dormir més. El mateix passa amb la gana. Algunes persones mengen molt més del normal i altres perden l’interès pel menjar i baixen molt de pes.
El cansament permanent, fins i tot després de descansar, pot ser una gran alerta. I és perquè el cos reacciona al patiment emocional, tot i que no sempre es relaciona a la primera.
Un altre punt que hem de considerar dins la llista d’aquests canvis és la pèrdua d’energia. Alguna cosa tan senzilla com sortir a fer una compra o respondre un missatge o una trucada pot tornar-se una tasca aclaparadora.
Pensaments negatius i intrusius
La manera de pensar també canvia en una persona que està patint una depressió. És habitual, segons ens explica Serrano, que la persona tingui idees persistents de culpa, que es consideri inútil o que no tingui esperances en res. Sol sentir-se mentalment bloquejada, li costa molt concentrar-se, prendre decisions i fins i tot, li és difícil mantenir una conversa clara i fluïda.
Altres frases o comentaris que poden aixecar una bandera vermella són “tot em surt malament” o “no serveixo per a res”.
En alguns casos, aquests pensaments negatius poden escalar i tornar-se més foscos. Parlar sobre la mort, encara que sigui de forma indirecta o disfressada de broma, mereix tota la nostra atenció. Són senyals que indiquen un patiment emocional profund i requereixen una intervenció urgent.
Què podem fer si sospitem que algú proper està patint depressió?
El primer pas sempre serà parlar. Obrir aquest canal de comunicació, escoltar i no jutjar és fonamental en aquest procés de detecció. És important crear un espai segur al seu voltant que li permeti expressar el que sent, sense por a ser jutjada. Cal ser empàtic i mostrar un interès genuí, validant les seves emocions com a forma de suport.
El pas següent és buscar ajuda. Acudir a un professional és fonamental perquè la depressió és una condició mèdica que ha de ser tractada. No és una cosa que es supera amb força de voluntat.
Antoni Serrano ens diu que “observar és cuidar”. Notar el que canvia en l’altre o fins i tot, en nosaltres mateixos, no requereix que siguem experts. Només cal estar disponibles i atents.
Quan entenem i som conscients que la nostra salut mental és pilar del nostre benestar, deixem de minimitzar aquests símptomes i busquem ajuda a temps.
