Hi ha rutines que repetim a casa sense qüestionar-les i que, amb el temps, acaben passant factura en forma de dolor, dits deformats o una trepitjada que canvia sense avisar. La pista és en com s’activen (o es desactiven) els músculs del peu quan caminem cada dia, una cosa que s’ha analitzat en estudis sobre marxa descalça i calçat minimalista com el publicat a PubMed (NLM) sobre activació muscular en caminar descalç o amb calçat minimalista.
Una podòloga ha resumit el problema en quatre gestos molt comuns: com et talles les ungles, quina forma de sabata tries, què fas quan arribes a casa i quina decisió prens quan apareix dolor. Els tres primers semblen detalls. El quart sol arribar tard.
La dada clau que més sorprèn és aquesta: caminar per casa amb sabatilles pot limitar el moviment natural del peu i afavorir que la musculatura es vagi debilitant amb el temps, segons adverteix la podòloga María Jesús Lechuga en declaracions difoses en mitjans. La idea no és demonitzar el calçat, sinó entendre que, a l’interior, moltes sabatilles rígides o estretes actuen com una “fèrula” suau que redueix el treball muscular i la mobilitat.
L’error domèstic que més es repeteix
Per què les sabatilles de casa poden debilitar el peu
El peu és una estructura dinàmica: arcs, fàscia plantar i musculatura intrínseca treballen per estabilitzar el cos a cada pas. Si el calçat d’interior és molt estructurat, estret o amb sola gruixuda, tendeix a “fer la feina” pel peu. A curt termini pot semblar còmode, però a mitjà termini pot reduir la demanda muscular i empitjorar la capacitat d’adaptació del peu als canvis de superfície.
Aquest raonament encaixa amb el que observen investigacions sobre activació muscular: caminar descalç o amb calçat minimalista pot augmentar l’activació de determinats músculs de la cama i del peu en comparació amb el calçat convencional en condicions controlades. L’estudi citat a PubMed (amb adults de 20 a 87 anys) va explorar precisament diferències d’activació en diverses condicions, i suggereix que un entorn menys “sostingut” modifica el treball muscular.
Què fer a casa sense passar d’un extrem a l’altre
La recomanació pràctica no és caminar sempre descalç sense criteri, sobretot si hi ha dolor, diabetis, problemes de sensibilitat o risc de cops. La clau és triar una opció que permeti mobilitat i activació sense comprometre la seguretat:
- Descalç a casa si el terra és segur i no hi ha patologia que ho contraindiqui.
- Mitjons antilliscants si el problema és el fred o el risc de relliscar.
- Calçat d’interior amb puntera ampla, flexible i amb sola que no bloquegi el moviment de l’avantpeu.
Si fa anys que fas servir sabatilles rígides a casa, el canvi convé fer-lo de manera progressiva: comença per estones curtes i augmenta segons tolerància. L’adaptació del peu també existeix, i convé respectar-la.
Tres hàbits més que danyen el peu sense avisar
1. Tallar les ungles arrodonides
És un dels errors clàssics perquè sembla “més estètic” i, en canvi, pot facilitar l’ungla encarnada. Quan es retallen massa les vores i s’arrodoneixen, l’ungla pot créixer cap a la pell, generar inflamació i dolor, i acabar en infecció si es manipula malament.
La pauta més segura acostuma a ser tall recte i sense apurar en excés, amb un limat suau de les cantonades si hi ha puntes que molesten. Si hi ha tendència a encarnar-se, dolor recurrent o signes d’infecció, el prudent és que ho valori un professional.
2. Fer servir calçat estret cada dia
La forma de la sabata importa més que la marca. Una sabata estreta a la zona dels dits tendeix a empènyer el primer dit cap endins i a comprimir l’avantpeu. Amb el temps, aquest patró pot afavorir molèsties, fregaments, durícies i deformitats com galindons o dits en urpa, a més d’alterar la manera de trepitjar.
La regla pràctica és senzilla: puntera ampla que permeti moure els dits amb naturalitat. Si al final del dia veus marques vermelles constants o notes adormiment, el calçat demana un canvi.
3. Ignorar el dolor a la planta o al taló
El dolor és un senyal, no una molèstia estètica. El dolor al taló o a la planta pot relacionar-se amb sobrecàrrega, canvis de trepitjada, falta de força, calçat inadequat o lesions com la fascitis plantar, entre altres causes. Si s’ignora, el cos compensa: canvia la manera de caminar, carrega altres zones i el problema es desplaça.
Si el dolor dura més d’uns dies, apareix en llevar-te, t’obliga a coixejar o empitjora amb el temps, convé consultar. Com abans s’intervé, menys probabilitats hi ha de cronificar la molèstia.
Checklist per detectar si el problema és a la teva rutina
Senyals ràpids que pots observar aquesta setmana
- Et costa recolzar el peu en llevar-te i millora en “escalfar”.
- Les teves sabatilles de casa són rígides o estrenyen a la puntera.
- Al final del dia notes els dits comprimts o marques a l’empenya.
- Et talles les ungles en corba i apures molt els laterals.
- Has normalitzat dolor al taló o a la planta com si fos habitual.
Taula de decisions: què canviar primer
| Si et passa això | Comença per aquí | Evita |
|---|---|---|
| Dolor al taló o a la planta | Reduir sobrecàrrega, revisar calçat i demanar valoració si persisteix | Continuar igual i “aguantar” setmanes |
| Dits estrets cada dia | Canviar a puntera ampla i revisar la talla real | Sabates estretes per costum |
| Rellisques a casa o tens fred | Mitjó antilliscant o calçat interior flexible | Sabatilla rígida que bloquegi el peu |
| Ungles encarnades recurrents | Tall recte i consulta si hi ha dolor o infecció | Tallar en corba i manipular la zona |
L’objectiu real: peus més forts i una trepitjada més estable
El que acostuma a millorar quan el peu torna a treballar
Quan es recupera el moviment (sense portar-ho a extrems) i es corregeixen hàbits bàsics, molta gent nota canvis pràctics: menys fatiga en caminar, millor estabilitat, menys molèsties a l’avantpeu i una sensació de suport més “segur”. No és immediat ni universal, però té lògica biomecànica: si el peu recupera treball muscular i mobilitat, el cos guanya capacitat d’adaptació.
La clau és tractar-ho com una rutina, no com un “repte”: revisar puntera i flexibilitat del calçat, tallar ungles amb criteri, no ignorar dolor i, a casa, deixar de bloquejar el peu amb sabatilles que actuen com una fèrula silenciosa.
