Durant dècades, l aspirina ha aparegut en estudis poblacionals vinculada a un menor risc d esdeveniments oncològics en subgrups concrets, però amb una pregunta sense resoldre: per què passa i a qui beneficia de debò. Aquesta peça comença a encaixar després de la revisió i les dades coordinades per la Unitat d Assaigs Clínics MRC de l UCL, que reuneix assaigs, biologia i seguiment clínic.
El canvi no és menor. La nova explicació apunta a una via que connecta processos bàsics de l organisme amb la capacitat del càncer per reaparèixer o disseminar se, i obre la porta a utilitzar dosis baixes amb criteris més precisos, especialment en persones amb risc hereditari o tumors amb determinats senyals genètics.
La clau és la relació entre plaquetes i immunitat. Investigacions recents descriuen que l aspirina, a dosis baixes, pot frenar senyals d activació plaquetària i, amb això, alleujar un bloqueig sobre les defenses. En un treball en models animals publicat a Nature, es detalla una ruta en què les plaquetes produeixen tromboxà A2 (TXA2), una molècula que redueix l activitat de les cèl lules T a través d una via dependent d ARHGEF1; en inhibir la producció de TXA2 mitjançant aspirina o altres inhibidors de COX-1, s observa una menor formació de metàstasis al pulmó i al fetge en ratolins.
Què se sabia i per què faltava una explicació
L aspirina és un fàrmac antic i d ús estès, amb indicacions ben establertes en el dolor, la inflamació i, en pacients seleccionats, la prevenció cardiovascular. En paral lel, nombroses anàlisis observacionals i metaanàlisis han suggerit que el seu ús regular s associa a millors desenllaços oncològics en alguns contextos, sobretot relacionats amb tumors del tracte gastrointestinal. El problema ha estat separar correlació de causalitat i entendre el mecanisme exacte.
Sense aquesta explicació biològica, el salt clínic és difícil: no se sap amb precisió quins pacients obtindrien un benefici net ni quina dosi i durada serien raonables segons el risc individual.
El problema: no tothom se n beneficia
Els resultats sobre aspirina i càncer no són uniformes. Hi ha poblacions on el benefici no apareix o és incert, i sempre existeix el cost potencial del tractament: l aspirina augmenta el risc d hemorràgies, i aquest risc pot ser rellevant quan es planteja un ús prolongat.
Per això, els equips que treballen en aquest camp han insistit en dues prioritats: identificar marcadors que prediuen resposta i comprendre quina part de l efecte es deu a la inflamació, la coagulació o la modulació immunitària.
La pista nova: un fre immunitari que surt de la sang
Les plaquetes són cèl lules sanguínies essencials per a la coagulació. Tanmateix, també interactuen amb la inflamació i el sistema immunitari. Quan s activen, canvien el seu comportament i poden contribuir a un entorn que afavoreix la supervivència de cèl lules tumorals circulants.
En el model descrit a l article a PMC de Nature sobre aspirina, TXA2 i cèl lules T, les cèl lules tumorals que intenten colonitzar òrgans distants serien especialment vulnerables a l atac immunitari en fases primerenques de la disseminació. Si un senyal plaquetari frena les cèl lules T, aquesta finestra de vulnerabilitat es redueix. La troballa proposa que retirar aquest fre podria dificultar la implantació de micrometàstasis.
Aquest tipus d explicació ajuda a entendre per què l aspirina apareix associada a menor disseminació o recurrència en determinats escenaris: no es tractaria només d un efecte general antiinflamatori, sinó d una via concreta que impacta en la vigilància immunitària.
La peça molecular que encaixa amb dosis baixes
Un detall important és l enfocament en dosis baixes. A diferència de dosis altes, que poden afectar múltiples teixits, l ús diari de dosis baixes s associa principalment a la inhibició sostinguda en plaquetes, perquè aquestes no poden reposar certes enzims un cop bloquejades. En la hipòtesi mecanística, aquest bloqueig redueix la producció de TXA2 i, amb això, part del senyal immunosupressor sobre cèl lules T.
La proposta no significa que l aspirina sigui un tractament anticàncer per si mateixa. Significa que existeix una ruta plausible, mesurable i, potencialment, seleccionable: pacients amb tumors o perfils biològics on aquesta via sigui rellevant podrien ser els que més se n beneficiïn.
Assaigs que busquen traduir el mecanisme en decisions clíniques
La col laboració SPARC (Suppressing Platelet Activation to Reduce Cancer) reuneix especialistes per comprendre com utilitzar l aspirina de manera més precisa en prevenció i després d un diagnòstic oncològic. La revisió impulsada des de l UCL descriu que dosis baixes de 75 a 100 mg diaris poden suprimir l activació plaquetària i que això podria relacionar-se amb menor creixement de nous tumors i menor disseminació.
En el pla clínic, l assaig Add-Aspirin estudia si prendre aspirina durant cinc anys després del tractament d un càncer en estadi primerenc retarda o evita la recaiguda. En la seva informació pública s especifica que avalua 100 mg, 300 mg o placebo, i que inclou cohorts com mama, intestí, estómac, esòfag i pròstata. Més informació a la pàgina oficial de l assaig Add-Aspirin i al seu registre públic ClinicalTrials.gov NCT02804815.
- Què busca Add-Aspirin: comprovar si un fàrmac barat i conegut redueix recurrències després del tractament estàndard.
- Què aporta l enfocament mecanístic: orientar subgrups amb més probabilitat de benefici i vigilar millor els riscos.
CaPP3 i ALASCCA: dos models de medicina de precisió
Un exemple clar d estratègia dirigida és CaPP3, centrat en persones amb síndrome de Lynch, una condició hereditària que eleva el risc de càncer colorectal. Segons la informació divulgada per Cancer Research UK, l assaig mostra que una dosi diària baixa de 75 a 100 mg pot reduir el risc de càncer d intestí en aquest grup i fer-ho amb eficàcia comparable a dosis més altes, amb menor preocupació per efectes adversos.
Un altre cas és ALASCCA, un assaig en pacients operats de càncer de còlon i recte on la selecció es basa en alteracions genètiques de la via PIK3. Karolinska Institutet informa que més de 3.500 pacients van ser avaluats i que els qui tenien l alteració van ser assignats a 160 mg d aspirina o placebo durant tres anys; en aquest subgrup, el risc de recurrència es va reduir en 55%. Detalls al comunicat oficial del Karolinska Institutet i a la referència científica indexada a PubMed.
| Estudi | Població | Dosi avaluada | Objectiu principal | Què aporta al debat |
|---|---|---|---|---|
| CaPP3 | Síndrome de Lynch | 75 a 100 mg, 300 mg, 600 mg | Prevenció de càncer colorectal | Defineix dosis baixes com a opció eficaç en alt risc hereditari |
| Add-Aspirin | Càncer primerenc després de tractament | 100 mg, 300 mg o placebo | Reduir recurrència | Avalua benefici real i seguretat a llarg termini post-tractament |
| ALASCCA | Còlon i recte amb alteració PIK3 | 160 mg o placebo | Reduir recurrència després de cirurgia | Exemple d aspirina com a medicina de precisió en subgrups genètics |
| Estudi mecanístic | Models animals | Inhibició COX-1 i aspirina | Explicar com es redueix la metàstasi | Connecta plaquetes, TXA2 i cèl lules T amb la disseminació tumoral |
Què significa el mecanisme per a prevenció i tractament
Quan un mecanisme és identificable, es pot buscar a la sang o al tumor: nivells d activació plaquetària, rutes inflamatòries, senyals immunes o alteracions genètiques que modulen la resposta. L objectiu no és universalitzar l aspirina, sinó trobar el grup amb major probabilitat de benefici net.
A més, un mecanisme concret permet dissenyar alternatives: fàrmacs que apuntin a la mateixa ruta amb menys risc hemorràgic, combinacions amb immunoteràpia o estratègies de durada més curta en moments de major risc de micrometàstasis.
Per què es parla de metàstasi i no només d incidència
El focus de diversos treballs recents és la disseminació. En l estudi mecanístic, el punt de partida és que la metàstasi explica la majoria de morts per càncer i que les cèl lules tumorals en trànsit poden ser vulnerables al sistema immunitari. L interès pràctic és enorme: una intervenció que redueixi la implantació de micrometàstasis podria traduir-se en menys recaigudes i millor supervivència en pacients seleccionats.
Riscos, contraindicacions i per què no és una recomanació general
L aspirina incrementa el risc de sagnat, inclòs sagnat gastrointestinal, i pot afavorir úlceres. Aquest risc és el motiu central pel qual molts grups adverteixen contra l ús rutinari sense supervisió sanitària, fins i tot quan existeixen senyals de benefici en contextos concrets.
Els projectes centrats en aspirina i càncer insisteixen que el balanç risc-benefici canvia segons edat, antecedents de sagnat, ús d anticoagulants o antiinflamatoris, i comorbiditats.
Què consultar abans d iniciar aspirina
- Motiu clínic: prevenció cardiovascular, risc hereditari, situació post-cirurgia o participació en assaig.
- Risc hemorràgic: antecedents d úlcera, sagnat previ, anèmia, alcohol, combinació amb altres fàrmacs.
- Perfil del tumor: en escenaris de medicina de precisió, la genètica tumoral pot condicionar la utilitat.
- Dosi i durada: no són equivalents entre indicacions, i s han d individualitzar.
En persones amb síndrome de Lynch o amb tumors que encaixen en criteris d assaigs, la decisió s ha de prendre amb el seu equip mèdic. En la resta de població, l evidència no justifica un ús preventiu generalitzat i el risc d efectes adversos continua sent un fre important.
