Beure un got daigua hauria de ser un gest automàtic. Per això, quan apareix tos de manera repetida en empassar, moltes persones ho atribueixen a anar de pressa, a que el líquid se n’ha anat per un altre costat o a una simple irritació. Tanmateix, les guies mèdiques expliquen que hi ha senyals concrets que convé vigilar i descriuen quins passos seguir davant informació oficial de MedlinePlus sobre problemes per empassar.
Els darrers dies, una metgessa rehabilitadora ha tornat a posar el focus en aquesta escena quotidiana: tossir en beure aigua de manera habitual. El missatge és clar: si es repeteix, no convé normalitzar-ho. La clau és entendre què passa exactament en el moment d’empassar i per què el cos reacciona així.
L’explicació clínica més freqüent apunta a la disfàgia, un terme mèdic que descriu la dificultat per empassar líquids o sòlids. No és una malaltia per si mateixa, sinó un símptoma que pot aparèixer per causes molt diferents i que, quan es manté en el temps, augmenta el risc datragantaments, deshidratació, desnutrició i complicacions respiratòries.
Per què la tos apareix just en empassar
Empassar és un procés més complex del que sembla. En segons, el cos coordina llengua, faringe i laringe perquè laliment vagi cap a lesòfag i, alhora, la via aèria quedi protegida. Quan alguna cosa falla en aquesta coordinació, lorganisme activa reflexos de defensa.
La tos actua com una alarma. La seva funció és expulsar el que no hauria dacostar-se a la via respiratòria. Si lepisodi es repeteix amb líquids, amb menjars concrets o amb certes textures, el patró deixa de ser anecdòtic i passa a ser una dada útil per al diagnòstic.
El detall que canvia el significat del símptoma
No és el mateix tossir un cop per beure massa de pressa que tossir de manera freqüent en prendre aigua, infusions o brous. Tampoc no és igual si la tos apareix a la primera amb líquids fins, si cal empassar diverses vegades, o si es nota fatiga en menjar.
Les guies clíniques descriuen que, en la disfàgia orofaríngia, els líquids solen donar més problemes que els sòlids, precisament perquè són més difícils de controlar durant linici de la deglució. En canvi, quan el problema és més avall, a lesòfag, és habitual que la dificultat sigui igual o més gran amb aliments sòlids.
Senyals que solen acompanyar la tos en beure
A més de la tos, hi ha símptomes que ajuden a orientar la sospita i a decidir quan consultar:
- Atragantaments durant o després de menjar o beure.
- Veu més humida, ronca o feble després dempassar.
- Necessitat de fer diverses deglucions per al mateix mos.
- Sensació que el menjar es queda enganxat o de retenció.
- Pèrdua de pes o menor ingesta per por datragantar-se.
- Febre o infeccions respiratòries repetides.
Un senyal infradiagnosticat i amb impacte real
La dimensió del problema sol sorprendre. Guies de maneig a Atenció Primària recullen estimacions que situen la disfàgia com un símptoma que podria afectar al voltant de dos milions de persones a Espanya i assenyalen que només una minoria estaria correctament diagnosticada i tractada. Això ajuda a explicar per què tants casos es viuen com una cosa que passa i no com un motiu de consulta.
En aquest context, la metgessa rehabilitadora Paola Díaz Borrego, presidenta duna societat científica vinculada a la rehabilitació foniàtrica, ha insistit el gener de 2026 en un punt pràctic: la presència de tos habitual en beure aigua no hauria de considerar-se normal i, davant qualsevol dificultat per empassar, recomana acudir a un professional sanitari.
Qui té més risc de presentar problemes en empassar
Qualsevol pot tenir dificultats, però hi ha grups en què és més freqüent. Entre les causes i situacions associades s’hi inclouen:
- Edat avançada, per canvis neuromusculars i més fragilitat.
- Ictus i altres lesions neurològiques.
- Malalties del sistema nerviós com el Parkinson.
- Traumatismes de cap o de medul·la espinal.
- Càncer de cap, coll o esòfag i tractaments associats.
- Problemes de lesòfag, inclosa la malaltia per reflux.
- Situacions dhospitalització i debilitat marcada.
Quines proves sutilitzen i quins professionals hi intervenen
Lobjectiu del diagnòstic no és només posar nom al símptoma. És localitzar en quina fase passa la fallada i reduir riscos. En funció dels signes, sutilitzen cribratges simples a consulta i proves més específiques.
Proves habituals quan hi ha sospita
Les proves poden variar segons el cas, però solen incloure:
- Avaluació clínica de la deglució, amb observació directa en empassar diferents consistències.
- Avaluació endoscòpica de la deglució amb fibra òptica, que permet veure el pas de laliment a la gola.
- Estudi videofluoroscòpic de la deglució, amb contrast, per registrar el procés en temps real.
- Endoscòpia digestiva alta o altres proves de lesòfag quan se sospita un origen esofàgic.
Especialistes que solen participar
Segons la causa, poden intervenir diferents perfils. És freqüent la coordinació entre rehabilitació, otorrinolaringologia, gastroenterologia i neurologia. En molts plans de tractament també hi participa la logopèdia o teràpia de deglució, amb exercicis i tècniques per millorar la seguretat en menjar.
Com s’aborda: de la seguretat al pla de tractament
El tractament depèn de la causa i del tipus dalteració. De vegades, n’hi ha prou amb corregir hàbits i postures. En d’altres, calen canvis de consistència, rehabilitació específica o abordar una malaltia de base. Lobjectiu és que la deglució sigui segura i eficaç, sense complicacions i amb una nutrició i hidratació adequades.
Mesures generals que se solen recomanar
- Menjar i beure assegut, amb el tronc dret.
- Fer glops petits i evitar les presses.
- No parlar mentre es mastega o sempassa.
- Si el símptoma és persistent, evitar solucions casolanes amb espessidors o canvis dràstics sense orientació professional.
- Consultar si hi ha tos, febre, pèrdua de pes o empitjorament progressiu.
Taula ràpida: senyals i decisió pràctica
| Senyal | Què indica | Què fer |
|---|---|---|
| Tos freqüent en beure aigua | Possible alteració del control en empassar líquids | Consultar a Atenció Primària o amb especialista si es repeteix |
| Veu humida o canvis després dempassar | Possible pas ineficaç i residus | Valoració clínica de deglució |
| Infeccions respiratòries repetides | Risc de complicació pulmonar | Consulta prioritària i estudi específic |
| Dificultat respiratòria amb aliment encallat | Urgència | Demanar ajuda als serveis d’emergències |
La idea clau és simple: quan la tos en beure deixa de ser esporàdica i es converteix en un patró, aporta informació clínica. Identificar-ho aviat permet ajustar lalimentació, sol·licitar proves si calen i reduir el risc de complicacions que sí que són evitables amb un abordatge adequat.
