La pràctica, coneguda com oil pulling, prové de l’Ayurveda i guanya popularitat com a mètode natural per “desinfectar” la boca. Moñino assegura que l’aplica cada matí, però la comunitat científica encara debat si els beneficis van més enllà del testimoni personal.
Mentrestant, molts es pregunten si aquest hàbit té efectes reals o si respon a una nova tendència wellness sense base sòlida.
Què diu exactament Sandra Moñino sobre l’oli de coco?
Sandra Moñino, nutricionista integrativa, s’ha convertit en una figura influent dins l’àmbit de la salut natural. A les seves xarxes socials i entrevistes, defensa rutines senzilles per millorar el benestar quotidià. Una de les seves recomanacions més cridaneres ha estat aquesta: prendre una cullerada d’oli de coco en dejú per desinfectar la boca i reforçar les defenses.
L’afirmació ha circulat àmpliament en mitjans i xarxes, generant tant interès com escepticisme. En una entrevista recent, Moñino va aclarir que no es refereix a empassar l’oli, sinó a fer-lo servir com a esbandida bucal durant uns minuts, tal com indica la tradició de l’oil pulling. “No pensis que me’l prenc a cullerades”, va dir, rient.
A més de la higiene oral, ella assenyala altres possibles beneficis com l’augment d’energia, la hidratació intestinal i el suport al sistema immunològic. Però, quina part d’això està avalada per la ciència?
Oil pulling: una tradició ancestral amb ressò modern
L’oil pulling no és una invenció recent. Prové de la medicina ayurvèdica de l’Índia i s’ha practicat durant segles com a mètode per millorar la salut bucodental. Consisteix a retenir una cullerada d’oli (generalment de coco, sèsam o gira-sol) a la boca durant entre 5 i 20 minuts i després escopir-la.
La premissa és que aquest procés ajuda a “extreure” toxines, reduir la càrrega bacteriana i millorar l’alè. En la seva versió moderna, aquesta pràctica ha estat adoptada per influenciadors de salut i celebritats que la presenten com un hàbit diari per “desintoxicar” el cos i millorar el benestar general.
A plataformes com TikTok o Instagram, és habitual veure testimonis de persones que asseguren haver notat millores en la higiene bucal, genives més sanes o fins i tot una pell més neta gràcies a l’oil pulling. Tanmateix, els efectes visuals i subjectius no sempre són suficients per avalar una pràctica des d’un punt de vista mèdic.
Desinfecta de debò? El que diu la ciència
L’oli de coco conté àcid làuric, un compost amb propietats antimicrobianes conegudes. Estudis de laboratori han mostrat que pot inhibir el creixement de certes bacteris com Streptococcus mutans, relacionades amb l’aparició de càries i malalties periodontals.
Algunes investigacions preliminars suggereixen que l’esbandida amb oli de coco podria reduir temporalment la quantitat de bacteris a la cavitat bucal. Alguns estudis fins i tot el comparen amb col·lutoris comercials com la clorhexidina, tot i que els resultats no són concloents.
Tanmateix, els experts adverteixen que manquen estudis clínics amplis i rigorosos que confirmin l’eficàcia de l’oil pulling com a mètode superior o equivalent al raspallat dental tradicional. Associacions dentals de referència no el consideren entre les pràctiques recomanades per a la higiene bucodental.
En altres paraules, tot i que l’oli de coco pot tenir certa acció antibacteriana, no substitueix els mètodes de neteja validats. Fer-lo servir com a complement podria ser acceptable, però sempre acompanyat d’un bon raspallat, ús de fil dental i visites regulars al dentista.
I el sistema immune? Una afirmació més discutida
La part més polèmica de l’afirmació de Moñino és la que suggereix que l’oli de coco pot “reforçar les defenses”. Des d’una perspectiva científica, una esbandida bucal localitzada no té capacitat per activar el sistema immunològic de forma sistèmica.
Fins ara, no hi ha proves clíniques que donin suport a la idea que esbandir-se amb oli de coco augmenti la immunitat, millori la resistència a infeccions o beneficiï altres sistemes del cos. Algunes interpretacions poden venir de confusions amb propietats indirectes de l’oli (com el seu efecte antiinflamatori lleu), però extrapolar això a un impacte en el sistema immune no té base ferma.
De fet, molts especialistes adverteixen del risc d’atribuir a pràctiques naturals propietats gairebé miraculoses sense l’evidència necessària. El que comença com un costum saludable pot convertir-se en una distracció respecte de mesures més importants, com una alimentació equilibrada, un descans adequat o la vacunació.
Riscos, límits i consells si decideixes provar-ho
L’oil pulling amb oli de coco es considera generalment segur si es practica amb precaució. Tot i això, hi ha algunes advertències importants:
- No s’ha d’empassar l’oli després de l’esbandida. Pot contenir bacteris i restes que no convé ingerir.
- Algunes persones poden experimentar nàusees o molèsties intestinals si retenen l’oli massa estona.
- L’oli de coco és un greix saturat. Si s’ingereix sovint, cal comptabilitzar-lo dins l’equilibri total de greixos de la dieta.
- No hi ha evidència que blanquegi les dents ni que eviti càries millor que el raspallat habitual.
- Llançar l’oli pel desguàs pot provocar embussos, ja que es solidifica amb el fred.
En qualsevol cas, si algú vol incorporar aquesta pràctica, hauria de fer-ho com a complement, mai com a substitut de la higiene dental habitual. Consultar amb un odontòleg és la millor manera d’evitar riscos innecessaris.
Truc saludable o placebo modern?
L’oli de coco té propietats interessants, però encara ha de superar el filtre de l’evidència clínica sòlida. Estem davant d’un simple ritual de benestar o d’un hàbit amb potencial real? Abans d’incorporar pràctiques virals, val més informar-se i consultar amb professionals.
