Els viatges llargs en avió, tren, autobús o cotxe obliguen a passar hores assegut amb les cames doblegades. Les autoritats sanitàries, com la guia oficial del Ministeri de Sanitat sobre viatges internacionals i salut, recorden que aquesta immobilitat augmenta el risc de trombosi venosa profunda, un coàgul que pot desplaçar-se fins als pulmons i posar en perill la vida.
En aquest context, el metge José Manuel Felices, molt seguit a TikTok pels seus vídeos divulgatius, s’ha fet viral en explicar per què aquests trombes són cada cop més freqüents fins i tot en persones joves i quins tres gestos senzills proposa aplicar abans, durant i després de cada trajecte llarg per mantenir activa la circulació de les cames.
Què passa a les venes quan passes hores assegut
En condicions normals, la sang que va des de les cames fins al cor es basa en dos motors principals: el bombeig del cor i la contracció dels músculs del panxell, que actuen com una bomba addicional. Quan una persona roman immòbil durant molt de temps, aquesta bomba muscular gairebé no s’activa i la sang tendeix a estancar-se a les venes profundes de les cames.
Aquest estancament afavoreix la formació d’un coàgul a l’interior de la vena, el que es coneix com a trombosi venosa profunda. En molts casos el trombe és petit i el mateix organisme el dissol amb el temps, però si el coàgul creix o es desprèn i viatja per la circulació fins als pulmons, pot provocar una embòlia pulmonar, una emergència mèdica que pot resultar mortal.
Quan comença a augmentar el risc durant el viatge
Els estudis epidemiològics sobre salut i viatges mostren que el risc de tromboembòlia venosa es multiplica després de trajectes de més de quatre hores en què la persona roman asseguda i immòbil. El perill augmenta com més s’allarga el viatge i també quan s’encadenen diversos vols o desplaçaments llargs en pocs dies.
Aquest fenomen es coneix popularment com a síndrome de la classe turista, encara que no depèn del tipus de bitllet, sinó del temps en què les cames romanen flexionades i amb poc espai per moure’s. El risc absolut en persones sanes continua sent baix, però les conseqüències d’un trombe greu justifiquen insistir en mesures senzilles de prevenció.
El missatge viral del doctor José Manuel Felices
En un dels seus vídeos més recents, el doctor José Manuel Felices explica de manera didàctica com la combinació d’immobilitat, espai reduït, deshidratació i determinades condicions personals pot desencadenar un trombe durant o després d’un viatge llarg. L’especialista subratlla que aquests episodis no afecten només persones grans: també es descriuen en adults joves amb factors de risc afegits o en trajectes repetits per motius laborals.
Felices insisteix que l’objectiu no és generar alarma, sinó oferir pautes clares perquè els viatgers puguin reduir el seu risc. El seu missatge central és que, igual que es planifica l’equipatge o la documentació, convé planificar també la salut vascular abans de pujar a un avió, un tren o un autobús de llarga distància.
Els tres passos que proposa per reduir el risc
El metge resumeix la seva recomanació en tres passos senzills. El primer consisteix a activar la circulació abans de sortir de casa: caminar almenys vint minuts en l’hora prèvia al viatge ajuda que les venes de les cames comencin el trajecte amb un flux sanguini més dinàmic i preparat per suportar diverses hores de relativa inactivitat.
El segon pas se centra en el que passa durant el trajecte. Felices aconsella trencar la immobilitat cada hora amb una d’aquestes dues opcions: elevar repetidament els talons mentre es roman assegut, aixecant i abaixant les plantes dels peus, o bé aixecar-se i fer diverses flexions de cames o petits passejos pel passadís quan sigui possible. Aquests moviments activen la bomba muscular del panxell i afavoreixen el retorn venós cap al cor.
El tercer pas, especialment rellevant per a qui té factors de risc o vol una capa extra de protecció, és utilitzar mitges de compressió fins al genoll en els viatges molt llargs. Aquestes mitges apliquen una pressió graduada des del turmell cap amunt, cosa que ajuda que la sang no s’acumuli a les venes de les cames i redueix la probabilitat que es formi un coàgul.
Per què les mitges de compressió són tan importants
L’eficàcia de les mitges de compressió s’ha estudiat en viatgers de llarga distància i en pacients amb patologia vascular. Nombrosos serveis de salut recomanen aquest tipus de mitges en persones amb risc elevat de trombosi venosa profunda, ja que milloren el flux venós, disminueixen la inflor i poden reduir l’aparició de trombes associats a la immobilitat.
Tanmateix, no totes les mitges són iguals. Perquè siguin eficaces, han de ser de compressió graduada, de la mida adequada i col·locar-se correctament abans d’iniciar el viatge. Determinades malalties, com alguns tipus de malaltia arterial perifèrica, poden fer que aquestes peces no siguin recomanables, de manera que en persones amb antecedents vasculars importants sempre és preferible comentar-ho abans amb el seu metge o amb una unitat de medicina del viatger.
Qui ha d’extremar les precaucions
No totes les persones tenen el mateix risc de patir un trombe durant un viatge. Les guies clíniques identifiquen una sèrie de factors de risc que poden multiplicar les probabilitats de trombosi venosa profunda quan se sumen a la immobilitat prolongada.
- Antecedent previ de trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar.
- Història familiar de trombes en familiars de primer grau.
- Ús d’anticonceptius hormonals o teràpia hormonal substitutiva amb estrògens.
- Embaràs i postpart recent.
- Cirurgia o traumatisme recent, especialment a les cames, l’abdomen o la pelvis.
- Càncer actiu o tractaments oncològics en curs.
- Obesitat i vida molt sedentària.
- Alteracions hereditàries de la coagulació.
- Edat avançada, varius importants o tabaquisme.
Les persones que reuneixen un o diversos d’aquests factors haurien de consultar amb un professional sanitari abans d’emprendre un viatge de més de quatre hores. En alguns casos es recomanarà l’ús sistemàtic de mitges de compressió i, només sota prescripció mèdica individualitzada, l’administració de fàrmacs anticoagulants a dosis preventives.
Senyals d’alarma que exigeixen atenció urgent
Encara que la majoria dels viatgers no desenvolupen trombes, és important conèixer els símptomes que requereixen valoració immediata en un servei d’urgències. En el cas de la trombosi venosa profunda, les manifestacions típiques afecten una sola cama:
- Inflor cridanera al panxell o a la cuixa, sovint en una sola extremitat.
- Dolor o sensació de tibantor que augmenta en recolzar o caminar.
- Enrogiment o augment de la temperatura a la zona afectada.
Si una part del coàgul es desprèn i arriba als pulmons, es pot produir una embòlia pulmonar. En aquest cas poden aparèixer:
- Difultat sobtada per respirar o sensació intensa de falta d’aire.
- Dolor toràcic que empitjora en inspirar profundament.
- Palpitacions, mareig intens o pèrdua de coneixement.
- Tos amb sang.
Davant de qualsevol d’aquests signes, especialment si es presenten en les setmanes posteriors a un viatge llarg, s’ha de contactar de seguida amb els serveis d’emergència (a Espanya, el 112) o acudir a l’hospital més proper.
Llista pràctica per al teu pròxim viatge llarg
- Valorar el risc propi: edat, antecedents personals, medicació i malalties cròniques.
- Consultar amb el metge si s’han tingut trombes previs, cirurgies recents o es prenen fàrmacs que augmenten el risc de coagulació.
- Programar un passeig d’almenys vint minuts en l’hora prèvia al viatge per activar la circulació.
- Escollir roba ampla i còmoda que no comprimeixi la cintura ni les cames.
- Si s’han de fer servir mitges de compressió, cal col·locar-les abans d’iniciar el trajecte i, sempre que sigui possible, amb indicació professional.
Durant el trajecte
- Evitar romandre immòbil moltes hores seguides; aixecar-se i caminar pel passadís sempre que les normes de seguretat ho permetin.
- Fer exercicis periòdics de turmells i talons mentre s’està assegut.
- No creuar les cames de manera mantinguda, ja que dificulta el retorn venós.
- Beure aigua amb regularitat i limitar el consum d’alcohol i de begudes amb cafeïna.
- Evitar l’ús de sedants o pastilles per dormir que puguin afavorir una immobilitat completa durant tot el trajecte.
Després del viatge
- Mantenir-se actiu les hores posteriors al desplaçament, caminant i movent les cames.
- Observar l’aparició d’inflor, dolor o molèsties en una sola cama en els dies següents.
- Sol·licitar valoració mèdica si apareixen símptomes compatibles amb trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar, encara que hagin passat diversos dies des del viatge.
Nivells de risc i mesures recomanades
| Durada del viatge | Risc general en persones sanes | Risc en persones amb factors afegits | Mesures aconsellables |
|---|---|---|---|
| Menys de 4 hores | Molt baix | Baix-moderat | Moure les cames, hidratar-se i evitar roba molt ajustada. |
| Entre 4 i 8 hores | Baix | Moderat-alt | Exercicis cada hora, passejos quan sigui possible i considerar mitges de compressió en persones de risc. |
| Més de 8 hores o diversos trajectes seguits | Baix-moderat | Alt | Planificar moviments freqüents, ús de mitges de compressió i consulta prèvia amb el metge si hi ha factors de risc importants. |
Cuidar la circulació sense renunciar a viatjar
El recordatori del doctor José Manuel Felices coincideix amb les recomanacions de moltes guies de salut a l’hora de viatjar: la immobilitat prolongada és un factor de risc real, però abordable amb hàbits senzills. Activar les cames abans de sortir, moure’s durant el trajecte i recórrer a mesures físiques com les mitges de compressió en viatges molt llargs o en persones amb risc afegit són estratègies fàcils d’integrar en la rutina de qualsevol viatger.
Els trombes associats al viatge continuen sent poc freqüents si es té en compte l’enorme nombre de desplaçaments que es fan cada any, però el seu impacte potencial fa que valgui la pena incorporar aquestes pautes. Planificar el seient, triar la roba adequada, hidratar-se i seguir el consell dels professionals sanitaris permet gaudir de vols, trens i autobusos de llarga distància amb més seguretat per a la salut vascular.
