Hi ha professions en què el rellotge no s’atura mai. Torns imprevisibles, trucades de matinada i decisions sota pressió formen part del dia a dia de milers de treballadors en serveis d’urgència i disponibilitat 24 hores.
En aquest context d’estrès constant, molts professionals repeteixen un error silenciós que afecta directament la seva jornada real, el seu descans i els seus drets laborals, sense ser-ne plenament conscients.
Les feines d’urgències i de disponibilitat permanent estan sotmeses a una normativa laboral específica, però això no les deixa al marge del control horari. Tal com recorda el Ministeri de Treball i Economia Social, tota jornada laboral s’ha de registrar de manera fidel, fins i tot en contextos de guàrdies, avisos nocturns o intervencions imprevistes.
En sectors com el de la manyeria d’urgències, representat per serveis com manyà 24 hores a Barcelona, aquesta realitat és especialment visible. Tot i això, en la pràctica diària, el compliment estricte del registre horari es dilueix entre la pressió del servei, la urgència del client i una cultura professional basada en la disponibilitat constant.
L’error més freqüent en les feines d’urgència
En els treballs d’alta exigència emocional i disponibilitat contínua, l’errada més habitual és no registrar correctament el temps real de treball. No es tracta només de fitxar malament, sinó directament de no fitxar quan caldria.
Molts professionals assumeixen que determinades actuacions no compten com a jornada laboral, quan legalment sí que ho fan.
Disponibilitat permanent que no es comptabilitza
En sectors com el dels manyans d’urgències, tècnics de manteniment, electricistes, lampistes, personal sanitari de guàrdia, tècnics d’emergències o assistència domiciliària, la jornada no sempre comença en un lloc fix ni a una hora concreta.
Les trucades fora d’horari, els desplaçaments immediats i l’atenció nocturna s’assumeixen sovint com a part de l’ofici, però en molts casos no es registren com a temps de treball efectiu.
Intervencions nocturnes que queden fora del registre
Una obertura de porta a les tres de la matinada, una avaria crítica en dia festiu o diverses urgències encadenades generen hores reals d’activitat que, en molts casos, no apareixen reflectides en cap sistema.
El professional atén l’avís, resol la incidència i torna a estar disponible, sense haver deixat constància exacta del temps invertit.
L’impacte de l’estrès en la percepció de la jornada
L’estrès continu altera la manera com es percep el temps de treball. En entorns d’urgència, la prioritat és resoldre el problema del client o del pacient, no fitxar ni revisar registres.
Aquesta dinàmica fa que el control horari es vegi com un element secundari, quan en realitat és una eina clau de protecció laboral.
Normalització de l’excés d’hores
En molts d’aquests sectors s’ha normalitzat treballar més enllà del que s’ha pactat. Guàrdies encadenades, descansos interromputs i jornades que s’allarguen sense una compensació clara.
Amb el pas del temps, aquest excés deixa de percebre’s com una anomalia i passa a formar part del paisatge laboral.
Conseqüències físiques i legals
No registrar correctament la jornada no només té efectes econòmics. La manca de descans suficient augmenta el risc d’errors, accidents i problemes de salut associats a l’estrès crònic.
A més, en cas de conflicte laboral o inspecció, l’absència d’un registre precís deixa el treballador sense suport documental.
Per què aquest error és especialment greu en feines 24 hores
A diferència d’altres ocupacions, les feines d’urgència concentren pics d’activitat molt intensos en períodes curts. Cada intervenció compta, tant en temps com en càrrega mental.
Quan aquest esforç no queda reflectit en la jornada oficial, es produeix una desconnexió total entre la realitat del treball i el que consta sobre el paper.
Hores extres invisibles
Les hores treballades fora de l’horari teòric no computen com a extraordinàries si no estan registrades. Això implica que no es paguen ni es compensen amb descans, tot i haver-se realitzat.
En professions amb una alta freqüència d’avisos urgents, la pèrdua acumulada pot ser molt significativa.
Què recomanen els especialistes en entorns d’alta pressió
Els experts en prevenció de riscos laborals i relacions laborals insisteixen que el registre horari s’ha d’adaptar a la realitat d’aquestes feines, i no a l’inrevés.
Registrar cada intervenció, cada guàrdia efectiva i cada desplaçament és fonamental per protegir la salut, el descans i els drets del professional.
Una responsabilitat compartida
Tot i que el treballador estigui sotmès a pressió, l’empresa o l’ocupador té l’obligació de facilitar sistemes de control horari clars, àgils i compatibles amb la urgència del servei.
En feines on l’estrès i la disponibilitat són constants, corregir aquest error diari no és una qüestió administrativa, sinó una mesura bàsica de protecció laboral.
