El paisatge de les sales de cinema de Barcelona no té res a veure avui amb fa vint anys. El canvi ha estat enorme i radical: almenys han tancat 25 cines, la majoria d’una sola i gran pantalla, i situats a l’eix cèntric de Diagonal-Passeig de Gràcia-Rambla de Catalunya-Gran Via i tots els carrers que s’entrecreuen. Els últims exemples: l’Alexandra, tancat fa any i mig, és des de fa deu dies un Zara, i el Comèdia es prepara per una profunda remodelació per evitar el tancament.
El nou projecte del Comèdia, impulsat i finançat al 100% per la productora Abordar i Paradigma Artes Invest –hi han injectat 4 milions d’euros-, vol passar de cinc a tres sales –de 800, 240 i 100 localitats, respectivament- i poder acollir així grans produccions teatrals, musicals, espectacles de petit format, a part de mantenir el cine d’actualitat –les dues sales petites- i esdeveniments varis. “Fa dos anys que perdem diners. Ens veiem abocat al tancament. Això ens ha salvat”, admet el director gerent del Comèdia, Josep M. Padró. Les obres començaran el febrer del 2016 i duraran entre sis i vuit mesos, temps que el cine restarà tancat.
No han tingut tanta sort altres cines emblemàtics. De muntanya cap a mar, en l’enclavament més dens, han desaparegut el Diagonal (Diagonal-Rbla Catalunya), el Montecarlo (Provença-Rbla Catalunya), el Savoy (Pg Gràcia-Provença), l’Alexandra (Rbla Catalunya-Mallorca), el Fantasio (Pg Gràcia-Mallorca), el Publi (Pg Gràcia-València), l’Alcázar (Rbla Catalunya-Consell de Cent), el Fémina (Pg Gràcia-Diputació), el Club Coliseum (Rbla Catalunya-Gran Via), el Coliseum (Gran Via-Rbla Catalunya) i el Novedades (Casp-Pg Gràcia). Aquests locals són avui botigues de marques comercials o de restauració, a excepció del Coliseum, que s’ha convertit en un teatre, i del Novedades, que és un edifici buit.
L’antic Alexandra, des de fa 10 dies és una botiga Mango / P. Ll.
Si s’amplia una mica el radi, el panorama és igualment devastador: ja no existeixen el Casablanca (Jardinets de Gràcia), l’Abc (Balmes-Plaça Molina), el Balmes (Balmes-Travessera), l’Arcàdia (Balmes-Diagonal), l‘Astòria (París-Balmes), l’Urgell (Urgell-Villarroel), que era el més gran de Barcelona amb 1.832 localitats –ara ho és la sala principal de l’Aribau, amb 1.200 seients-, el Capsa (Pau Claris-Aragó), el París (Portal de l’Àngel) –que com l’Alexandra també és un Zara-, el Club Capítol (La Rambla), reconvertit a teatre, i el Palacio del Cinema (Via Laietana). Aquest últim, que va viure dies de glòria, és ara un local tapiat i sense cap ús. Tampoc ja no hi són el Rio, el Rex, el Tetuán i el Levante. Tots ells duien més de cinquanta anys oberts.
Per contra, l’oferta cinèfila s’ha desplaçat a altres zones de la ciutat, com al barri de Sant Gervasi, amb l’obertura als anys noranta dels multicines Cinesa Diagonal, tocant a la plaça Gregori i Traumaturg, i els Gran Sarrià, a dos minuts d’allà. A prop del mar, els cines de la Maquinista o el de Les Glòries. Els grups Cinesa i Balañà són ara els propietaris de la majoria d’aquests cines.
Les multi sales han acabat matant els cines de tota la vida? Podria ser una raó, però no la fonamental, indica el periodista i crític de cine Toni Vall. “La gent va menys al cine. No hi ha la cultura d’anar-hi com abans. I no li dóna valor al fet de veure una pel·lícula en una pantalla gran, al fet de viure-ho com una experiència”, lamenta Vall, que assenyala que les descarregues per internet han fet molt de mal a les sales. “Diuen que el cine és massa car. I és mentida. El que succeeix és que fent un clic a l’ordinador i gratis ja tens la pel·li”, afirma.
No tot, però, són males notícies. Ha reobert el Boliche, i també el Texas –de la mà de Ventura Pons-, on hi havia l’històric Bailèn i després els Lauren Gràcia. Així mateix, el Phenomena –que reposa films que són obres mestres- o els Mèlies aposten pel romanticisme en una època que tot sembla girar en sentit contrari.
