Sé que tots els peatges de Catalunya són tremendament injustos i que alguns són especialment sagnants. Però n’hi ha un que em té especialment indignat: la C-33 és un peatge pràcticament obligatori si es va a Barcelona des del terç nord del país, la part que va des d’Osona i part del Vallès fins el Cap de Creus. Si vostè viu allà i ha vingut a Barcelona ja sap de què li parlo. El sistema viari públic està dissenyat per passar-hi necessàriament: si es baixa per la C-17 (l’autovia de l’Ametlla), per exemple, és pràcticament impossible agafar les rondes i els cotxes són abocats inevitablement al gran embús d’accés de la Meridiana (on la via d’accés s’estreny, casualment, a un sol carril). Qualsevol cotxe que baixi per la C-17 i vulgui agafar les rondes ha d’entrar a la C-33 i pagar peatge. Diuen que hi ha una via gratuïta alternativa fent marrada per l’autovia del Vallès, però són ben pocs els que diuen haver-la trobat. Tampoc no hi ha cap accés viable des de l’AP-7 a la C-17 en direcció sud, fet que obliga necessàriament a agafar, un cop més, la C-33, autèntic peatge medieval per accedir a la ciutat de Barcelona. De tot això en poden parlar, i molt, els soferts habitants de Mollet i totes les localitats dels rodals.
Aquesta autopista, propietat d’Abertis, va costar en el seu dia quasi 20 milions d’euros, segons el llibre “Catalunya: una discriminació inacceptable”, editat per Columna i escrit per diversos autors. Alguns càlculs indiquen que els ingressos per aquest peatge ha superat ja els 535 milions d’euros. Un negoci rodó. Per si fos poc, com que la concessió del peatge finalitzava el 2004 després de 37 anys de concessió (37!), el nostre Govern va decidir prorrogar-la fins l’any 2021, no fos cas que s’acabés la bóta de Sant Ferriol. Només faltaria!
És per això que el nostre Govern, si no vol continuar donant la sensació d’afavorir els interessos privats i monopolístics d’Abertis, hauria de començar a agafar el toro per les banyes. En aquest cas, té dues solucions. La primera és fer immediatament uns bons accessos per evitar, si es vol, la C-33. Aquestes connexions des de la C-17 i l’AP-7 no són difícils de fer i de fet, mirant el mapa, seria lògic que ja hi fossin. Que no hi siguin només s’explica per una decisió política direccional de no fer-los per afavorir, ai las!, l’obligatorietat de passar per la C-33. Entenc que, per a fer tot això, ni hi ha voluntat política ni diners ni temps.
La segona opció que té el nostre Govern és senzilla i ràpida: alliberar el peatge de la C-33 i, si cal, compensar Abertis amb una ampliació de les concessions de la resta d’autopistes del país. Tenint en compte que falten menys de 10 anys de concessió, i que Abertis té una pila de peatges de trams molt més cars, potser ampliant totes les concessions menys d’un any cadascuna es podria alliberar la C-33. Sé que és una socialització del patiment i que allò de justícia seria alliberar-lo sense res a canvi, però tenim el Govern que tenim i cal ser realistes.
