Els diferents indicadors econòmics no enganyen. De fet no deixen marge per a cap tipus de dubte o de matís sobre la greu situació econòmica a què ha de fer front també l’Estat espanyol, i per tant també Catalunya. Ahir va ser l’atur, que al Principat ja ha registrat nou mesos seguits a l’alça i que ja ha assolit la xifra de 321.964 persones que s’han quedat sense feina. Però abans han estat les xifres del sector immobiliari, del sector automobilístic, dels carburants, de la inflació. I així un llarg etcètera de dades que apunten la gravetat d’una crisi que com va admetre el mateix ministre Pedro Solbes (poc després d’atrevir-se a esmentar per fi la paraula “crisi”) encara ha de veure venir el seu pitjor moment. I davant d’això, la política. Una política que José Luís Rodríguez Zapatero ja ha demostrat com pot arribar a entorpir en comptes d’ajudar a l’hora de fer front a conjuntures econòmiques adverses. Amb la seva tardança a l’hora d’admetre l’existència mateixa de la crisi, ha donat provades mostres de com no s’ha d’afrontar un context com l’actual. Però segueix jugant. Des de Madrid, i concretament des de la Moncloa, es segueix jugant amb l’economia. I Catalunya se’n ressenteix. Ho fa ara com el conjunt de l’Estat, per les decisions errònies i incomplertes del govern espanyol. Però més que se’n ressentirà en els propers mesos si a això s’hi suma un sistema de finançament de nou injust, per tant, de nou insuficient. Informacions periodístiques apunten que el Tribunal Constitucional que ha de néixer en poques setmanes de nou de la mà d’un pacte PSOE-PP farà un canvi de cromos en la seva sentència sobre l’Estatut. Tot apunta a què la sentència no introduirà canvis respecte de l’ús del català, però que sí que ho farà a fons respecte de la bilateralitat Estat-Generalitat que l’Estatut preveia en relació a la negociació d’un nou sistema de finançament. Una trampa que eludiria dos grans preceptes: que l’Estatut ja és llei orgànica aprovada pel Parlament, per les Corts espanyoles i per la societat catalana en referèndum; i que la llei està per complir-se (com tots han convingut en el cas De Juana, malgrat fer-ho a contracor). Davant d’això no valen canvis de cromos. No val canviar finançament per llengua, perquè tot afecta la Catalunya del present i la del futur. I perquè tot és llei.
- CA
